Crespinh (Roergue)

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Crespinh[1],[2],[3],[4] o Crespin[5] (Crespin en francés) es una comuna roergassa situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Crespinh
Crespin
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo Pont de Ciron (o de Siron).
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 09′ 41″ N, 2° 17′ 03″ E
Superfícia 18,35 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
521 m
480 m
237 m
Geografia politica
País Roergue Armas de Roergue
 Guiana
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
12
Avairon Armas deu Departament d'Avairon
Arrondiment
122
Vilafranca (Rodés abans 2017)
Canton
1238
Avairon e Tarn (La Salvetat de Peiralés abans 2015)
Intercom
241200799
CC de País Segalin
Cònsol André At
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
315 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

315 ab.
Densitat 16,13 ab./km²
Autras informacions
Gentilici crespinhòl
Còde postal 12800
Còde INSEE 12085

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri

modificar

Toponimia

modificar
  • Lo nom de Crespinh es atestat en 1341, Crespinh. Ven del nom latin d'òme Crispinius, derivat de Crispius [6],[7].
  • L'Espinassòla. Lo mot espina, del latin spina, designa tanben de boissons espinoses e es aicí completat pel doble sufixe -aceum, -acea[8],[9] e -eolum, -eola, o puslèu lors resultats, puèi que la formacion es probablament romanica.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
junh de 1995 2020 André At UMP, LR agricultor - Conselhièr general puèi departamental
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de La Salvetat de Peiralés; es ara del canton de Aveyron et Tarn (en francés), donc d'Avairon e Tarn.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 296, totala: 297
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
464 403 1 791 1 785 1 122 1 115 1 134 1 186 1 154

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 158 1 212 1 222 1 221 1 210 1 241 1 188 1 107 1 017

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
974 906 866 822 745 708 685 644 559

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
486
407
375
328
298
273
269
269
268
275
2009 2010
261
268
256
263
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Demografia L'Espinassòla

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 296, totala: 297
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
580 542 - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008




Cercar
Cercar
269
269
268
275
2009 2010
261
268
256
263
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • en 1806, 1821 e 1831, L'Espinassòla es recensada amb una autra comuna, Crespinh, probable.
  • Las donadas de la drecha del grafic, plaçadas automaticament, son las de la comuna entièra de Crespinh.

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. La Salvetat Peyralès, al canton, 1994, Christian-Pierre Bedel
  6. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 227
  7. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 128
  8. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 266
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 270