Posca interstellara
En astronomiea, la posca interstellara[1] (en anglés: interstellar dust[2]) es una campausanta del mitan interstellar. Constituís una partida importanta de la posca cosmica (cosmic dust[3]).
Representant gaireben pas ~1 % de la massa del mitan interstellar, la posca interstellara es constituida de particulas comportant d’unas desenas a uns milierats d'atòms, çò que correspond e de talhas tipicas d’unes nanomètres a ~0,1 micromètre. La talha d'una particula pòt, de biais exepcional, èsser plan superiora, fins a 25 µm de diamètre[4]. La massa volumica de la posca interstellara pareis a questas del fum de cigareta[5], o per la botiòla locala unes 10−6 granas de posca/m3, cadun amb una massa d’unes approximative de 10-17 kg[6].
Las poscas interstellaras se destrian segon:
- lor localizacion: posca interplanetària, posca cometària, granas extrachas de meteorits;
- lor composicion quimica (son subretot constituidas de glaç, de carbòni e d'una aglomeracion de micro granas mineralas de silici): poscas compausadas d'idrocarburs aromatics policiclics, de granas carbonada, de granas silicatadas, de granas amb estug de glaç, etc.[5] ;
- lor composicion isotopica, sempre fòrça diferenta d’aquesta dels materials ordinaris del Sistèma solar.
La posca interstellara merma la lutz. Merma la luminositat de las estelas de gaireben la mitat cada 1 000 annadas-lutz[5][réf. insuffisante]. Al contrari, merma pas que la lutz visibla e tòca pas las autras longors d’onda[5].
Origina modificar
La posca interstellara es subretot formada per d’estelas dintrada dins la fasa giganta roja de lor evolucion. La granda majoritat de las particulas interstellaras venon dels rèstes d’estelas largats per aquestas en fin de vida.
La composicion de la posca es subretot determinada per la temperatura de las estelas maires. De moleculas se forman pas qu'a de nautissima temperaturas alara que d'autres se forman e de temperaturas mai bassas.
Sistèma solar modificar
La majoritat de la posca trobada dins lo Sistèma solar foguèt transformada e reciclada a partir dels objèctes e dels còrs que contenon los mitan interstellars. La posca fa sovent de tusts amb d’astres coma los asteroïdes e las comètas. Cada còp, es transformada per las compausantas novèlas que constituisson aquestes còrs.
Caracteristicas fisicas modificar
Per massa, 99 % del mitan interstellar pren una forma de gas, amb 1 % jos forma de posca[7].
Forma modificar
Las particulas compausant la posca interstellara son de formas variablas[8].
Composicion quimica modificar
- Oxigèn: se trapa 120 a 145 atòms d'oxigèn per 1 000 000 atòm de d'idrogèn dins las granas de posca. Las granas son compausadas d'un feble percentatge d'aiga (mens de 0.02%) que se trapa dins una porcion jos forma de banda de glaç. Lo rèste de l'aiga es incorporat dins los oxids de fèrre e de magnèsi.
- Carbòni: se trapa 90 a 130 atòms de carbòni per 1 000 000 d'atòms d'idrogèn. L'abondància de carbòni dins l’estructura de la posca interstellara es mendre qu’aquesta deducha pels scientifics.
- Azòt e sofre: i a pas o gaireben pas d'azòt e de sofre dins la composicion de las granas.
- Mg, Fe, Si, Ni, Cr, e Mn: cada elements mostran una granda facilitat a s'incorporar dins las granas.
- Elements rares: En escasença rara, I a de P, Cl, As, Ar, Se, Kr, Sn, e Tl que son a vegadas incorporadas a la posca[9].
Composicion isotopica modificar
Las granas de posca interstellara tenon de composicions isotopicas fòrça exoticas (al comparar los materials usuals del Sistèma solar), que se sap mai sovent ligar als procediments nucleosintetics a l’òbra dins las estelas en fin de vida[4].
La talha de Bonanza, la grana presolara jamai identificada (25 µm de diamètre), permetèt de mesurar la composicion isotopica d'un nombre plan mai grand d'isotòp que dins las autras granas: Li, B, C, N, Mg, Al, Si, S, Ca, Ti, Fe, e Ni. Las grandas anomalias isotopicas tropadas per C, N, Mg, Si, Ca, Ti, Fe, e Ni son tipicas de la matèria largada per las supernòvas de tipe II. L'analisi al MET mòstra mai que l'òrdre cristallografic varia a l’escala del µm, e l'analisis per STEM-EDS que la grana es constituida de sosgranas de talhas compresa entre un pauc mens de 10 nm e un peu mai de 100 nm. Bonanza ten tanben lo mai naut rapòrt inicial 26Al/27Al jamai repertoriat, Çò qu’es pas suprenent per una grana dirèctament eissida d'una supernòva[4].
Destruccion modificar
Las granas de posca interstellara pòdon èsser fragmentadas pels ultraviolets[10],[11], per evaporacion, per polverizacion catodica e per collisions entre elas amb d'autres astres.
La posca pòt tanben se transformar per d’explosions de supernòvas o de nòvas.[12].
Estudi e importança modificar
A partir de las primièras observacions astronomicas, la posca interstellara èra un obstacle pels astronòmas que fa escur los objèctes que volgavan observar. Atal, al començament del sègle XX, l'astronòma Edward Emerson Barnard tièra de nivòls negres a l’interior de la Via Lactèa[9].
Quand los scientifics commençan a practicar l'astronomia en infraroge, descobrisson que la posca interstellara es una compausanta clau dels procediments astrofisics[13]. Es entre autre responsable de la pèrda de massa d'una estela al pint de morir. Jòga tanben un ròtle dins los primièrs estadis de formacion d’una estela e de las planètas[14].
