Antòni Clet
Antòni Clet |
||||
---|---|---|---|---|
Retrait dis del "poëta Clet, drolèt", v.1710, Muséu Crosatièr,Lo Puèi de Velai | ||||
Naissença | 17 de julhet, 1705 Lo Puèi de Velai,Reiaume de França | |||
Decès | 22 de novembre, 1785 Lo Puèi de Velai | |||
Nom de naissença | Antoine Clet | |||
Activitat(s) | Estampaire del rei | |||
Lenga d'escritura | occitan-auvernhat (del Velai), francès | |||
Genre(s) | Teatre, comedias, nadals | |||
Òbras | ||||
Le Sermon manqué, Monsieur Lambert |
Antòni Clet (Lo Puèi de Velai, 17 de julhet de 1705-22 de novembre de 1785) foguèt un escrivan e estampaire occitan.
Foguèt l’autor major en lenga del Puèi per lo sègle de las lutz (un istòrian velaiés, Louis Portal escriguèt en 1903: "il a écrit l’idiome du Puy dans sa pureté"). Escriguèt fòrça òbras (nadals, peças de teatre) que solament tres foguèron conservadas, doas dins una mescla de francés e d’occitan (Monsieur Lambert (1757) e le Sermon manqué (1749) - amb los titols en francés)[1].
Las doas peças foguèron publicadas dins las annadas 1840 al Puèi per lo rèire-petit-filh François-Marie Clet. Dison que fòrça abitants del Puèi decoran las tiradas al sègle 19. Monsieur Lambert es publicat en Grafia classica en 2016 per "Los caièrs de la "Nauta-Leir".
Fòrça versions èran manescritas que Clet podiá pas estampar soas òbras: un estampaire del rei duviá èstre de “bona vida e religion”.
Escriguèt tanben una peça en francés, Le Borgne (1770), una istòria de mosquetaris.
Es amb lo trobador Pèire Cardenal e Natalís Cordat un classic de las letràs occitanas del Velai.
Lo muséu Crosatièr del Puèi ten un retrait de vès 1710 “reputat estre” lo "poëta Clet drolèt".
Una placa en occitan foguèt estata posada sobre l’ostal-estamparia de Clet per la “Santa-Estèla” organisada al Puèi en 1923.
VidaModificar
Èra lo filh de Gaspard Klett, un estampaire saxon sortit de Drèsda arribat al Puèi a la fin del s. XVII coma companhon a l’estampariá de Delagarde.
Foguèt l’estampaire major del Puèi de Velai al sègle XVIII, nomenat « estampaire del rei » en 1751. Estampèt una òbra de Mgr Lefranc de Pompignan, avèsque del Puèi que foguèt atacada per Voltaire (lo libre del filòsòf es a la bibliòteca de St Petersborg)[2].
Sas òbrasModificar
Monsieur LambertModificar
L'òbra mestressa de Clet de 1757 en quatre actes (4, 5, 4 e 7 scènas, dins las versions publicadas en 1842 e 1845). La bibliotèca del Puèi ten una version manescricha en quatre actes.
Aquesta peceta es un extraordinari testimòni sobre lo monde e la capitala del Velai al mièg del sègle 18.
CompendiModificar
Monsieur Lambert conta las aventuras del cirurgian e ancian sodard Lambert, que foguèt estat elegit cònsol del Puèi e que volguèt « ranjar la canalha del Puèi », mas que i arribèt pas... L’acte 1 es en occitan a 85 % (Friquètà, la filha de Lambert vòl que parlar francés). Es lo cap d’òbra de Clet.
Extrach :Modificar
Acte 1 sc 2 : lo cònsol Lambert
"Tu o as bien davinat ! N’ai pas besonh d’escòrta
Per gripar los coquins que tabustan a las pòrtas
Qu’arrachan los martéls, desròchan los taulièrs
Qu’an mai begut de vin, qu’autres còps los templièrs."
Le Sermon manquéModificar
Se dit que l'avèsque del Puèi defendèt aquela comedia datada del 28 Agost de 1749 en tres actes (3,5, 4 scènas dins la version publicada en 1845). La bibliotèca del Puèi ten una version manescricha en cinc actes.
CompendiModificar
Conta las aventuras de l’abat Vivier que foguèt invitat per dire lo Sermon al convent de Val delh Puèi mas davant que de montar en cadèira s’ensalvèt per la fenestra. Vai alara “ tombar las parets” de la vinha del père Guilhòt. Es tanben un testimòni sobre lo país del Puèi, en aquel temps plantat de vinhas. Es burlesc e curiosament mòderne.
Extrach :Modificar
Acte 2 sc 4, lo père Guilhòt, vinhairon parla amb la maire de l'abat
"Monsur vostre garçon, n’a pas osat prechar.
Quand l’an estat charchar per montar en chadèira
M’an dit qu’aiá passat de per las chamineiras
Es intrat dins mon fond, a fait vint passadors
De que se vai meilar de faire de sermons ?"
Autors
Bearn : Pèir d'Esbarrebaca • Ciprian Desporrins • Teofil de Bordèu
Lengadòc : Mondonvila • Abat Fabre• Fabre d'Olivet
Roergue : Peiròt
Provença : Còia • d'Agevila • Germain • Gròs • Pelabon
Velai : Clet
Obras
Roman : Istòria de Joan-l’an-pres
Opèra : Dafnís e Alcimadura
Teatre : Lo Nòvi parat • Manicla
Sermon Burlesque : Lo Sermon deu Curé de Vidèren
Antologia e critica
J.F. Achard : Lo Boquet provençau