Barriac

una comuna auvernhassa de Cantal

Vilatge d'Occitània

Barriac, Barriac los Bosquets o eventualament Bariac [1] (Barriac-les-Bosquets en francés) z-es 'na comuna auvernhata situada dins lo departament del Cantal e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Barriac
Barriac-les-Bosquets
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Estatua de l'abat Filiòl (nom supausat; fr Filiol).
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 08′ 40″ N, 2° 15′ 37″ E
Superfícia 12,8 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
737 m
660 m
555 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe Armas d'Auvèrnhe
Departament
15
Cantal Armas del Departament deCantal
Arrondiment
152
Arrondiment de Mauriac
Canton
1514
de Mauriac, ancianament de Canton de Pleus
Intercom
241501139
Comunautat de comunas del País de Salèrn
Cònsol Jean-Noël Parra
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
128 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

129 ab.
Densitat 11,95 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 15700
Còde INSEE 15018

Geografia

modificar

Comunas vesinas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
  Barriac
 Pleus
(2,8 km)
 Chaucinac
(4,1 km)
 Ali
(5,5 km)
 Ascoralha
(6,5 km)
 Brajac
(7,2 km)

Perimètre del territòri

modificar
Comunas confrontantas de Barriac
Rilhac de Sentria
(Corresa)
Tornhac comuna de Pleus Chaucinac
  Ali
Pleus

Toponimia

modificar

La prononciacion es [ba'rja], eventualament completat per [lej bu:'ke] per un informator [2]. Las fòrmas ancianas son In villa Beriacq, in villa et ecclesia Beriaco, en latin, al sègle XII, Berriac, en 1274, Berriacum, Beriacum, en 1474, Barriacum, en latin, en 1535, Bériac, en 1654 ; Berriac, en 1666 ; Bariac, en 1667, Barriach, en 1673, Barrious en Auvergne (estat civil de Plèus), en 1687, Barriac, en 1746, Barriat, en 1784 [3]. Dauzat explica Barriac per un nom gal (gallés) d'òme, Berrius, amel sufixe -acum [4], latinizacion del sufixe gallés -āco(n). Barriac èra doncas per Dauzat una anciana granda proprietat antica qu'aviá per mèstre Berrius. Delamarre coneis pas de Berrios (latinizat en Berrius), mas si Berios e Barrios, que cita pas a prepaus de Barriac [5]. Las prumèiras atestacions s'acòrdan plan amb Berios e lo nom d'origina pòt ben èsser *Beriācon ( > Beriac > Berriac > Barriac ?).

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2001 2020 Jean-Noël Parra divèrs dreita retirat
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.
  • Davant la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna èra del canton de Plèus; es ara del canton de Mauriac.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 153, totala: 157
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
470 453 470 525 491 558 486 527 649

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
573 522 500 502 501 507 501 460 458

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
448 454 418 373 358 330 343 337 318

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
315
269
228
180
180
187
171
168
167
172
2009 2010
165
170
163
168
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar
  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar

Referéncias

modificar
  1. IEO Cantal, Communes Cantal.xls.pdf
  2. enquèsta Sivadon abrial 2018
  3. http://archives.cantal.fr/ark:/16075/a0113514968540lCVW8
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 55
  5. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 72 e 76