Cadelhan

una comuna francesa


Vilatge d'Occitània

Cadelhan[1][2],[3],[4],[5] (Cadeilhan en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Cadelhan
Cadeilhan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 49′ 47″ N, 0° 46′ 20″ E
Superfícia 8,43 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
194 m
180 m
122 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3225
Florença-Lomanha (Sent Clar abans 2015)
Intercom
243200391
CC de la Lomanha Gersesa
Cònsol Édouard Schmidt
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
139 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

142 ab.
Densitat 14,71 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Cadeilhanais, Cadeilhanaises (en francés)
Còde postal 32380
Còde INSEE 32068

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre del territòri modificar

Comunas confrontantas de Cadelhan
Sent Launard
Brunhens   Vivèrs
Bajoneta Montfòrt
quadripunt

Toponimia modificar

Cadelhan sembla venir d'un nom gallo-roman (o gallic) Catilios (latinizat en Catilius), damb lo sufixe latin -anum (o son equivalent celtic -anon [6],[7]. Pr'aquò, Xavier Delamarre utiliza aqueth sufixe sonque peus noms deu tipe Cadilhac [8]. Los Féniés considèran Catilius (fòrma latina deu medish nom) com latin [9] e Dauzat destria Catĭlius ( > Cadelhan) e Catīlius ( > Cadilhac), separacion qu'es benlèu un pauc per arren (castrum Cadelionense, au sègle XI, es vengut Cadilhon a las epòcas recentas, çò qu'eth-medish constata implicitament [10]). Cadelhan qu'èra donc probablament una anciana grana propietat antica qui avè per mèste Catilios (o Catilius).

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Édouard Schmidt shens quadre
març de 2001 2014 Simone Monge divèrs esquèrra  
març de 1971 1995 Jacques Bayles PS  
març de 1965 1971 Raoul Monge    
1958 1965 Marcel Gissot    
1945 1958 Joseph Troyes    
1935 1945 Camille Palanque    
1929 1935 Henri Monge    
1912 1929 Eloi Laffitte    
1894 1912 Léon Bessaguet    
  1894      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Avant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra deu canton de Sent Clar; es adara deu canton de Fleurance-Lomagne (en francés), donc de Florença-Lomanha.

Demografia modificar


modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 124, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
302 311 364 367 253 381 342 321

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
323 319 307 352 317 270 237 237 223

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
202 191 190 176 185 153 151 151 141

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
132
111
121
117
100
100
129
133
135
136
2009 2010
139
140
132
133
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 139 abitants e la densitat qu'èra de 16,49 ab/km²

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  2. Pojada, Patrici. Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières, 2009. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  3.  Toponimia occitana.
  4. Congrès permanent de la lenga occitana. . Top'Òc: Diccionari toponimic occitan.
  5. Institut d'Estudis Occitans. . BdTopoc–Geoccitania.
  6. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 19
  7. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 603, par. 9822
  8. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 109
  9. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 117
  10. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 129