Aspiran

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Aspiran[1][2][3] o Aspian[1], prononciat Espian localament[1][4] (Aspiran, Espiran, Piran en grafia mistralenca[5][6]; Aspiran en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Aspiran
Aspiran
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostal del Viguièr, s. XV.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 34′ 00″ N, 3° 27′ 00″ E
Superfícia 16,13 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
160 m
80 m
17 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3410
Clarmont d'Erau
Intercom
243400355
CC de Clarmontés
Cònsol Olivier Bernardi
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 655 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 683 ab.
Densitat 100,81 ab./km²
Autras informacions
Gentilici aspiranés -esa -eses[1]
Còde postal 34800
Còde INSEE 34013

Lo gentilici es aspiranés -esa, amb lo plural aspiraneses[1].

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : ecclesiam S. Juliani de Aspiriano en 1146, 1154, 1154-59, bajulus de Aspirano en 1166, prior de Aspiriano, sense data, albergis de Aspirano en 1203, pro Aspirano en 1323, de Aspirano Caprariensis en 1344, pro Aspirano Caprariense, pro Aspirano Caprarum en 1351, ad Aspira de Cabrayres en 1380, Aspiran en 1571, Spirat en 1622, Spiran en 1643, Aspiran en 1708, 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[7].

Segon Dauzat, Aspiran ven dau nom latin d'òme Asperius, amb lo sufixe -anum[8]; segon Hamlin, Aspiran ven dau gentilici latin Asperius, o de l'escais-nom (= cognomen) Asper, amb lo sufixe (-i)-anum. Aspiran èra una proprietat galloromana. L'ancian determinant se referís a la comuna prèpa de Cabrièira[7].

Fòrmas ancianas tiradas dau diccionari topografic d'Eugène Thomas (1865) - Aspirianus en 844; Aspiranum en 1125; Aspira de Cabrayres en 1380; Aspiran en 1625; Saint-Rome-d’Aspiran en 1760[9].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2014 2026 Olivier Bernardi UMP, LR agricultor, president dau Sindicat Centre Erau (SCH) dau País de Còr d'Erau
març de 2001 2014 Jean-Noël Satger divèrs esquèrra  
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1626, totala: 1661
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 452 1 451 1 530

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 642 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 525 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 158
1 194
1 023
1 031
1 072
1 167
1 264
1 256
1 280
1 306
2009 2010
1 367
1 398
1 446
1 480
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1655 abitants e la densitat èra de 102,6 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 et 1,4 https://books.google.com/books?id=YL0iAQAAIAAJ&focus=searchwithinvolume&q=Aspiran
  2. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/34c.html
  3. https://www.jornalet.com/nova/11634/una-tornada-a-tustat-besieres
  4. [èspij'an] localament https://www.persee.fr/doc/onoma_0755-7752_1984_num_3_1_902_t1_0178_0000_2
  5. https://books.google.com/books?id=YPdZrSv7wHIC&pg=PA151&dq=Felibrige+AND+%22Aspiran%22&hl=en&newbks=1&newbks_redir=0&sa=X&ved=2ahUKEwjbq5-2mqX4AhWCiI4IHVcxBkEQ6AF6BAgKEAI#v=onepage&q=Felibrige%20AND%20%22Aspiran%22&f=false
  6. https://www.scribd.com/doc/129716447/Lou-Gal-N-43-du-1er-avril-1917-3eme-annee
  7. 7,0 et 7,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 17
  8. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 32
  9. https://dicotopo.cths.fr/places/P60155600