Vielar

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Vielar o Vialar [1] [bja'la / bje'la], Vielar per Top'Oc [2], (Viella en francés) qu'ei ua comuna gascona de Bigòrra, en Lavedan e en País Tòi, situada dens eth departament deths Hauts Pirenèus e era region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Vielar
Viella
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vielar.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 42° 52′ 40″ N, 0° 00′ 54″ E
Superfícia 3,14 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 987 m
860 m
772 m
Geografia politica
País  Gasconha
Contrada Bigòrra Armas de Bigòrra
Lavedan País Tòi
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
65
Hauts Pirenèus Armas deu Departament deus Hauts Pirenèus
Arrondiment
651
Argelèrs de Gasòst
Canton
6513
Era Vath deths Gaves (Lus e Sent Sauvaire avant 2015)
Intercom
256500612
CC deths Pirenèus Vaths deths Gaves
Cònsol Jean Pierre Cots
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
86 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

87 ab.
Densitat 24,84 ab./km²
Autras informacions
Escais Eths arrobins. Eths corarics
Gentilici vielarés
Còde postal 65120
Còde INSEE 65463

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deth territòri modificar

Comunas confrontantas de Vielar
Biei
Estèrra   Bèthpuei
Lus e Sent Sauvaire

Toponimia modificar

Era prononciacion qu'ei [bia'la/bié'la] (grafia fonetica deths autors). Eras fòrmas ancianas que son : Bernardus de Bilar, en 1037 o cap a 1040, Aichelino de Vilar, en 1077-1078, De Bilario, au sègle XII, De Bielar, au sègle XII e en 1251, De Bielar, en 1285, de Villario, en 1300, e 1313, de Villario, en 1379, De Vilario, en 1342, Bielar, en 1429, Viela, en 1614, 1760 (o Viela d’Arribere) e en 1768, Viala en Barèges, en 1789. Lo nom qu'ei gascon e eth mot vielar qu'ei eth eretèr deth latin villa e d'eth sufixe are. Eth sens qu'estó « dependéncia d'un domeni agricòla, d'ua villa», puish « vilatjòt » [3]. Curiosament, Dauzat e eths Féniés qu'interprètan era grafia francesa Viella com Vièla, dab eth accent tonic sus era prumèra sillaba, donc com un representant deth latin villa, shens sufixe [4],[5]. Mès era grafia francesa respècta normalament pas eth -a finau atòn deus toponimes occitans. Negre qu'explica lo nom corrèctament [6].
Per un cas semblable : Vielar (Gers).

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deths cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Jean Pierre Cots    
junh de 1995 2008 Patrick Theil    
  1995      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans era refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, era comuna qu'èra deth canton de Lus e Sent Sauvaire; qu'es ara deth canton d'Era Vath deths Gaves.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 78, totala: 81
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
250 221 251 232 227 271 284 312 280

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
303 300 265 267 250 265 270 248 242

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
225 219 199 170 164 159 166 165 141

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
132
123
109
98
108
103
79
79
79
85
2009 2010
78
83
78
83
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 era populacion qu'èra de 86 abitants e era densitat qu'èra de 27,39 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas dab era comuna modificar

Véder tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Patrici Pojada, Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 90
  2. https://web.archive.org/web/20170602164253/http://www.locongres.org/oc/aplicacions/top-oc/topoc-recerca/
  3. Michel Grosclaude et Jean-François Le Nail, Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées intégrant les travaux de Jacques Boisgontier, Conseil Général des Hautes-Pyrénées, 2000 http://www.archivesenligne65.fr/article.php?laref=1275&titre=viella
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 718
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 119
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. III, p. 1438, par. 26 214