Antòni Clet


Antòni Clet

Portrait d'Antoine Clet enfant.jpg
Retrait dich del "poëta Clet, drollèt", v.1710, Muséu Crosatièr, Lo Puèi de Velai

Naissença 17 de julhet, 1705
Lo Puèi de Velai,Reiaume de França
N. a
Decès 22 de novembre, 1785
Lo Puèi de Velai
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Nom de naissença Antoine Clet
Activitat(s) Estampaire del rei
Lenga d'escritura occitan-auvernhat (del Velai), francès
Genre(s) Teatre, comedias, nadals
Òbras
Le Sermon manqué, Monsieur Lambert

Antòni Clet (Lo Puèi de Velai, 17 de julhet de 1705-22 de novembre de 1785) foguèt un escrivan e estampaire occitan.

Foguèt l’autor major en lenga del Puèi per lo sègle de las lutz (un istòrian velaiés, Louis Portal escriguèt en 1903: "il a écrit l’idiome du Puy dans sa pureté"). Escriguèt fòrça òbras (nadals, pèças de teatre) que solament tres foguèron conservadas, doas dins una mescla de francés e d’occitan (Monsieur Lambert (1757) e le Sermon manqué (1749) - amb los títols en francés)[1].

Las doas pèças foguèron publicadas dins las annadas 1840 al Puèi per lo rèire-petit-filh François-Marie Clet. Dison que fòrça abitants del Puèi decòran las tiradas al sègle XIX. Monsieur Lambert es publicat en Grafia classica en 2016 per "Los caièrs de la "Nauta-Leir".

Fòrça versions èran manuscritas que Clet podiá pas estampar sas òbras: un estampaire del rei duviá èstre de “bona vida e religion”.

Escriguèt tanben una peça en francés, Le Borgne (1770), una istòria de mosquetaris.

Es amb lo trobador Pèire Cardenal e Natalís Cordat un classic de las letras occitanas del Velai.

Lo musèu Crosatièr del Puèi ten un retrait de vès 1710 reputat estre lo poëta Clet drollèt.

Una placa en occitan foguèt estada pausada sobre l’ostal-estampariá de Clet per la “Santa-Estèla” organizada al Puèi en 1923.

VidaModificar

Èra lo filh de Gaspard Klett, un estampaire saxon sortit de Drèsda arribat al Puèi a la fin del s. XVII coma companhon a l’estampariá de Delagarde.

Foguèt l’estampaire major del Puèi de Velai al sègle XVIII, nomenat « estampaire del rei » en 1751. Estampèt una òbra de Msr Lefranc de Pompignan, avèsque del Puèi que foguèt atacada per Voltaire (lo libre del filòsòf es a la bibliòteca de St Petersborg)[2].

Sas òbrasModificar

Monsieur LambertModificar

L'òbra mestressa de Clet de 1757 en quatre actes (4, 5, 4 e 7 scènas, dins las versions publicadas en 1842 e 1845). La bibliotèca del Puèi ne ten una version manuscrita en quatre actes.

Aquesta peceta es un extraordinari testimòni sobre lo monde e la capitala del Velai al mièg del sègle XVII.

CompendiModificar

Monsieur Lambert conta las aventuras del cirurgian e ancian sodard Lambert, que foguèt estat elegit cònsol del Puèi e que volguèt « 'ranjar la canalha del Puèi », mas que i arribèt pas... L’acte 1 es en occitan a 85 % (Friquèta, la filha de Lambert vòl parlar mas lo francés). Es lo cap d’òbra de Clet.

Extrach :Modificar

Acte 1 sc 2 : lo cònsol Lambert

"Tu o as bien davinat ! N’ai pas besonh d’escòrta

Per gripar los coquins que tabustan a las pòrtas

Qu’arrachan los martèls, desròchan los taulièrs

Qu’an mai begut de vin, qu’autres còps los templièrs."

Le Sermon manquéModificar

Se ditz que l'avèsque del Puèi defendèt aquela comedia datada del 28 Agost de 1749 en tres actes (3,5, 4 scènas dins la version publicada en 1845). La bibliotèca del Puèi ne ten una version manuscrita en cinc actes.

CompendiModificar

Conta las aventuras de l’abat Vivier que foguèt invitat per dire lo Sermon al convent de Val delh Puèi mas davant que de montar en cadèira s’ensalvèt per la fenèstra. Vai alara “tombar las parets” de la vinha del père Guilhòt. Es tanben un testimòni sobre lo país del Puèi, en aquel temps plantat de vinhas. Es burlesc e curiosament mòderne.

 
Ostal e estampariá d’A. Clet

Extrach :Modificar

Acte 2 sc 4, lo père Guilhòt, vinhairon parla amb la maire de l'abat

"Monsur vòstre garçon, n’a pas ausat prechar.

Quand l’an estat charchar per montar en chadèira

M’an dit qu’a(v)iá passat de per las chaminèiras

Es intrat dins mon fond, a fait vint passadors

De qué se vai meilar de faire de sermons ?"

ReferénciasModificar

  1. Francisque Mandet, Histoire du Velay
  2. Sit de la Biblioteca Voltaire [1]