Carmin (colorant)
Lo carmin es un pigment roge escur e viu obtengut a partir d'un insècte, la cochenilha. Figurant sota la referéncia Natural Red 4 dins lo Colour Index.
Lo tèrme carmin designa, per metonimia, una color d'un roge prigond.
Etimologia
modificarLo mot carmin ven del castelhan ancian cremesin, que significava « al subjècte de quermès », el meteis del latin medieval cremesinus per kermesinus o carmesinus (e sa forme contractada carminus), es a dire le pigment de la cochenilha Dactylopius coccus, qirmiz en arabi (et en persan), deribant del sanscrit krmi-ja (de krmih « ver » e ja « produch ») significant « pigment roge produch par un vèrm ».
Los mots carmin e cremesin an la mèsma origina etimologica.
Pigments
modificar
Lo carmin verai es un pigment-laca organic natural (NR4) produch a partir de las femes de cochenilhas quermès (Kermes vermilio), parasits del garric (quersus coccifera).
Aqueste insècte èra conegut en Egipte antica, puèi en Euròpa. La laca fabricada a partir de la secrecion d'aqueste insècte èra conegut jol nom de laca cremesina. Correnta dins la region de Montpelhièr, permetèt a la vila de desvelopar una especialitat de la tintura de teissuts escarlatas. Aqueste pigment servissiá tanben a colorar los manuscrits. Lo compausat quimic màger responsable de la color es l’acid quermesic, roge, que s'apond un colorant jaune-iranjat, l’acid laccaïc D (([[#CITEREFPRV2|PRV2]], p. 28).
La cochenilha, minuscul insècte del Mexic, dona tanben una color roja transparenta mas fòrça fugitiva, plan respectada dels Aztècs. Aqueste insècte parasita los cactus del genre Opuntia (Figuier de Barbarie), e dona l'acid carminic per se defendre. La nacion aztèca Mixteco Zapotèca cultivaca ja d'opuncias per la cochenilha abans l'arribada dels Espanhòls. Foguèt menada en Euròpa al sègle XVI après la descobèrta de l'America del Sud. Remplaça lo quermès vèrs 1686.
La preparacion èra pro complèxe, demandava de grandas precaucions, e donava fins a 12 qualitats diferentas de pigment[1].
D'autras varietats de cochenilhas donan un colorant carmin. I a de cochenilhas salvatjas, que se culhissiá en America, la cochenilha de Polonha, que dona una mèscla d'acid quermesic e d'acid carminic, e la cochenilha d'Armenia, que conten d'acid carminic (([[#CITEREFPRV2|PRV2]], p. 29). Los tres colorants dels carmins son d'antraquinonas naturalas (([[#CITEREFPRV2|PRV2]], p. 29).
En 1467, la porpra de Tir avent desaparegut a causa de la presa de Bizanci pels Turcs, lo papa Pau II decidiguèt que los vestits dels cardinals serián tintas amb lo quermès. La porpra cardinalícia es ara de color escarlata (([[#CITEREFPRV2|PRV2]], p. 29).
Las nuàncias de pigment carmin d'origina naturala varian de l'escarlata al roge mai o mens porprat. Al sègle XIX, Michel-Eugène Chevreul comencèt a situar las colors las unas al respècte de las autras e al respècte de las raias de Fraunhofer. «Lo mai grand nombre dels carmins del comèrci representan mon 2 roge 11 ton[2]», çò indica. L'ecran pòt presentar aproximativament aquesta tinta 2 roge 11 ton[3]. La laca carminada n°6 del mercand de colors Gademann es rouge 11 ton, los autres carmin 1 roge, 11 ton o mai escur[4]. Mas Chevreul nota tanben per Gademan dos carmins jaunes, 5 iranjat-jaune 8 ton[5] e jaune 9½ ton[6] e un carmin violet 4 violet 15 ton[7].
Los colorants e pigments carmins son pas solids a la lutz, çò qu'empachèt pas d'artistas pintors de l'utilizar[8].
Laca de carmin
modificarSe nomena laca un pigment obtenut, coma lo carmin. Los mercands de colors vendèron lo produch jol nom de « laca de carmin » o « laca de Florença », o simplament per sinecdòca laca.
Aquesta laca seriá estat d'en primièr fabricada a Florença e amb lo quermès abans de conéisser la cochenilha. Mai tard se'n fa de bèlas a París e a Viena mas que se destrian pas d'aquesta de Florença. Mentrtant se vendava jos aqueste nom de lacas fachas amb d'autras matèrias colorantas qu'èran pas comparablas a la laca de carmin veraia.
Ensajant de fabricar la laca carminada, Georg Ernst Stahl decobriguèt per escasença lo blau de Prússia.
Colorant alimentari
modificarLo pigment carmin, complèxe d'acid carminic e d'alumini, s' utiliza coma colorant alimentari jol numèro E120.
