Avera

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Avera[1] (Abère en francés) qu'ei ua comuna bearnesa administrada peu departament francés deus Pirenèus Atlantics e la region de Navèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Avera
Abère
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo campanèr de la glèisa.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 23′ 26″ N, 0° 10′ 28″ O
Superfícia 5,81 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
346 m
331 m
239 m
Geografia politica
País Bearn Armas de Bearn
Estat Bandièra de França França
Region
75
Navèra Aquitània
Departament
64
Pirenèus Atlantics Armas deu Departament deus Pirenèus Atlantics
Arrondiment
643
Pau
Canton
6423
País de Morlans e deu Montanerés (Morlans abans 2015)
Intercom
246401517
CC deu Nòrd-Èst Bearn
Cònsol Myriam Cuillet
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
167 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

168 ab.
Densitat 27,02 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 64160
Còde INSEE 64002

Geografia modificar

 
La glèisa de Sent Joan Baptista
 
Lo monument aus mòrts
 
La sala polivalenta.
 
Los Pirenèus despuish Avera.

Toponimia modificar

La prononciacion qu'ei [aˈβeɾɔ]. Las fòrmas ancianas que son Oere en 1385, Vere/Avere en 1385, Oeyre en 1487, Abere (mapa de Cassini, a la fin deu sègle XVIIIau) [2].

La prumèra fòrma de 1385 e la de 1487 qu'indican ua prononciacion [ˈweɾɔ]. Com en gascon, v se pronóncia [w] sonque en situacion intervocalica, qu'ei la pròva a iniciau de (A)vera ei estat sovent pres per la preposicion a. Com Avera ei adara dens la region on v intervocalic se pronóncia [β], que cau supausar la linha enter la prononciacion [w] e la prononciacion [β] s'ei desplaçada cap a l'èst [2] (progression de [β]). Aquò qu'ei logic: la prononciacion [w], qui ei la deu latin, qu'ei conservatritz (e majoritària en gascon).

Que i a un aute Avera dens lo canton de Lenveja e l'origina qu'ei probablament la medisha.

Segon Dauzat, lo nom que vien deu bearnés abera, de abellana, «averan, aulana» [3]. Per abera, que cau compréner [aβeˈɾa], senon Dauzat auré escriut abero.

Miquèu Grosclaude qu'explica Avera per lo latin abellana o *abella, «averan, auran, aulana», emplegat com collectiu, «averanhèra», mès lo son rasonament que pòt semblar estranh: lo latin abellana que mia en gascon a averan [aβeˈɾaⁿ] e non pas avera; que caleré donc ua fòrma dab finala desnasalizada, puish un reculament de l'accent tonic, donc un passatge per [aβeˈɾa]. Mès que i a ua auta possibilitat, ua derivacion a partir deu latin *abella. Ernèst Negre, dens La Toponymie du canton de Rabastens que tròba lòcs aperats Belle, La Belle, dont un atestat avelanum en 1211 [4]. L'autor se demanda pas perqué abellana mia a averan.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Myriam Cuillet sense etiqueta agricultritz
març de 2008 2014 Claude Conte-Hourticq    
junh de 1995 2008 Jean-Pierre Lortet (Joan-Pèir Lòrtet)    
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 157, totala: 160
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
296 199 256 194 170 259 285 272 291

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
261 264 257 230 247 238 225 226 201

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
212 196 200 180 160 154 165 154 149

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
150
140
133
132
123
133
144
142
146
149
2009 2010
147
150
147
150
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Toponimia Occitana (Institut d'Estudis Occitans) : IEO_BdTopoc : http://bdtopoc.org
  2. 2,0 et 2,1 Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 215-216
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 1
  4. Michel Grosclaude, Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, Escòla Gaston Febus, 1991, p. 151