Santa Crotz de Quintilhargues

una comuna francesa


Vilatge d'Occitània

Santa Crotz de Quintilhargues (Sainte-Croix-de-Quintillargues en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Santa Crotz de Quintilhargues
Sainte-Croix-de-Quintillargues
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa de l'Exaltacion de la Santa Crotz.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 46′ 24″ N, 3° 54′ 35″ E
Superfícia 6,62 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
321 m
117 m
104 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Lodeva (Montpelhièr abans 2017)
Canton
3418
Sant Geli dau Fesc (Las Matèlas abans 2015)
Intercom
200022986
CC Grand Puòg de Sant Lop
Cònsol Antoine Martinez
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
922 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

939 ab.
Densitat 111,18 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34270
Còde INSEE 34248

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : ecclesiam S. Crucis de Quintilanegues en 1146, ecclesiam S. † de Quintillanegues en 1154, S. Crucis de Quintillanicis en 1175, de S. Cruce de Quintilhanicis, de S. Cruce, sense data [sègle XII ?], ville S. Crucis de Quintillanicis en 1227, parrochia S. Crucis de Quintillanicis en 1261, [villa] S. Crucis en 1293, apud S. Crucem en 1303, de S. Cruce en 1309, villelas S. Crucis et de Fontanes en 1310, parrochiam S. Crucis de Quintillanicis en 1311, S. Cruce de Quintillanicis en 1312, de Quintilhanicis en 1314, villam S. Crucis de Fontanesio en 1330, castri nostri S. Crucis de Quintilhanicis en 1331, Sainte-Croix de Fontanès en 1526, S. Crucis de Quintillanicis en 1529, de Quintilhanicis en 1550, S. Croix en 1613, 1626, St Crois en 1648, Ste Croix de Fontanes, Ste Croix de Fontanés en 1740-60, Ste Croix de Quintillargues en 1740-60, 1770-71 (mapa de Cassini). Lo determinant Fontanès es degut a la proximitat d'aqueu vilatge[1].

Segon Dauzat e Rostaing, lo nom de Santa Crotz senhala de glèisas vodadas au culte de l'instrument dau suplici dau Crist; Quintilhargues ven dau nom latin d'òme Quintilius, amb lo doble sufixe -an-icum[2]; segon Hamlin, Quintilhargues ven del gentilici latin Quintilius, amb lo sufixe -anicis. Quintilhargues èra una proprietat galloromana[3]. Per de rasons foneticas, lo sufixe -anicis emplegat sistematicament per Hamlin [pr'amor de las latinizacions medievalas] permet pas de menar a -argues; lo cal remplaçar per lo sufixe -anicos segon Joan Pèire Chambon[4].

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Antoine Martinez sense artesan
1989   Hubert Forestier    
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 736, totala: 748
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
125 147 150

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 129 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 130 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
100
107
129
218
382
531
573
574
575
594
2009 2010
576
595
606
625
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 922 abitants e la densitat èra de 139,27 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 369
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 634
  3. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 319
  4. https://www.etudesheraultaises.fr/wp-content/uploads/ael-art-2006-30-11-nouvelles-observations-toponymie-herault-frank-hamlin.pdf p. 251