Vila d'Occitània

Sadirac (Sadirac en francés) es una comuna bordalesa [1] de Guiana, lingüisticament gascona, administrada per lo departament de Gironda de la region de Novèra Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Sadirac
Sadirac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'anciana gara de Sadirac lo long de la pista Roger Lapébie
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 46′ 57″ N, 0° 24′ 32″ O
Superfícia 19,11 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
112 m
60 m
31 m
Geografia politica
País  Guiana Bordalés
Parçan Entre Duas Mars
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèra Aquitània
Departament
33
Gironda Escut de la Gironda
Arrondiment
332
Bordèu
Canton
3323
Crion
Intercom
243301215
CC dau Crionés (residéncia)
Cònsol Patrick Gomez
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
4 499 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

4 569 ab.
Densitat 199,06 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Sadiracais (en francés)
Còde postal 33670
Còde INSEE 33363

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Perimètre dau territòri

modificar

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son Sadirag, aus sègles XI-XIII, parropia de Sadirac, en 1260, parochia de Sadiracho, latinizacion de 1288, parochia de Sadiracum, latinizacion de 1307-1317, Sadirak, en 1307-1317, pro capitulo de Sedicaro, latinizacion de 1326, Sadirac, en 1361 [2]. Sadirac vendré dau nom latin d'òme Satirus (Dauzat e Rostaing), o Saturius (Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, o Satyrus (Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, o Saturius (nomen) o Saturus (cognomen), sols noms atestats de la lista, lo tot damb lo sufixe -acum [3],[2], latinizacion dau sufixe gallés -ācon. Sadirac èra donc probablament una anciana granda propietat antica qu'avèva per mèste Satirus, o Satyrus, o Saturius, o Saturus. *Saturiacum dona *Saduirac e Saturacum dona Sadurac, pui u pretonic se pòt palatalizar en i, segon B. Boyrie-Fénié [2], mes cap de fòrma anciana (e la finala de Sadirag hèi pensar que data dau sègle XI) permet de verificar aquera explicacion.

Calamiac

modificar

Segon Frank R. Hamlin, que cita aqueth Calamiac a prepaus dau Calamiac lengadocian, l'origina èi lo cognomen (latin) Calamus damb lo sufixe -i-acum [o Calamius damb lo sufixe -acum]. Vau mèi oblidar l'auta solucion, datada, lo tèma oronimic preindoeuropèu *kal-am-, damb lo sufixe gallic o pregallic (sic) -iaco[4].

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista daus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Patrick Gomez divèrs dreta  
2014 2020 Daniel Coz divèrs esquèrra quadre superior
decembre 2013 març 2014 Alain Stival divèrs dreta ancian prumèir adjunt
març 2008 16 septembre 2013 † Jacky Verdier UMP  
març 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • A la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna, qu'èra dau canton de Crion, i demorèt.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 3804, totala: 4280
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 048 923 1 081 1 077 1 087 1 138 1 101 1 106 1 140

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 043 1 105 1 108 1 085 1 074 1 085 1 072 1 030 984

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 030 1 054 1 019 972 920 870 898 885 868

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
921
1 043
1 206
2 116
2 899
3 022
3 372
3 361
3 408
3 461
2009 2010
3 455
3 510
3 501
3 552
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2019 la populacion èra de 4499 abitants e la densitat èra de 235,43 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas damb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k9616679v/f82.item.zoom p. 70
  2. 2,0 2,1 et 2,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes, Gironde, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2008, p. 265-266
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 581
  4. Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 69