Sent Laurenç de Medòc

una comuna francesa
(Redirigit dempuèi Sent Laurenç dau Medòc)

Vila d'Occitània

Sent Laurenç de Medòc (Saint-Laurent-Médoc en francés) es una comuna medoquina de Guiana, lingüisticament gascona, administrada pr'au departament de Gironda de la region de Noèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sent Laurenç de Medòc
Saint-Laurent-Médoc
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 09′ 04″ N, 0° 49′ 15″ O
Superfícia 136,55 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
41 m
10 m
4 m
Geografia politica
País  Guiana
Parçan Medòc
Estat Bandièra de França França
Region
75
Noèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
334
L'Esparra
Canton
3342
Lo Sud-Medòc (caplòc dau Canton de Sent Laurenç de Medòc avant 2015)
Intercom
243300837
CC de Medòc Còr de Peninsula
Cònsol Jean-Marie Feron
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
4 860 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

4 948 ab.
Densitat 32,46 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Saint-Laurentais, Saint-Laurentaises (en francés)
Còde postal 33112
Còde INSEE 33424

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.


Perimètre dau territòri

modificar

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : Sent-Laurens (parropia de ~), en 1311, Sancti-Laurentii de Medulco (ecclesie ~), en latin, en 1326, Sancti-Laurencii in Medulco, en 1361. Lo nom es lo d'un diague martirizat a Roma, en 258, en burtlant a petit fòc sus una grasilha, segon la tradicion [1][2],[3];

  • (de) Medòc : lo nom oficiau estut longtemps Saint-Laurent-et-Benon, mès en 1986, la comuna vengut Saint-Laurent-Médoc. La determinacion prau Medòc, necessària pr'amor dau grand nombre de vilatges qu'an Sent Laurenç per patron, es anciana (atestacions de 1326 e de 1361). Medulco ven dau nom daus Meduli. L'etime de Medòc es *Medulicus, que vengut *Medúl(i)co, e *Medúl(i)c(o) vengut Medúuc [meduwk] (sincòpa, pui vocalizacion de -l-, que se passèt abans las atestacions dau sègle XIV, que son de latinizacions). Medouc es present dins plan de fòrmas escritas [1], pui la dissimilacion donèt *Medòuc, que se simplifiquèt en Medòc, per dificultat de prononciar au còp lo diftongue e la consonanta finala.
  • Benon. Per Benon (Charanta Maritima), Dauzat prepausa sense certitud un nom gallés d'òme Bena e lo sufixe -onem [4] (mès bena es un mot gallés que vòu dire « hemna » [5], çò que menaré a modificar l'explicacion).

Istòria

modificar

Sent Laurenç annexèt Benon entre 1806 e 1820 [6].

Administracion

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2008 2026 Jean-Marie Feron divèrs dreta agricultor
març de 2001 2008      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 4433, totala: 4757
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
2 534 2 202 2 656 2 624 2 826 2 748 2 692 2 775 3 003

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 979 3 159 3 235 3 146 3 019 2 937 3 056 3 038 3 028

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
3 008 2 966 2 788 2 304 2 333 2 246 2 071 1 970 1 943

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 920
2 034
2 063
2 896
3 338
3 366
3 626
3 774
3 914
3 976
2009 2010
4 054
4 114
4 221
4 286
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Demografia Benon

modificar
  • 1793 : 190 abitants
  • 1800 : 209 abitants
  • 1806 : 180 abitants [7]

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas emb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 et 1,1 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 303-304
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 610
  3. http://nominis.cef.fr/contenus/saint/1652/Saint-Laurent-de-Rome.html
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 72
  5. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la Langue gauloise, ed. Errance, 2na edicion, 2003, p. 72
  6. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=3687
  7. http://cassini.ehess.fr/cassini/fr/html/fiche.php?select_resultat=3687