Virçac

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Virçac [bir'sat] (Virsac en francés) es una comuna bordalesa de Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda e la region de la Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Virçac
Virsac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostau comunau.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 01′ 41″ N, 0° 26′ 23″ O
Superfícia 3,06 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
56 m
47 m
33 m
Geografia politica
País  Guiana Bordalés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
331
Blaia
Canton
3339
Lo Nòrd Gironda (Sent Andreus de Cubzac avant 2015)
Intercom
243301223
CC deu Grand Cubzagués
Cònsol Christiane Bourseau
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 171 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 176 ab.
Densitat 343,79 ab./km²
Autras informacions
Gentilici (en francés)
Còde postal 33240
Còde INSEE 33553

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri

modificar

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : in parrochiis de Virzac en 1273, de Virzac entre 1273 e 1289, de Virsaco en 1357, Virsac en 1361 [1].
Segon Dauzat e Rostaing, Virçac ven dau nom latin d'òme Virsius, emb lo sufixe -acum [2].
Segon Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, Virçac ven dau nom gallic d'òme Viriciu, emb lo sufixe -acos[1].
Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, l's sorda dens lo nom actuau favoriza lo nom gallic d'òme, Viriciu, atestat, emb sincòpa de la pretonica : *Vir(i)ciácu(m) > *Vircyágo > Virçac [biɾ'sak]; pr'aquò lo nomen Virtius dona lo medish resultat [1]. L'argument es doblament estranh : d'una part, las fòrmas pus ancianas son en -z-, d'auta part, après una consonanta, quala que sia l'etimologia de la shiulanta, pòt venir sorda o sonòra segon los cas.
Segon Xavier Delamarre, Virçac ven deu nom gallic d'òme Viritios, atestat en Retia, e l'etime es Uiritiācon. Pr'aquò, Delamarre cita tanben lo nom celtic Vīriciū [3].
Dens tots los cas, Virçac èra una granda propietat galloromana e son nom ven deu propietari.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2007 (2026) Christiane Bourseau divèrs esquèrra  
març 1977 2007 Jean-Jacques Fortin    
març 1971 1977 Gatien Bernatet    
1932 1971 Henri Étié    
1932 1932 Jean Sallé    
1925 1932 Georges Guinaudie    
1917 1925 Jean Sallé    
1897 1917 Pierre Rousseau    
1881 1896 Albert d'Alesme de Meycourby    
1874 1880 Pierre Joseph Édouard
d'Alesme de Meycourby
   
1867 1874 Pierre Sabourin    
1814 1867 Pierre d'Aubry    
1796 1814 Jean-Pierre d'Aubry    
1793 1796 Michel Brisset    
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1052, totala: 1117
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
364 350 353

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 264 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 261 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
327
341
407
593
926
901
962
965
969
995
2009 2010
973
999
992
1 018
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 1171 abitants e la densitat èra de 382,68 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas emb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 1,1 et 1,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 375
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 726
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 273, 311 e 373