Chaudon e Noranta

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Chaudon e Noranta (Chaudon-Norante en francés) es una comuna provençala situada dins lo departament deis Aups d'Auta Provença e la region de Provença-Aups-Còsta d'Azur.

Chaudon e Noranta
Chaudon-Norante
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo lac de Noranta
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 58′ 49″ N, 6° 18′ 46″ E
Superfícia 37,48 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 612 m
700 m
628 m
Geografia politica
País  Provença
Estat Bandièra de França França
Region
93
Provença Aups e Còsta d'Azur
Departament
4
Aups d'Auta Provença Armas dau Departament deis Aups d'Auta Provença
Arrondiment
[[Modèl:Nmafr|]]
Castelana (de Dinha abans 2017)
Canton
0405
Riés, ancianament de Barrema
Intercom
240400382
Comunautat de comunas Aups Provença Verdon - Fònts de Lutz (2017 --->)
Cònsol Marcel Imbert
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
185 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

185 ab.
Autras informacions
Còde postal 04330
Còde INSEE 04055

Geografia modificar

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

Dels luòcs préhistoriques an #èsser localizats sul territòri de la comuna[1].

Una estatua de bronze d'epòca gallo-romaine a #èsser amassada a Norante[2] e dels cavòts gallo-romaines pondudas al jorn al cementèri de Chaudon[1]. La comunitat de Chaudon a soslinhat per las primièras fes al començament del sègle xii : Plànol-de-Cauda èra ja existenta[1]. La glèisa levava del capítol de la catedrala de Senez[1]. La comunitat de Norante lududes a ligat a la Mièja Edat (mas constituissi brièvement una municipalitat al començament de la Revolucion, fins en 1794)[3]. En 1342, las doas comunitats an ligat a la viguerie de Castellane pel comte de Provence[4]. Passan de contunh en la viguerie de Barrême[1].

La comunitat de Bédejun correspond a l'actuala masatge de la Clappe. A nomenat Bèc de Jun en 1248[1]. La municipalitat a ligat a Chaudon e Noranta en 1908, la notícia comuna pren lo nom de Chaudon-Bédejun (1908-1919) abans de venir Chaudon-Norante[3]. L'anciana rota reiala passava per Bédejun[5]. A la vespra de la Revolucion francesa, existissiá tres fiefs sul territòri de l'actuala municipalitat, un per cada vilatge : los fiefs de Bédejun, Chaudon e Norante (d'après l'estat de afflorinement de 1783)[6].

Pendent la Revolucion, la municipalitat de Bédejun e aquela de Chaudon comptan caduna una societat patriotique, creadas totas doas après la fin de 1792[7]. Los vicari de Norante e de Chaudon prestan tot dos serment a la constitucion civila del clergé[8].

En lo moment dels #Cent-Jorns, Napoleon a traversat la municipalitat e s'es arturat a la Clappe[5].

Lo tròç de la linha dels camins de fèrre de Provence, actiu de Digne a Sant-André-los-Alpes a mes en circulacion a partir del 15 de mai 1892[9]. Lo tunèl de la Tusta a acabat en 1903, e la totalitat de la linha entre Sant-André e Niça a inaugurat del 5 al 7 d'agost 1911 en preséncia de Victor Augagneur, ministra dels Trabalhs Publics[9].

Tèxte originau de l'article francés

Des sites préhistoriques ont été localisés sur le territoire de la commune[1].

Une statue de bronze d’époque gallo-romaine a été retrouvée à Norante[2] et des tombes gallo-romaines mises au jour au cimetière de Chaudon[1]. La communauté de Chaudon est signalée pour la première fois au début du sègle xii : Plan-de-Chaude était déjà existant[1]. L’église relevait du chapitre de la cathédrale de Senez[1]. La communauté de Norante lui est rattachée au Moyen Âge (mais constitue brièvement une commune au début de la Révolution, jusqu’en 1794)[3]. En 1342, les deux communautés sont rattachées à la viguerie de Castellane par le comte de Provence[4]. Elles passent ensuite dans la viguerie de Barrême[1].

La communauté de Bédejun correspond à l’actuel hameau de la Clappe. Elle est nommée Bec de Jun en 1248[1]. La commune est rattachée à Chaudon e Noranta en 1908, la nouvelle commune prend le nom de Chaudon-Bédejun (1908-1919) avant de devenir Chaudon-Norante[3]. L'ancienne route royale passait par Bédejun[5]. À la veille de la Révolution française, il existait trois fiefs sur le territoire de l’actuelle commune, un pour chaque village : les fiefs de Bédejun, Chaudon et Norante (d’après l’état d’afflorinement de 1783)[6].

Durant la Révolution, la commune de Bédejun et celle de Chaudon comptent chacune une société patriotique, créées toutes deux après la fin de 1792[7]. Les vicaire de Norante et de Chaudon prêtent tout deux serment à la constitution civile du clergé[8].

Lors des Cent-Jours, Napoléon a traversé la commune et s’est arrêté à la Clappe[5].

Le tronçon de la ligne des chemins de fer de Provence, allant de Digne à Saint-André-les-Alpes est mis en circulation à partir du 15 mai 1892[9]. Le tunnel de la Colle est achevé en 1903, et la totalité de la ligne entre Saint-André et Nice est inaugurée du 5 au 7 août 1911 en présence de Victor Augagneur, ministre des Travaux Publics[9].

Administracion modificar

Lista dei cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
avant 2005 2020 Marcel Imbert divèrs drecha retirat
  avant 2005      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
477 523 542 564 600 671 651 612 558

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
505 504 463 428 410 383 403 724 356

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
321 320 296 231 194 154 163 135 109

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
105
90
72
76
101
129
145
147
144
2009 2010
145
147
156
157
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016 : 184

Luòcs e monuments modificar

Personalitats liadas ambé la comuna modificar

Veire tanben modificar

Liames extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 et 1,11 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas archeo-provence.
  2. 2,0 et 2,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Collier31.
  3. 3,0 3,1 3,2 et 3,3 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas Cassini.
  4. 4,0 et 4,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas histo_sous-pref.
  5. 5,0 5,1 5,2 et 5,3 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas La Torre.
  6. 6,0 et 6,1 Édouard Baratier e Ernest Hildesheimer, « Los fiefs provençaux a la XVIIIen sègle », mapa 111 e comentari in Baratier, Duby & Hildesheimer, op. cit. Error de citacion : Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «AHP-c111» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. 7,0 et 7,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas club.
  8. 8,0 et 8,1 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas cruvellier.
  9. 9,0 9,1 9,2 et 9,3 Error de citacion : Balisa <ref> incorrècta ; pas de tèxte per las referéncias nomenadas pref-train.