Drech public

Lo drech public es constituit per l'ensemble de las nòrmas que regisson las relacions de drech qu'intervenon entre las personas moralas de drech public coma l'Estat, las collectivitats localas, de las institucions o gropament especificament ligats al drech public o de las bancas nacionalas. Lo drech public defend l'interès general amb de prerogativas ligadas a la poténcia publica. Organiza las relacions entre doas personas publicas mas tanben entre una persona publica e una persona privada.

Lo drech public es en general opausat al drech privat, que el recobrís l'ensemble de las nòrmas que regisson las relacions entre las personas fisicas o moralas.

Domeni del drech public

• Lo drech politic qu'organiza los poders de l'Estat : parlament, govèrn, justícia.
• Lo Drech administratiu, que reglamente l'estructura de l'Administracion publica e las sieunas relacions amb las personas privadas.
• Lo Drech fiscal, que determina las condicions e lo montant de la participacion dels afars de drech als budgèts de l'Estat e de las collectivitats publicas.
• Las finanças publicas que regropan l'ensemble de las nòrmas que governan las finanças de l'Estat, de las collectivitats localas, dels organismes de seguretat sociala, dels establiments publics e de totas las autras personas moralas del drech public.
• Le drech internacional public qu'organiza las relacions entre los Estats e las organizacions internacionalas.

Una part de la doctrina considèra qu'apertenon al drech public cèrtas categorias :

• del drech penal, que definís las sancions pecuniàrias o corporalas que l'Estat, per l'intermediari dels tribunals repressius, pòt ferís l'individú que viòla cèrtas nòrmas del drech.
• del procediment penal, qu'organiza lo desvolopament del procès davant los tribunals judiciaris repressius quand son amassadas las condicions de las infraccions definidas pel drech penal.

Una autra part la considèra coma essent mai lèu d'un drech transversal (cf drech penal)

Lo drech public per país

La nocion de drech public es acceptada per fòrça sistèmas juridics. Mai qu'es pas la meteissa pertot. En França, ven sustot de la separacion de las autoritats judiciarias e administrativas (lei del 16 e 24 d'agost de 1790), al motiu pas juridic mas politic (mesfisança del poder dels jutges, dempuèi l'Edat Mejana) ; aquela concepcion es ligada a la concepcion francesa de la separacion dels poders. Dins los païses de drech anglosaxon, aquela teoria es fòrça limitada per diferéncias de concepcion juridica.

En França

La separacion entre l'òrdre administratiu e l'òrdre judiciairi nais en França amb la lei del 16 e 24 d'agost de 1790, qu'enebís als tribunals judiciaris de «pertocar, de qualque manièra que siaga, las operacions dels cors administratius» : en aplicacion d'aquesta lei, los diferents amb l'administracion relèvan dels tribunals administratius, que foguèron longtemps limitat al Conselh d'Estat et li son sobordenats.