Considerat mai sovent coma non toxic (([[#CITEREFPRV2|PRV2]], p. 29), lo carmin es pasmens conegut per provocar sus una pichona partida de la populacion d'allergias anant de l'urticari e l'astma fins a - mai rar - de chòcs anafilactics grevissim, las reaccions amb de cosmetics son mai frequentas e son atribuidas als rèstes d'insèctes utilizats per sa fabricacion. Se l'aditiu es uèi sintetisable es pas encara lo cas per l'alimentacion industriala.
Coma fòrça colorants, E120 se pòt vendre jos forma de lacas d'alumini: un metal sopçonat, dins l'alimentacion transformada, de neurotoxicitat[9].
Color carmin
modificarLo carmin designa per metonimia un roge prigond similar a aqueste obtengut a partir de la cochenilha, coma lo carmin de garança o l'equivalent sintetic de la tinture da garança, lo carmin d'alizarina (PR83)[10].
Dins unes sistèmas, aquesta color es considerat coma color terciària, coma mescla d'una color primària, lo magenta, e d'una color secondària, lo roge iranjat (magenta + jaune).
En 1816, lo mercand de colors Bourgeois comercializèt un carmin de garance, es a dire una laca obtenguda a partir de la garança dels tinturièrs[11].
En 1847, lo pintre Dyckmans aviá començat d'ensags de vielhiments sus las colors per artistas pintors les mai espandidas a son epòca. Teniá lo "carmin de cochenilha" e lo "carmin fixe de grança". Examinant los resultats en 1880, Blocks concluguèt que lo carmin de cochenilha e una lacas de garança calcinadas son pas valables per la pintura artistica. Unes carmins de garança se pòdon utilizar ((Blockx 1881).
Lo carmin modèrne, permanent, es realizat a partir de pigments de sintèsi (roges antraquinonic PR83 o PR177, roge de perilèn PR179), mai permanents.
Nuancièrs
modificarLo nuancièr RAL indica RAL 3002 Roge carmin[12].
Pels mercands de colors i a 603 roge carmin e 688 laca carminada[13] ; 080 carmin, e 089 carmin foncé e 575 laca carminada[14] ; Carmin Lefranc 902 e Carmin d'alizarina 328 e Laque carmiada fixe 343[15].
Vejatz tanben
modificarBibliografia
modificar- * Encyclopédie de la peinture : formuler, fabriquer, appliquer. Puteaux: EREC. PRV2.
Articles connèxes
modificarNòtas e referéncias
modificar- ↑ Lefort 1855, p. 180-190
- ↑ Michel-Eugène Chevreul, « Moyen de nommer et de définir les couleurs », Mémoires de l'Académie des sciences de l'Institut de France, t. 33, , p. 58.
- ↑ Lo 2 roge es al quart de la distància entre la raia C e la raia D (Chevreul 1861, p. 29), longor d'onda 637,4 nm. Lo ton es la claror, escalonada regularament de 21 (negre) a 0 (blanc); 11 ton s'evalua donc a une luminositat L* = 47,6, o una luminància relativa Y=0,165. L'illuminant es lo solelh dirècte (D55). 11 ton es la color pura, non lavada de blanc. La valor calculada dins lo sostèma CIE XYZ es enseguida convertida en sRGB. La color afichada depend de la conformitat e del reglatge de l'ecran.
- ↑ Chevreul 1861, p. 180. Mèsme calcul, longor d'onda 671 nm.
- ↑ Chevreul 1861, p. 190. Mèsme calcul, longor d'onda 580,9 nm, L* = 61,9 (Y=0,303).
- ↑ Chevreul 1861, p. 190. Mèsme calcul, longor d'onda 579,9 nm, L* = 54,8 (Y=0,225).
- ↑ Chevreul 1861, p. 190. Pas de longor d'onde dins los violets, aproximacion a partir dels angles de tinta CIE L*u*v*, L* = 28,6 (Y=0,057).
- ↑ (([[#CITEREFPRV2|PRV2]], p. 30), Lefort 1855, p. 180-190, Mérimée 1830, p. 129, {{{títol}}}..
- ↑ E120 www.additifs-alimentaires.net.
- ↑ « Laque d'alizarine rouge (PR 83) dona un ton carmin »
- ↑ Lefort 1855.
- ↑ «RAL classic Farben»..
- ↑ respectivament PV 19 (violet de quinacridòna) e PR209 (roge de quinacridòna)+PR146+PR206 (quinacridòna), «Nuancier Aquarelle Extra-Fine». magasinsennelier.com..
- ↑ «Toutes les couleurs de Caran d'Ache». carandache.com.
- ↑ Respectivament PV19, PR83 e PR177, «Guide de la peinture à l'huile». lefranc-bourgeois.com.