L'evolucion de la posca interstellara dona d’informacions sul cicle de renovelament de la matèria estellara. Las observacions e las mesuras d’aquesta posca, dins diferentas regions, donan un vejaire important del procediment de reciclatge dins los mitans interstellars, los nívols moleculars e tanben los sistèmas planetaris coma lo Sistèma solar, ont unes astronòmas considèran la posca coma essent dins son estadi mai reciclat.
Metòdes de deteccion modificar
La posca interstellara pòt èsser detectada per de metòdes indirèctes qu’utilizan las proprietats radiantas d’aquesta matèria. Pòt tanben èsser detectada de biais dirècte utilizant de varietats de metòde de recamp per fòrça luòcs. Sus Tèrra, mai sovent, cai en mejana 40 tonas cada jorn de matèria extraterrèstra[15]. Las particulas de posca son recampadas dins l’atmosfèra utilizant de collectors plans situats sota las alas d’avions de la NASA podent volar dins l’estratosfèra. Tanben s’encontran sus la superfícia de las largas massas de glaç (l’Antartida, la Groenlàndia e l’Artic) e dins de sediments situat al prigond de l’ocean. Es mai cap a la fin de las annadas 1970 que Don Brownlee, a l’Universitat de Washington a Seattle, identifica la natura de las particulas extraterrestras. Los meteorits son tanben una autra font que contenon de la posca d’estelas[5].
Fòrça detectors utilizan la lutz infraroja per detectar la posca interstellara. En efièch, aqueste tipe d’onda luminosa pòt penetrar los nívols de posca interstellara, nos permeton d’observa la regions ont se forman las estelas e lo centre de las galaxias. Mai es amb lo <span typeof="mw:Transclusion" data-mw="{"parts":[{"template":{"target":{"wt":"Lang","href":"./Modèl:Lang"},"params":{},"i":0}}]}" about="#mwt101" class="lang-en" data-cx="[{"adapted":true,"partial":false,"targetExists":true}]" data-ve-no-generated-contents="true" id="mwqw" lang="en"></span> de la NASA (Mai gròs telescòpi infraroge enviat dins l’espaci) que fòrça observacions son possiblas[16].
Sonda espaciala Stardust modificar
Lo 18 de març de 2014, a l’escasença de la 45n Lunar and Planetary Science Conference (en)[17], lo Jet Propulsion Laboratory (JPL), coentreprisa de la NASA e del California Institute of Technology (Caltech), annóncia que l'aerogèl del collector de la sonda espaciala Stardust auriá pres, en 2000 e 2002, pendent lo transit de la sonda cap a la comèta 81P/Wild, set granas de posca interstellara, tornadas sus Tèrra en genièr de 2006[18].
Los set escandalhs son I1043.1.30.0.0 (« Orion »), I1047.1.34.0.0 (« Hylabrook »), I1003.1.40.0.0 (« Sorok »), I1044N.3, I1061N3, I1061N.4 e I1061N.5.
| Identificant | Massa | Composicion | Massa volumica |
|---|---|---|---|
| I1043.1.30.0.0 | 3,1 ± 0,4 pg | Mg2SiO4 | faible (0,7 g·cm-3) |
| I1047.1.34.0.0 | 4,0 ± 0,7 pg | Mg2SiO4 | faible (< 0,4 g·cm-3) |
| I1003.1.40.0.0 | ~ 3 pg | — | — |
Sonda espaciala Rosetta modificar
La sonda Rosetta, lançada en 2004, anaalisèt en 2014 las pscas interstellaras emesas per la comèta 67P/Tchourioumov-Guérassimenko. Entre autre detectèt fòrça compausats organics (coma la glicina, un acid aminat) E tanben de fosfòr.
Nòtas e referéncias modificar
- ↑ Modèl:En+fr Entrée Error en títol o url., sur TERMIUM Plus, la banque de données terminologiques et linguistiques du gouvernement du Canada (consulté le 13 novembre 2014)
- ↑ Modèl:En+fr Entrée « interstellar → interstellar dust », dans {{{títol}}}., p. 255 lire en ligne Modèl:Html (consulté le 13 novembre 2014)]
- ↑ Modèl:En+fr Entrée « cosmic → cosmic dust », dans Magdeleine Moureau et Gerald Brace, op. cit., p. 113 lire en ligne Modèl:Html (consulté le 13 novembre 2014)]
- ↑ 4,0 4,1 et 4,2 .
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 et 5,4 Séguin e Villeneuve 2002, p. 262-263
- ↑ "Applications of the Electrodynamic Tether to Interstellar Travel" Gregory L. Matloff, Less Johnson, February, 2005
- ↑ Modèl:Lien conférence
- ↑ (en) Error en títol o url.
- ↑ 9,0 et 9,1 Error en títol o url.
- ↑ {{{2}}},
- ↑ {{{2}}},
- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ {{{títol}}}.
- ↑ {{{2}}},
- ↑ Modèl:Lien conférence
- ↑ Error en títol o url.
- ↑ Error en títol o url.
- ↑ Error en títol o url.
Annèxes modificar
Articles connèxes modificar
Bibliografia modificar
- Marc Séguin et Benoît Villeneuve, Astronomie et astrophysique : Cinq grandes idées pour explorer et comprendre l'Univers, Éditions du Renouveau pédagogique, 2002, 2e éd., 618 p.
- (en) Aneurin Evans, The dusty universe, Chichester New York Chichester, J. Wiley in association with Praxis Pub., Ltd, 1994, 236 p. (ISBN 978-0-131-79052-0, OCLC 33359845)