Verclausa

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Verclausa[1] (Verclause en francés) es una comuna occitana de Daufinat situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Verclausa
Verclause
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 22′ 53″ N, 5° 25′ 43″ E
Superfícia 26,14 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 360 m
560 m
474 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
262
Niom
Canton
2620
Rémuzat
Intercom
242600658
du Pays de Rémuzat
Cònsol Claude Bas
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
58 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

59 ab.
Densitat 2,52 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Verclausiens (en francés)
Còde postal 26510
Còde INSEE 26369

Geografia

modificar

Verclausa fa partida de las Baroniás Daufinencas, es traversat per Aiga e se situa a 35 km aperaquí de Niom (per las gòrjas d'Aiga), e a 30 km de Sèrres .

Comunas vesinas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
  Verclausa
 Pelòna
(2,9 km)
 Lemps
(3,4 km)
 Rosans
(3,6 km)
 Moydans
(6,4 km)
 Remusat
(6,9km)
 Roussieux
(7,3km)
 Pomairòl
(7,5km)
 Cornilhac
(7,7 km)

Toponimia

modificar

Atestacions istoricas

modificar

Las atestacions istoricas donaas per Brun-Durand son Vallis Clausa (1262), Valeclause (1313), castrum Vallis Clause in Delphinatu (1442), cura Vallisclause (1516), Verclouse en Rosans (1540)[2].

Atestacions occitanas

modificar

Verclausa es estat utilizat dons Pòrta d'Òc, revista de l'IEO Ròse-Aups[3]. Lo nom de comuna es estat sistematicament ortografiat Verclauso en nòrma mistralenca per Joan-Loís Ramel[4][5]. Es estat tanben ortografiat Verclauso per Frederic Mistral[6].

Etimologia

modificar

Lo Dauzat e Rostaing cita l'atestacion en latin de 1262, Vallis Clausa[7], es a dire vau barrada. Sembla pas una faussa latinizacion e pòt èsser l'origina de Verclausa; la prononciacion actuala seriá donc una evolucion a partir de *Valclausa. Bouvier dòna la mesme interpretacion, e considèra que lo toponim modèrne poiriá estat alterat per Vert[8]. Se pòt notar tanben que la comuna es dins una zòna subjècta al rotacisme[9], çò que poiriá aver facilitat una evolucion en var-, puèi en ver-.

Realizacion fonetica e toponim occitan

modificar

Lo nom de la comuna es prononciat [vɛʀˈklawzɔ], e sa transcripcion es Verclausa.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 1977 2026 Claude Bas   foncion publica, puèi retirat
  1977      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 66, totala: 69
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
303 220 347 350 371 370 377 425 386

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
416 394 353 357 357 345 332 329 260

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
262 267 229 197 194 174 138 98 83

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
82
68
91
68
61
84
81
81
78
83
2009 2010
74
76
71
73
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. en occitan (lo Tresor dóu Felibrige Frederic Mistral, reedicion Culture provençale et méridionale,1979.dona Verclauso)
  2. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.410, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f496.item
  3. Revista Pòrta d'Òc, No.28, IEO Ròse-Aups, 1982, p.10
  4. JL.Ramel, Récits des Baronnies, Bibliothèque Pédagogique - Nyons, 2001, p.178, 183 e 194 (transcripcion de testimoniatge)
  5. JL.Ramel, Récits du pays de Rémuzat, Culture & langue d'oc, 2012, p.180 e 203 (transcripcion de testimoniatge)
  6. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.2, G-Z, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.1102, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k7486f/f1109.item
  7. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud,reedicion 1984, p. 696
  8. JC.Bouvier, Noms de lieux du Dauphiné, Bonneton, 2002, p.156
  9. JC.Bouvier, Les parlers provençaux de la Drôme, Librairie C.Klincksieck, Paris, 1976, p.218