Boisseron

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Boisseron (Boisseron en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Boisseron
Boisseron
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista aeriana
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 45′ 38″ N, 4° 04′ 55″ E
Superfícia 7,46 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
77 m
30 m
19 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3417
Lunèl
Intercom
243400520
CC dau País de Lunèl
Cònsol Loïc Fataccioli
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 030 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 070 ab.
Densitat 253,62 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Boisseronnais (en francés)
Còde postal 34160
Còde INSEE 34033

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : de castro Boxedone, cap a 1110, Guillelmi Amelii de Boisedon en 1147 (identificacion mausegura), de Stampucio, id est Buxedone, sense data [sègle XII ?], de Stampucio, alias de Buxedone, sense data [sègle XII ?], in castro Boixezonis, sense data [sègle XII ?], ecclesia S. Laurencii de Boissazone en 1219, castri de Buxedone en 1243, 1265, 1332, de Buxodone, Buxedonis, vicarius de Buxedone en 1330, Boysezo en 1330, prior de Buxodone en 1392, de Buxedone alias de Stempucio, a la fin dau sègle XIV, de Buxedone en 1529, 1550, Boiseron en 1613, 1626, Boisseroux en 1622, Boisseron en 1648, Bouisseron en 1668-69, Boisseron en 1740-60, 1770-71 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Boisseron ven dau latin buxea, de buxus, « bois » e dau gallic dunum, « sèrre », o de buxetum (dau latin buxus e sufixe -etum) amb lo sufixe -onem[2]; segon Hamlin, Boisseron ven dau latin buxu-, « bois», amb lo sufixe collectiu -ationem; lo x de quauques referéncias correspond a -iss-(veire Grafström, Étude sur la graphie, pp. 173-4); una faussa regression -z- > -d- pareis dins fòrça atestacions; entre los sègles XIV e XVII, -z- a conegut lo rotacisme ( > -r-)[1].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Loïc Fataccioli sense director tecnic dau burèu d'estudis de Semofi
1996 ? 2020 Francis Pratx divèrs esquèrra viticultor
1989 ? 1995 Jacques Grimard    
1965 1989 Jacques Lafont gaullista avocat, resistent, membre dau conselh de l'òrde (1953-1957) puòi degan en 1977 e 1978, president dau comitat d'etica dau CHU de Montpelhièr en 1992
1945 1964 ? Arthur Salançon    
  1945      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1892, totala: 1914
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
333 343 365

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 522 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 546 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
560
583
643
864
981
1 151
1 319
1 359
1 479
1 510
2009 2010
1 599
1 633
1 719
1 755
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2030 abitants e la densitat èra de 272,12 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 et 1,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 52-53
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 92