Lengas de França

Las lengas de França son l'ensems de las lengas parladas sul territòri francés, en mai del francés, qu'es l'unica lenga oficiala de l'estat e, en consequéncia, mai parlada. En França se nomenan abitualment "lengas regionalas", e de còps qui a son consideradas coma dialèctes, per insistir dins lo caractèr local, o encara patés amb una significacion pejorativa.

Distribucion geografica de las lengas parladas en França continentala europèa.

Actualament i a vint lengas que son objècte d'un ensenhament public en França, e son a aquelas que se referís normalament coma "lengas regionalas":

• Dins l'encastre de la lei Deixonne (1951): lo basc, lo breton, lo catalan e l'occitan
• dempuèi 1974: lo còrs
• dempuèi 1981: lo tahitian
• dempuèi 1992: quatre Lengas austronesianas (l'ajië, lo drehu, lo nengone e lo paicî)
• dempuèi 2006: lo galò, lo francic e l'alsacian
• Dempuèi 2013: lo walisian e lo futunian
• dempuèi 2021: lo francoprovençal, lo picard, lo flamenc occidental e doas lengas de Maiòta (lo shibushí e lo shimaoré).

Al Burèu Europèu per las Lengas Minorizadas, la branca francesa compta 10 comunautats linguisticas: breton, catalan, còrs, lengas creolas, alemand/alsacian, basc, luxemborgés/mosellan, neerlandés/flamenc occidental, occitan e lengas d'oïl.

A la fin del sègle XX, qualques comentadors franceses parlan de qualques desenas de lengas regionalas en França. Aquel chifra ven d'una enquesta ordenada pel govèrn de Lionel Jospin en 1999 e realizada per Bernard Cerquiglini, de la Delegacion Generala a la Lenga Francesa e las Lengas de França, que faguèt un recolleccion de las lengas regionalas francesas per que se seriá pogut aplicar la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minorizadas. Aquela enquèsta inclusís per exemple l'armèni occidental, lo judeocastelhan e la lenga dels signes pels sords dins la categoria de las lengas de França.

Situacion oficiala

Segon l'article 2 de la Constitucion francesa de 1958, modificat per la lei constitucionala del 25 de junh de 1992:

«La lenga de la Republica es lo francés.»
Constitucion del 4 d'octobre de 1958, art. 2

En consequéncia, en França cap lenga regionala o minorizada a l'estatut de lengua oficiala. França signèt 39 dels 98 articles de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minorizadas, mas sens los ratificar; lo processus de ratificacion s'interrompèt en junh de 1999 quand lo Conselh Constitucional francés estimèt qu'aquela carta conteniá clausulas inconstitucionalas, incompatiblas amb l'article 2 de la Constitucion, que calriá, doncas, modificar aquela per permetre aquela ratificacion. L'Acadèmia Francesa, alara, s'opausèt a quina que siál mencion de las lengas regionalas dins la Constitucion, segon sa declaracion fecha publica lo 12 de junh de 2008.

En 2001, la Delegacion Generala per la Lenga Francesa adoptèt lo nom de Delegacion Generala per la Lenga Francesa e las Lengas de França e apondèt los objectius de promòure las mai de setanta cinc lengas de França. Mai tard, la lei constitucionala del 23 de julhet de 2008 introdusís una mencion de la valor patrimoniala de las lengas regionalas:

«Las lengas regionalas apartenon al patrimòni de França.»
República francesa Constitucion del 4 d'octobre de 1958, art. 75-1

L'Acadèmia Francesa demandèt de retirar la mencion, que considerava coma un atemptat a la identitat nacionala francesa. Malgrat aquò, segon l'Atlas interactiu UNESCO de las lengas del monde en perilh, 34 lengas de França son actualament en divèrses gras de perilh d'extincion, 26 dins la França europèa e las autras 8 otramar.

Vejatz tanben

• Vergonha