Puègsiuran

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Puègsiuran (Pexiora en francés) es una comuna lengadociana, situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Puègsiuran
Pexiora
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 16′ 09″ N, 2° 02′ 15″ E
Superfícia 13,16 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
160 m
140 m
130 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Castèlnau d'Arri Sud abans 2015)
Intercom
200035707
CC Puèja-Lauragués-Malapera
Cònsol Serge Cazenave
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
1 230 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 249 ab.
Densitat 98,71 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11150
Còde INSEE 11281

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

Las fòrmas ancianas son : Salvitas e villa de Podio Superiano en 1100, Podium Superiano en 1102, Podium Superanum en 1125, Ecclesia de Sieurag en 1134, Domus de Podio Superiano en 1167, Villa de Podii Siurani en 1194, Domus ospitalis Podii Siurani en 1194, Hospitale Podii Siurani en 1226, Podiumsyuranum en 1260, Podium Sieuranum en 1271, Podium Sicuranum en 1271, Ecclesia de Podio Suirano en 1317, Podium Suiranum seu Lauraguesio en 1317, Puegsiura en 1441, Podium Siuracum en 1443, Pechiura en 1532, Pichioura al sègle XVI, Ecclesia Sancti Joannis de Petsiora en 1651, Pexieura en 1785, Puissubran o Pexieura en 1781, etc. La prononciacion occitana es Péchiurà [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc [peʃiw'ɾa].
Segon Dauzat e Rostaing, los Féniés, Puègsiuran ven [del resultat] de podium e del bas latin superianum, « superior », l'autura pus nauta que las autras [2],[3].
O i a dos noms diferents, le puèg de Severus ambe'l sufixe -anum e lo puèg pus naut que les autres, o l'escriba de 1100, que sabiá pas latinizar un nom qu'èra dejà près del nom actual, l'a interpretat coma un Podio Superiano, un puèg subran e l'error es demorada fins al sègle XVIII dins la tradicion sabenta, en enganant quitament les toponimistas. Puègsiuran es pas vertadièrament un puèg, encara mens superior.

Istòria

modificar

I aviá una anciana comandariá de l'Òrde de Malta, fondada cap a 1100. Le vilatge aperteniá a la senescalciá de Lauragués[1].

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 (2026) Serge Cazenave    
març de 2001 2008 Danielle Rivals    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1299, totala: 1326
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 296 1 266 1 337

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 117 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 1 113 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
849
854
753
751
709
814
966
992
1 091
1 108
2009 2010
1 146
1 171
1 200
1 225
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 1230 abitants e la densitat èra de 93,47 ab/km².

Lòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Véser tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. 1,0 et 1,1 Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 306, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f398.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 521-522
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 250