Sant Estève de Serre

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Sant Estève de Serre (Saint-Étienne-de-Serre en francés) es una comuna occitana de Vivarés situada dins lo departament d'Ardecha e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Sant Estève de Serre
Saint-Étienne-de-Serre
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Glèisa de Sant Estève de Serre.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 48′ 08″ N, 4° 32′ 28″ E
Superfícia 16,52 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
974 m
590 m
271 m
Geografia politica
País Vivarés Armas de Vivarés
 Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
7
Ardecha Armas deu Departament d'Ardecha
Arrondiment
072
Privàs
Canton
0720
Sant Pèire Viala
Intercom
240700773
d'Eyrieux aux Serres
Cònsol Yves Bazin
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
211 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

215 ab.
Autras informacions
Gentilici Serrous, Serrouses (en francés)
Còde postal 07190
Còde INSEE 07233

Geografia modificar

Partida eissida de l'article francés

La municipalitat a situat a 30 quilomètres de #Privar, del Cheylard e de la vallée del Rhône. Vista sus las Alpes.

Tèxte originau de l'article francés

La commune est située à 30 kilomètres de Privas, du Cheylard et de la vallée du Rhône. Vue sur les Alpes.

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Sant Estève de Serre
 Pranles
(4,4 km)
 Creisselhas
(5,1 km)
 Ajoux
(5,1 km)
 Gluiràs
(5,2 km)

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés

A Modèl:La s-, lo masatge de Serrettes, perché a lo-dessus de la vallée de Auzène, es un fief del comte de Valentinois. En 1258, una bulle del Pape confirma que la glèisa de Sant Étienne de Hivernacles e las siás dependéncias apertenon al prieuré de Charay (#Privar), ligat al Puy.

Al mièg de la sègle XV, sabèm per las "aimas" de 1464 que 33 fuòcs i an establit, siá aperaquí 150 abitants. L'agricultura i es ja desvolopada : los châtaigniers, las cabras e los pòrcs, lo blat, lo vin e lo seigle alimentan los sieus abitants; qualques molins son ja presents. Lo lent trabalh de disposicion de las pendentas a alavetz començat e condusirà als païsatges de terrassa e de châtaigneraies d'uèi. S'i tròba qualques ostals fòrts, #que lo « castèl Bernard », a Freydier.

A Modèl:La s-, los abitants de Hivernacles ne passaràn a la Reforma protestante e ne patiràn las vicissituds fins a la Revolucion.

En 1691, la rota reiala dicha de las « Dragonnades », bastida de #Privar al Cheylard per susvelhar los abitants protestants, travèrsa la municipalitat e a longtemps #èsser la sola rota importanta. Testifica Equipas de l'epòca e a permeses lo desvolopament economic de la comuna.

En 1726, la pichona distincion de Craux, protegís clandestinement lo 1er synode nacional postérieur a la révocation de la Edit de Nantas. En 1744, al Hivernacle de Lès, ponch culminant de la municipalitat #que se #aver una granda assemblada de 4.000 protestants en desafiant publicament lo poder reial.

A Modèl:La s-, Hivernacles arribat a 1.000 abitants, desvolòpa la siá produccion de castanyes del temps que qualques moulinages se crèan sus los sieus dos rius : lo Auzène e lo Orsanne.

Tèxte originau de l'article francés

Au sègle XIII, le hameau de Serrettes, perché au-dessus de la vallée d'Auzène, est un fief du comte de Valentinois. En 1258, une bulle du Pape confirme que l'église de Saint Étienne de Serres et ses dépendances appartiennent au prieuré de Charay (Privas), rattaché au Puy.

Au milieu du sègle XV, nous savons par les "estimes" de 1464 que 33 feux y sont établis, soit environ 150 habitants. L'agriculture y est déjà développée : les châtaigniers, les chèvres et les porcs, le blé, le vin et le seigle nourrissent ses habitants; des moulins sont déjà présents. Le lent travail d'aménagement des pentes a alors commencé et conduira aux paysages de terrasse et de châtaigneraies d'aujourd'hui. On y trouve quelques maisons fortes, dont le « château Bernard », à Freydier.

Au sègle XVI, les abitants de Serres passeront à la Réforme protestante et en subiront les vicissitudes jusqu'à la Révolution.

En 1691, la route royale dite des « Dragonnades », construite de Privas au Cheylard pour surveiller les abitants protestants, traverse la commune et a longtemps été la seule route importante. Elle témoigne des équipements de l'époque et a permis le développement économique de la commune.

En 1726, la petite seigneurie de Craux, abrite clandestinement le 1er synode national postérieur à la révocation de l'Edit de Nantes. En 1744, au Serre de Lès, point culminant de la commune que se tint une grande assemblée de 4.000 protestants bravant publiquement le pouvoir royal.

Au sègle XIX, Serres atteint 1.000 habitants, il développe sa production de châtaignes tandis que quelques moulinages se créent sur ses deux rivières : l'Auzène et l'Orsanne.

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Yves Bazin    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): , totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
752 695 867 856 953 971 1 006 993 1 010

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
972 1 035 1 034 963 906 915 896 874 869

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
807 817 756 667 635 627 592 491 403

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
336
317
254
192
186
172
201
205
209
2009 2010
210
219
208
217
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar