Pliosaure
Es Pliosaures èren un sosorden des sauropodes plesiosaures que demoraren en eth Trias superior enquiath cretacèu superior. Es sues caracteristiques èren auer cossi robusti e ampli, caps grani e dents tanben plan granes que despassauen es estrems des sues maisheres e quate aletas granes coma ramas damb es quals gahaven plan de velocitat damb ua grana impulsion. Arribaven enquias 4 a 18 m e pr'açò podien caçar animals grani coma peishi, calmars, amonites, làmias e d'autes reptils marins coma ictiosaures e plesiosaures.
Pendent era fin deth cretacèu sigueren remplaçats per predators qu'es movien plan mès viste e melhor adaptadi ar aigua, coma es mosasaures.
Aguesti reptils marins èren pas dera familha des dinosaures, tot e que era gent soent ac pensa. Èren familha mès plan luenhtana des Pliosauridae, deth orden des Plesiosauria e diuersi autes genres e familhes aué i son includits. Totun, qu'eth sòn nombre e detalhs son disparièrs segontes eth classament utilizat.
Es genres de mès grandor que son Liopleurodon, Pliosaurus e Kronosaurus. D'autes genres tanben plan conegudi son Rhomaleosaurus, Peloneustes e Macroplata. Especiméns fossils an sigut trapats en Anglatèrra, Mexic, Estats Units, Africa, America del Sud, Austràlia e er Artic prèp de Noruega.
Plan des pliosaures mès primitivi (final deth trias enquiath jurassic inferior ) qu'èren plan semblants as plesiosaures pera sua aparençia e pr'açò que sigueren classats, de prumèr, ena familha des Plesiosauridae.
Classament
modificar. Subordre Pliosauroidea
. Família Rhomaleosauridae
. Família Leptocleididae
. Família Pliosauridae