Puègmiròl

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Puègmiròl (Puymirol en francés) es una comuna agenesa situada dins lo departament d'Òut e Garona e la region de Novèla Aquitània, ancianament d'Aquitània.

Puègmiròl
Puymirol
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo centre de Puègmiròl.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 11′ 16″ N, 0° 47′ 54″ E
Superfícia 19,54 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
191 m
140 m
57 m
Geografia politica
País  Guiana Agenés
Estat Bandièra de França França
Region
75
Novèla Aquitània
Departament
47
Òut e Garona Armas deu Departament d'Òut e Garona
Arrondiment
471
Agen
Canton
4729
Lo Sud-èst Agenés (capluèc del Canton de Puègmiròl avant 2015)
Intercom
244700472
Aglomeracion d'Agen
Cònsol Jean-Louis Coureau
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
925 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

940 ab.
Densitat 49,03 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 47270
Còde INSEE 47217

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

La prononciacion es [pemi'rɔl]. Las fòrmas ancianas son : Puech Mirol en 1246, Grande castrum, grande castellumen latin, en 1271, de Grandi Castro, en latin, en 1281, ad ecclesiam Grandis Castris, en latin, en 1293, Puimirol en 1294, parrochia Sancti Severini Podii Miralhii sive Grandis Castri, en latin, en 1300, Grande Castrum, en latin, en 1307-1317, Pumirou, Puymyrol en 1307-1317, capella de Grand Castel, en 1326, parrochia Sancti Severini Grandis Castri alias Puymirol en 1501, r. Sancti Severini Grandis Castri et Sancti Petri de Fraysses, en latin, en 1520[1].

Segon Dauzat e Rostaing, Puègmiròl ven de podium « puèg, mai o mens arredondit », e d'un mot en relacion damb un caractèr topografic, aiciu un derivat probable del vèrbe mirare[2].

Negre, citat per Bénédicte Boyrie-Fénié, explica lo nom per lo mot [pɛt] e l'equivalent del lemosin miròla, « causa remarcabla per sa grandor, sa beutat ». Segon Astor, tanben citat per B. Boyrie-Fénié, lo determinant miròl representa una gaita[1].

Segon Bénédicte Boyrie-Fénié, Puègmiròl es un lòc que se vei de luènh e que vei luènh, çò que dona rason a Astor e a Dauzat (l'autora escriu Negre per una evidenta confusion). Lo site es ocupat dempuèi l'Antiquitat. Lo mot puèg es prononciat localament [pɛt] o [pɛts]. Dins lo mot compausat, la finala s'assimila a m per venir mm, puèi m. Dins las comunas vesinas lo [ɛ] dobèrt s'es conservat, mes a la quita vila de Puègmirol s'es barrat, donc [pemi'rɔl][1] contra una prononciacion pus regulara [pɛmirɔl].

Istòria modificar

Puègmiròl es la bastida pus anciana del departament, que Ramon VII creèt en 1246 per d'un castèl preexistent.

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2026 Jean-Louis Coureau PS president de la CC
junh de 1995 2001 André Cabrol    
1966 1995 Michel Fauré divèrs dreta puèi RPR conselhièr general (1970-1994)
  1966      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 958, totala: 983
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
4 647 1 635 1 602 1 601

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 1 430 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 944 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
820



Cercar
864
923
925
939
949
2009 2010
952
962
965
975
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luècs e monuments modificar

Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. 1,0 1,1 et 1,2 Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes. Lot-et-Garonne, ed. CAIRN e Institut Occitan, Pau, 2012, p. 211-212
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 523