Wikipèdia

Tribunal administratiu (França)

En França, un tribunal administratiu es una jurisdiccion de primièra instància e de drech comun de l'òrdre administratiu.

Es sasit per une requèsta escricha que se pòt formar:

  • per quin que siá ciutadan contra l'Esta francés o una autra persona morala de drech public per contestar une decision presa pel poder executiu (excès de poder);
  • per quina que siá persona fisica o morala interessada per obténer una indemnizacion per una manca de l'Estat francés o de sos servicis o establiments publics, de las collectivitats territorialas o de lors establiments ligats, dels espitals o servicis assimilats;
  • per de personas moralas de drech public contra de decisions administrativas presas per d'autras personas moralas de drech public.

Aquestes tribunals son regits pel còde de justícia administrativa (CJA).

La justícia administrativa afirmèt son independéncia al respècte de l'administracion pendent lo sègle XIX e constituguèt una jurisprudéncia (es a dire de règlas de drechs definidas pel jutge) volent de conciliar los drechs dels ciutadans amb las necessitats del servici public.

Per la decision del 22 de julhet de 1980 « lei de validacion », lo Conselh constitucional reconeguèt que l'independéncia de la jurisdiccion administrativa fa partit dels principis fondamentals reconeguts per las leis de la Republica (PFRLR)[1].

Istòria modificar

Los tribunals administratius foguèron creats pel decret no 53-934 del 30 de setembre de 1953 que dintèt en vigor en 1954. En metropòli e dins los departaments d'otramar, remplaçan los conselhs de prefectura interdepartamentals, entra autre per aleugiar la carga del Conselh d'Estat que capitava pas pus a tractar los litigis que li èran someses dins de delais acceptables. En efièch, fins a 1953, lo Conselh d'Estat èra jutge de drech comun del contenciós administratiu.

Dins los territòris d'otramar, los tribunals administratius remplacèron progressivament, entre 1953 e 2003, los conselhs del contenciós administratiu, que lo ròtle èra equivalent.

Dempuèi lo decret del 29 de julhet de 2009 oficializant la creacion de tribunal administratiu de Montreuil, i a 42 tribunals administratius, amb 31 en metropòli e 11 en otramar. Lo ressòrt de cadun d'eles correspond mai sovent a una region o collectivitat d'otramar, mas unes ressòrts son simplament compausats d'un o mai departaments. Son nomenats pel nom de la vila ont tenon sesilha.

Organizacion modificar

Los jutges dels tribunals administratius apartenon al còrs dels magistrats dels tribunals administratius e de la corts administrativas d'apellacion.

Cada tribunal compren una a detz cambras. Sola excepcion qu’es lo tribunal administratiu de París que ne compren detz e uèit amassats en sièis seccions.

Competéncia e ròtle del tribunal administratiu modificar

Competéncias jurisdiccionalas modificar

Lo tribunal administratiu es la jurisdiccion administrativa de primièr ressòrt. Es lo jutge de drech comun en contenciós administratiu; aquò significa que totes los litigis administratius cason jos sa competéncia, levat quand una disposicion especiala deròga a aqueste principi atribuissent la competéncia a una autra jurisdiccion.

Los tribunals administratius son competents per tot litigi amb una administracion (Estat, collectivitats territorialas, establiments publics administratius, etc.). Son tanben competents per totas las questions ligadas a las eleccions municipalas e cantonalas.

Aquesta competéncia de principi conéis d’excepcions ont lo Conselh d'Estat es competent en primièr e darrièr ressòrt. Es lo cas per exemple dels recors contra los actes reglamentaris preses pels ministres, pel recrutament e la disciplina dels foncionris nomenats per decret del president de la Republica o contra d’actes preses per unas autoritats administrativas independantas. Fan tanben excepcion los litigis per que las corts administrativas d'apellacion an competéncia en primièr e ressòrt. Tanben fan exepcion los litigis que conéisson las jurisdiccions administrativas especializadas, coma dins los domènis tocant lo contenciós disciplinari (Conselh superior de la magistratura reünit en Conselh de disciplina dels magistrats del sèti, Seccion disciplinària dels conselhs academics...), lo contenciós social (Cort nacionala de la tarificacion sanitària e sociala, jurisdiccions de las pensions...), lo contenciós dels estrangièrs (coma la Cort nacionala del drech d'asili), lo contenciós financièr (Cort dels Comptes, Cambra regionala dels comptes...).

Atribucions administrativas modificar

Los tribunals administratius pòdon èsser consultats pels prefèctes sus de punts de drech causant de dificultats. Es lo ròtle del tribunal administratiu de designar los comissaris enquestaires o las comissions d'enquèsta en matèria d'enquèsta publica. Se prononcian tanben en matèria d'autorizacion de plaidejar sollicitadas pels contribuables de collectivitats territorialas volent exercir una accion per far valer los drech de la collectivitat.

Formacions modificar

Los tribunals administratius estatuisson per de jutjaments preses per una cambra en formacion collegiala, es a dire per tres magistrats comprenent un president e dos conselhèrs-raportaires. Per trencar las questions qu'estima èsser mai importantas o per acabar un desacòrdi entre dos o mai cambras, lo tribunal pòt a títol excepcional estatuir en formacion de cambras reünidas o reünir lo plen.

Pasmens, la règle conéis d’amanatjaments. Pòt estatuir un « jutge unic », pels litigis de mendre importància, per aquestes que presentan pas de dificultats juridicas o per aquestes exigissent un jutjament rapid (contenciós d’urgéncia, o tanben de reconducha a la frontièra). Aquestes diferents cas son definits pel poder reglamentari.

Los litigis podent èsser jutjats per un jutge unic son los seguents e son enonciats dins lo còde de la justícia administrativa:

  1. litigis relatius a las prestacions, allocacions o drechs atribuits a títol de l'ajuda o de l'accion sociala o en favor dels trabalhadors privats d'emplec;
  2. litigis relatius a la notacion o a l'evaluacion professionala dels foncionaris o agents publics e tanben las sanccions disciplinàrias de primièra categoria (avertiment e blaime);
  3. litigis en matèria de pensions de retirada dels agents publics;
  4. litigis en matèria de consultacion e de comunicacion dels documents administratius;
  5. litigis relatius als impòsts locals e a la contribucion a l'audiovisual public levat dels litigis relatius a la contribucion economica territoriala (ex taxa professionala);
  6. litigis en responsabilitat de l'Estat per refús opausat a una demanda de concors de la fòrça publica per executar una decision de justícia;
  7. contestacion de las decisions presas en matèria fiscala sus de demandas de remesa graciosa (escafaments de deutes d'impòsts);
  8. litigis relatius als bastiments menaçant roïna o als imòbles insalubres;
  9. litigis relatius al permés de conduire;
  10. accions indemnitàrias (levat en matèria de contracte de la comanda publica) que le montant passa pas 10 000 èuros.

Lo jutge competent es lo president del tribunal administratiu o lo magistrat qu’el designa per çò far.

Los litigis en gras son sempre jutjats en primièr e darrièr ressòrt. Pasmens, en cas de connexitat amb un litigi susceptible d'apellacion, unas d’aquestas decisions pòdon far l'objècte d'una apellacion.

Procedura modificar

Los tribunals administratius pòdon èsser sasits per un recors al fons (los delais de jutjament son relativament longs) o dins l’encastre d’una procedura d’urgéncia.

L’acompanhament d’un avocat o d’un avocat als Conselhs es a vegada obligatòri (art. R431-2 e R431-3 CJA), levat per l'Estat (art. R431-7 CJA). Es possible d'obténer l'ajuda jurisdiccionala, jos condicions de ressorças.

En cas de pèrda del procès, se pòt constrénher a pagar una partida dels còsts de la partida advèrsa (art. L761-1 CJA). En cas de recors abusiu, se pòt condamnar a una multa fins a 10 000 èuros.

Mai sovent, una accion en anullacion o una accion indemnitària pòdon se realizar sonque se l'administracion a pres una decision prealabla, explicita o implicita (silenci de dos meses al vejaire d'una demanda). Per unas escasenças, un recors administratiu prealable es obligatòri avant un recors davant lo tribunal administratiu.

Pels recors al fons (recors per excès de poder e recors de plen contenciós), la procedura es subretot escricha. Pels contencioses d’urgéncia, los tribunals administratius pòdon convocar las partidas pendent una audiéncia, o donar lors ordonanças après aver pres nòtas dels arguments per escrich.

Lo delai per sasir aqueste tribunal es, levat excepcions, de dos meses après notificacion de la decision administrativa.

Vias de recòrd modificar

Los jutjaments dels tribunals administratius que son susceptibles de recòrd son citats en apellacion davant la cort administrativa d'apellacion. Pasmens, lo contenciós electoral, aquestes dels referits e unes mai son examinats en apellacion pel Conselh d'Estat.

Lista e ressòrt dels tribunals administratius modificar

Los tribunals administratius son:

Nòtas e referéncias modificar

  1. ↑ décision n° 80-119 DC publiée au recueil Dalloz Lebon p. 46
  2. ↑ Par décret no 2008-819 du 21 août 2008.

Annèxes modificar

Articles connèxes modificar

Bibliografia modificar

Recuperada de « https://oc.wikipedia.org/w/index.php?title=Tribunal_administratiu_(França)&oldid=2386044 »