Tècno
La tècno ("tekno" en breton e finés, "techno" en anglés, en alemand e en francés, de còps "tecno" en espanhòl e en catalan) es un estil de musica electronica popularizat dins las annadas 1990, avent a l'epòca coma vocacion principala d'èsser una musica de pistas de dança (tècno dance) e derivat dirèctament de la house.
Se situa l'atge d'aur de la tècno dance, lo sosgenre principal de la tècno dins las annadas 1990 e l'estil dirèctament eretièr de la house, entre 1992 e 1996. La baissa de popularitat d'aqueste sosgenre coïncidís ambe la mòda dream en 1996 que prefigura la trance, un autre sosgenre de la tècno, emblematic el de la fin de las annadas 1990 e de la debuta de las annadas 2000.
Cronologia modificar
Lo tèrme tècno a progressivament suplantat lo de house entre 1990 e 1992. Aquel remplaçament del nom correspond tanben a una evolucion d'aquela musica. Aital, la house, la musica "facha a l'ostal" ("house" = ostal) deviá son nom al fach qu'al contra de la musica pop e del disco en particular que n'es l'eretièra dirècta, la house es pas jogada per de vertadièrs instruments : la house es puslèu un assemblatge de pegatges, de boclas e d'escapolons de sons e de voses (sovent emprontats al disco d'alhors), donc un "mesclatge", realizat dins un primièr temps original en dirècte sus las pistas de dança de las discotècas americanas, assemblatges que son fin finala enregistrats en estúdios per èsser comercializats jol format disc. Pendent son atge d'aur "comercial" entre 1987 e 1990, la house trenca donc francament sul fons ambe la rèsta de la musica pop pel fach que la partida instrumentala coma plan sovent lo cant son pas ni jogats, ni realament cantats, mas simplament lo resultat d'un assemblatge d'escapolon de sons, de partidas vocalas tiradas de produccions anterioras.
Mas aquela faiçon de procedir, de crear de musica e sustot de la comercializar, va lèu-lèu pausar un problèma legal, e explica en partida la mutacion de la house en tècno.
En efièch, se un escapolon cort es liure de dreches, per contra, passat un certan nombre de nòtas (e en particular un tròç de coblet o de repic de cançon), aquò es somés a de dreches d'autors, dreches evidentament que, maladrechament, son pas estats preses en consideracion al moment de la comercializacion dels primièrs títols house en 1987-1988. Aquò valrà per exemple un procès a Black Box, obligats alavetz lèu-lèu d'enregistrar tornarmai lor tube Ride on time en avent recors a una cantaira vertadièra. Los artistas seguents emprontant obèrtament coma S-Express o Black Box al disco faràn pas la meteissa error, e Yazz coma Double You o encara fòrça mai tard Daft Punk siá faràn simplament una represa, remplaçaràn la partida vocala per un cant autentic, siá negociaràn l'autorizacion de l'usatge de l'escapolon, ambe dins los dos cases de figura un versament dels dreches als autors-compositors.
Aquel progressiu renonciament a partir de 1989 de l'emplec d'escapolons de voses per los remplaçar per un cant autentic serà donc lo primièr cambiament de paradigma de la house cap a la tècno.
Lo segond element clau de l'evolucion de la house en tècno pendent las doas annadas 1990 e 1991 ven del metòde de trabalh de composicion, ambe mai particularament l'usatge d'un esplech novèl per aquò : l'ordenador.
Aital, lo metòde de fabricacion de musicas "fachas a l'ostal" (house) de faiçon artisanala per l'art del mesclatge d'un discjòquèi ambe platinas e escapolonaires va èsser completament cambiat per l'arribada del l'ordenador que, malgrat qu'essent pas el tanpauc un vertadièr instrument (aquò demòra donc de "house", una musica "facha a l'ostal"), va avantatjosament simplificar e professionalizar lo trabalh de composicion ambe sos sintetizors e taulas-de-mesclatges virtuals.
La tècno dance modificar
Aital, entre 1992 e 1996, la tècno dance es vengut lo tèrme generic per aquesta musica dirèctament eissida de la house, musica electronica que, coma ela, es destinada preferencialament a las pistas de dança. Lo tèrme tècno a un sens mai imprecís, mai general, inclusent al sens larg l'ensemble de las musicas electronicas de las annadas 1990.
La mutacion entre house comerciala (1987-1990) e son derivat dirècte tècno dance (1992-1996) se va far progressivament pendent las doas annadas 1991 e 1992 : aital, lo grop alemand U96, lo discjòquei anglés Felix, o encara lo projècte franco-bèlga Pleasure Game presentan a l'encòp de caractèrs primitius de la house coma en particular l'escapolon de votz, mas dins lor metodologia, an ganhat en qualitat en avent ja recors a l'ordenador. Lo grop alemand Snap! el s'adapta simplament, de house tardiva qu'èra al començament (The power, 1990) s'orienta en seguida tècno e deven quitament un dels pionièrs de la tècno dance (Rhythm is a dancer, 1992), mentre que Technotronic es lo grop house al som entre 1989 e 1991, al moment precís de la de mutacion de la house en tècno dance, çò que daissa supausar que lo nom "techno" (tècno) es benlèu emprontat a lo del dich grop.
En mai d'aquò, lo sosgenre precís tècno dance presenta una caracteristica especifica qu'o rend clarament identificabla : al nivèl del cant, s'agís quasi totjorn d'una forma de dialòg entre un cant femenin a lo qual fa resson un frasejat rap masculin. Demest los grops e cantaires emblematics de l'estil tècno dance entre 1992 e 1996, se pòt citar Masterboy, Culture Beat, Maxx, La Bouche (Alemanha), Cappella (Itàlia), Dr. Alban, E-Type (Suècia) o encara 2 Unlimited (Païses Basses).
Lo tèrme "tècno" tomba un pauc en desuetud a la debuta de las annadas 2000, remplaçat per EDM (per "musica electronica per dançar") o de còps eurodance, vist que, majoritàriament, la tècno e la tècno dance al sens estrict es quicòm de particularament popular en Euròpa (Alemanha, Itàlia, Suècia, França, Belgica, Païses Basses, Reialme Unit), ambe en particular una sus-representacion dels artistas de la tècno dance, de la dream (en Itàlia), de la trance (en Alemanha), e evidentament, coma son nom l'indica, de la "french touch" (l'estil francés) sus aquel sol continent.