Aups de Provença Auta
Departament Aups de Provença Auta (04)
| |
---|---|
Fichièr:Logo Alpes Hte Provence.svg | |
OpenStreetMap | . |
Administracion | |
Region istorica | Provença |
Region | Provença Aups e Còsta d'Azur |
Prefectura | Dinha |
Prefècte | Bernard Guérin |
President del conselh departamental |
René Massette (PS) |
Sosprefectura(s) | Barcilona de Provença Forcauquier Castelana
|
Demografia | |
Populacion Populacion totala |
165 451 ab. (2020) 170 060 ab. |
Densitat | 23,89 ab./km²
|
Geografia | |
Superfícia | 6 925 km²
|
Subdivisions | |
Arrondiments | 4 |
Circonscripcions | 2 |
Cantons | 15 |
Intercomunalitats | 8 |
Comunas | 198
|
Autras informacions | |
Còde INSEE | 04 |
ISO 3166-2 | FR-04 |
NUTS-3 | FR821 |
Sit web | Recercar |
Leis Aups de Provença Auta o Alps de Provença Auta (mens localament Aups/Alps de Nauta Provença) son un departament de França situat entierament en Occitània. Fan partia de la region administrativa de Provença-Aups-Còsta d'Azur e de la region istorica de Provença.
Istòria
modificarLo departament deis Basseis Aups es creat lo 4 de març de 1790. Fa seguida a la Provença Auta e au País de Barcilona (lo principat o vigariá de Barcilona annexat a França en 1713 per lo tractat d'Utrecht).
En 1793 cedís lo canton de Saut a Vauclusa.
En 1810[1] cedís lo canton de Barciloneta (de Vitròla) ais Auts Aups.
En 1970 (decret dau 13 d’abril de 1970) es renomat Aups d'Auta Provença.
Eraudica
modificarComa la mai granda part dei departaments, leis Aups de Provença Auta an pas d'escut oficial. Totun dins l’Armoriau de Traversier (1842)[2] e l’Atlas de Levasseur (1854)[3] s’utilizava l’escut de Dinha, dins sei variantas dau temps.
-
Escut dau departament segond l’Armoriau de Traversier (1842)
-
Escut dau departament segond l'atlas de Levasseur (1854)
-
Escut propausat per Robert Louis (annaas 1950) per lo departament
-
Escut de la ciutat de Dinha
-
Escut de la ciutat de Barcilona
-
Escut de la ciutat de Castelana
-
Escut de la ciutat de Forcauquier
-
Escut de la ciutat de Sisteron
-
Escut de la diocèsi de Sisteron
-
Escut de la ciutat de Riés (anciana diocèsi)
-
Escut de la ciutat d'Entrevaus (catedrau de l'anciana diocèsi de Glandeva)
Còdes
modificarEn 1792, lei Basseis Aups recebon lo numèro postau 5 que gardaràn fins au bot dau sègle XIX. En 1928, recebon lei letras AR coma còde per leis immatriculacions de veïculs. En 1943, l’SNS (vengut INSEE en 1946) impausa lo còde geografic qu’atribuís lo 04 au departament. Aquela valor es represa en 1950 subre lei veïculs (au començament sens lo 0) e en 1964 per la Pòsta. Au nivèu internacionau, lo departament a lo còde ISO 3166-2 FR-04 e lo còde NUTS-3 FR821.
Veire tanben
modificarNòtas e referéncias
modificar- ↑ Decret dau 13 de genoier de 1810. Bernard GAUDILLIÈRE, Atlas historique des circonscriptions électorales françaises
- ↑ Henri Traversier, Léon Vaïsse. Armorial national de France. Recueil complet des armes des villes et provinces du territoire francais, reuni pour la premiere fois, dessine et grave par H. Traversier..., Paris: Challamel, 1842.
- ↑ Victor Levasseur. Atlas National Illustré des 86 Départements et des Possessions de la France Divisé par Arrondissements, Cantons et Communes, avec le tracé de toutes les routes, chemins de fer et canaux. Paris: A. Combette, 1854