Sent Estève dau Vigan

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sent Estève dau Vigan[1] (Saint-Étienne-du-Vigan en francés) z-es una comuna vivaresa d'Occitània situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Sent Estève dau Vigan
Saint-Étienne-du-Vigan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 46′ 51″ N, 3° 50′ 10″ E
Superfícia 9,43 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
1 164 m
954 m
872 m
Geografia politica
País Vivarés Armas de Vivarés  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
432
Lo Puèi de Velai
Canton
4318
Lo Velai Volcanic (Pradèlas davant 2015)
Intercom
244301123
CC delhs País de Caires e de Pradèlas
Cònsol Alain Enjolras
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
99 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

104 ab.
Densitat 11,03 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43420
Còde INSEE 43180

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Sent Estève dau Vigan
 Pradèlas
(3,8 km)
 Fontanas
(4,2 km)
 Rauret
(5,5 km)
 Lengònha
(6,1 km)
 Landòs
(7,0 km)
 L'Esperon
(7,3 km)
 Barjas
(7,6 km)

Perimètre delh territòri modificar

Comunas confrontantas de Sent Estève dau Vigan
Landòs
Rauret   Saint-Paul-de-Tartas
Nonçac e Fontanas (Losera) Pradèlas

Toponimia modificar

Sent Estève dau Vigan modificar

Las fòrmas ancianas son Ecclesia S. Stephani alh secle XI, Eccl. de S. Stephano de Vigano en 1348, Villa S. Stephani del Viga en 1370, Sainct Estienne de Viguan en Vellay, dioc. de Vyvyers en 1563, Vigan d'Allier en 1793 [2].
Sent Estève representa lo grèc Stephanus, lo prumèir martir; mas i a tanben d'autres sants delh meteis nom [3].
Per Vigan, Dauzat l'explica per vicanum, mot derivat delh latin vicus, « vialatge sens estatut » a l'epòca romana [4]. Los Féniés explican lo mot vigan en general, amb l'exemple d'Albi : lo prumèir sens es « plaça delh vialatge », pueis « barri », enfin « vialatge » [5]; pasmens, la plaça d'Albi nommada Lo Vigan èra tanlèu l'origina situada a l'exterior de la muralha. A prepaus delh Vigan de Carcin, Basalgas mòstra que lo sens de vicanum es aicí lo de « vialatge barri », per rapòrt a Gordon [6]. Lo cas del Vigan carcinòl, situat a 4 km de la viala de Gordon, permet de precisar lo sens : non pas un barri que tochariá la viala, mas un vialatge près, dependent d'un biais o d'un autre de la viala. Lo cas de Sent Estève del Vigan laissa pas que la solucion de « plaça », pueis que i a pas de viala a l'entorn.

Beuna (nom supausat) modificar

Las fòrmas ancianas son Beune en 1258, Beuna en 1271, Benna en 1289, Le lieu de Beaune en 1382, Beaune en 1590 [7].
Se lo nom es pas un transferiment, correspond a un tipe celtic coneissut.
Segon Dauzat, Beuna ven delh gallic *Belena, adjectiu femenin vengut delh dieu gallic Belenos, assimilat a Apollon [8].
Segon Xavier Delamarre, Beuna es l'eretèir de *Belinā, las proprietats de Belinos, probablament nom delh dieu. Amb , aquò's la derivacion neutra plurala, amb -on, seriá la derivacion neutra singulara. L'evolucion s'es faita amb l'accentuacion *bélin- [probablament la d'origina] e non pas *belín- [9].

Istòria modificar

I aviá un priorat que dependiá de l'abadiá delh Monestier de Gaselha. En 1789, Sent Estève dependiá de la província de Vivarés e de la bailiá de Vilanòva de Bèrc. Sa gleisa parochala, diocèsi de Vivièrs e archipreirat de Sablèiras, èra delh vocable de Sant Estève; lo chapítol catedral de Vivièrs nommava a la cura [2].

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 (2026) Alain Enjolras    
junh de 1995 2020 Didier Saby divèrs dreita agricultor
març de 1959 1995 René Saby divèrs dreita agricultor
  1959      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 104, totala: 109
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
200 361 510 420 451 374 425 454 436

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
480 390 423 396 436 469 472 461 508

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
515 683 506 450 420 422 377 333 253

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
235
228
194
134
110
110
123
120
116
120
2009 2010
113
117
112
115
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 99 abitants e la densitat èra de 10,5 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Sent Estève dau Vigan».
  2. 2,0 et 2,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Loire, p. 250 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f299.image
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 596-597, a St-Esteben
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 714
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 308
  6. Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot, Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 126
  7. Augustin Chassaing, Antoine Jacotin, Dictionnaire topographique du département de la Haute-Loire, p. 23 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f72.image
  8. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 59, a Baulne
  9. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 74, 287, 328 e 18