Posca cosmica
La posca cosmica es la posca presenta dins l'espaci. L'essencial d’aquesta posca es formada de granas de talha inferiora a 0,1 µm, mas se trapa tanben de cristals refractaris de talha vesina o passant lo micron. La posca cosmica inclutz de matèria organica complèxa (de solids amorfs d’estructura mixta aromatica–alifatic), que poiriá aver estat sintetizada dins d'ancianas atmosfèra estellaras[1],[2],[3].
La posca cosmica es observada per de mejans espectroscopics mas es tanben recampada, dins l'espaci interplanetari per de sondas espacialas e tanben sus Tèrra pels sediments. Es estimat que se pausa unas 40 000 tonas/an de posca cosmica[4].
Se destria diferents tipes de poscas cosmica, segon sa localizacion: posca circumplanetària, posca interplanetària, posca interstellara e posca intergalactica. La posca interplanetària es formada diferentas compausantas d'origina multipla: posca cometària, posca asteroïdala, posca venent dels objèctes de Kuiper, e posca interstellara de passatge (o presa) dins lo Sistèma solar.
Posca circumplanetària modificar
La posca circumplanetària es en orbita a l’entorn d'una planèta. Pòt èsser constituida de posca interplanetària presa en orbita, mas tanben de posca eissida de l'erosion espaciala dels satellits de la planèta; es alara mai sovent amassada en anèl concentrics.
Posca interplanetària modificar
La posca de l'espaci interplanetari es a l'origina de la lutz zodiacala. Las primièras poscas interplanetàrias foguèron recampada per la mission espaciala Stardust en agost de 2004, e tornada sus Tèrra en 2006[5],[6],[7],[8].
Posca interstellara modificar
La densitat de poscas dins lo mitan interstellar pròche (la « botiòla locala ») es estimada a unas 10–6 granas/m3, aquestas granas avent una massa d'unes 10–17 kg cadun, en mejana[9].
Posca intergalactica modificar
Nòtas e referéncias modificar
- (en) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en anglais intitulé « Cosmic dust » (voir la liste des auteurs).