Partit Socialista (França)
Lo Partit Socialista (en francés: Parti socialiste) es un partit politic francés generalament classat a l'esquèrra. Es dels partits politics francés màgers amb l'Union per un Movement Popular. Lo PS aviá mai de 230 000 membres en genièr de 2007. Le PS es membre del Partit Socialista Europèu e de l'Internacionala Socialista.
Partit Solialista | |
Nom oficial | Parti socialiste |
---|---|
Acronim | PS |
Estat | França |
President | Olivier Faure |
Secretari general | Olivier Faure |
Pòrtavotz | Olivier Faure Corinne Narassiguin Razzy Hammadi |
Creacion | 4 mai 1969 |
Precedit per | Seccion Francesa de l'Internacionala Obrièra - SFIO |
Ideologia | Socialdemocracia |
Collocacion | Centresquèrra |
Color | |
Assemblada Nacionala | 31 / 577 |
Senat | 73 / 348 |
Deputats al Parlament Europèu | 3 / 79 |
Presidents regionals | 5 / 17 |
Pagina web | parti-socialiste.fr |
modificar |
Istòria
modificarLo Partit Socialista foguèt fondat en 1905 jol nom de Seccion Francesa de l'Internacionala Obrièra (Section française de l'Internationale ouvrière en francés). La SFIO foguèt lo resultat de l'unificacion dels divèrses partits, en particular lo Partit Socialista de França de Jules Guesde e Édouard Vaillant, e lo Partit Socialista Francés, dirigit per Joan Jaurés. Aquela nòva organization aviá una doctrina marxista. En 1914, lo reformista Joan Jaurés es assassinat.
La Revolucion Russa provòca la scission del partit al Congrès de Tors en 1920 amb la creacion del Partit Comunista Francés. En 1936, lo SFIO s'aliga amb los radicals e los comunistas per formar lo Front Popular menat per Léon Blum. En 1940, la majoritat dels deputats socialistas vòtan los plens poders al marescal Pétain. Aprèp la fin de la Guèrra, lo partit coneis una crisi longa. En 1969, al Congrès d'Epinay, van fusionar la SFIO amb divèrs gropes socialistas. François Mitterrand deven lo primièr secretari del Partit Socialista renovat. A las eleccions presidencialas de 1974, François Mitterrand obten 49% dels votas. En 1981, François Mitterrand deven lo primièr socialista President de la Republica. Es President pendent 14 ans.
En 1995, los socialistas pèrdon las eleccions presidencialas, mas en 1997 ganhan los eleccions legislativas e Lionel Jospin deven Primièr Ministre. En 2002, Jospin pèrd al primièr torn de las eleccions presidencialas. Dempuèi las eleccions legislativas de 2002, lo Partit Socialista es dins l'oposicion al nivèl nacional.
A l'eleccion presidenciala de 2007, Ségolène Royal designada candidata del Partit Socialista a l'eleccion presidenciala de 2007, obtenguèt 46,94 % de las voses al segond torn.
Las eleccions legislativas de 2007 foguèron una autra desfacha del Partit Socialista.
Partent de 2008, lo PS renforcèt sa predominància, en particular dins los departaments occitans. Se ganhèt las eleccions municipalas e cantonalas de 2008, perdèt las europeas de 2009 (16,5% de voses), mai ganhèt las regionalas de 2010 (20 conselhs regionals sus 22), et fin final François Hollande es elegit president de la Republica en 2012.
Pamens, despuèi 2014, un part deis adherènts del PS e meme deis deputats PS (leis «fondejaires») critican lo govèrn. Lo partit recula a las eleccions municipalas de 2014, puèi perd l'eleccion presidenciala de 2017 (6,36% de voses a Benoît Hamon au premier torn). Lo partit perd força membres sus l'esquèrra (la França Insomesa de Jean-Luc Mélanchon) e sus la drecha (La République en marche ! d'Emmanuel Macron, e mai Rassemblament Nacional de Marine Le Pen).
Lista dels primièrs secretaris del PS | |
---|---|
1969-1971 | Alain Savary |
1971-1981 | François Mitterrand |
1981-1988 | Lionel Jospin |
1988-1992 | Pierre Mauroy |
1992-1993 | Laurent Fabius |
1993-1994 | Michel Rocard |
1994-1995 | Henri Emmanuelli |
1995-1997 | Lionel Jospin |
1997-2008 | François Hollande |
2008-2012 | Martine Aubry |
2012-2014 | Harlem Désir |
2014-2017 | Jean-Christophe Cambadélis |
2017-2018 | Rachid Temal |
2018- | Olivier Faure |
Las grandas personalitats
modificarLigams extèrnes
modificar- (fr) Sit oficial