Drech administratiu

Lo drech administratiu es constituit per l’ensem de las règlas definissent los drechs e las obligacions de l’administracion. Constituís la màger part del drech public.

Es lo drech administratiu qu'organiza lo desequilibri que regís essencialament los rapòrts entre las personas publicas e los administrats. Aquel escart entre l'interès general e los interèsses particulars explica l’existéncia d’un drech especial, exorbitant del drech comun.

Modèls de drech de l'administracion

Estat d’arbitrari

L'expression Estat d’arbitrari (ou Estat de polícia, sens interpretacion pejorativa) qualifica los Estats agissent segon lor libre albire, non somés a un drech positiu mas solament a qualques limits d’òrdre morals o religiós. Aquò s'explica per çò que lo cap de l’Estat (lo Rei dins lo Regim Ancian en França per exemple) ten lo monopòli de la constrenta : li sol pòt edictar de règlas constrenhentas, que el non ten pas de seguir. Mai, lo Rei coma cap de la Justícia, non pòt jamai èsser somés davant los jutges que li son subaltèrnes.

Enfin quand una autoritat judiciària independenta es reconeguda, l’Estat refusa que los jutges intervengan dins l’activitat administrativa. Un contraròtle se pòt pasmens aplicar mai al dedins de l’administracion meteissa mercé a de recors graciós e ierarquics.

Estat de drech administratiu

Aquela responsa correspond essencialament al cas de la França contemporanèa. L’Estat d’arbitrari estent pas mai acceptable amb un poder fòrt (pendent lo Regim Ancian) o tre de crisis (pendent la Revolucion Francesa). Doncas i a que sometre l’administracion al drech, mai sens li subordenar al judiciari. Aital que las institucions semblent a la jurisdiccion judiciari van se desvolopar dedins l’administracion meteissa. En França per exemple, i a l’aparicion dels conselhs de las prefecturas (creats per la lei du 28 pluviosa an VIII, e que competéncias d'atribucion foguèron força precisas) puèi dels Tribunals administratius, fins a capitar a una verdadièra jurisdiccion administrativa jos l’autoritat del Conselh d'Estat.

Estat de drech comun

Aquela solucion foguèt adoptada dins païses que coneguèron una istòria diferenta e correspond al modèl anglés. L’Estat jutjat dangierós es subjècte de drech coma una persona quina que siá. I a doncas pas cap de dualitat de jurisdiccion coma en França. Mai coma demòran fondamentalament de diferéncias amb lo drech privat, aital desvolopan de règlas espacialas (per requisicionar, percebre las talhas...) mai que cercan a restar al mai près del drech comun. Finalament, pels recors graciós, existís dins l'administracion de « tribunals administratius », qu’apartenon pas a una jurisdiccion nimai a l’administracion.

Doncas i a totjorn dins los Estats de drech, un drech administratiu, sens qu’i aja per tant sempre una dualitat de jurisdiccion coma en França amb un jutge administratiu plaçat jol contraròtle de l’executiu. En mai del sistèma anglosaxon de jurisdiccion monista apareis amb la revolucion de 1688 que s'i suprimís las jurisdiccions d’excepcion, i a de notar que lo sistèma mixte es pro corrent (Alemanha, Itàlia, Belgica, Païses Basses…). La jurisdiccion administrativa existís, mas es una especializacion al dedins de l’organizacion judiciària de drech comun, plaçada jos l’autoritat d'una meteissa Cort Suprèma.

Enfin i a de nuançar aqueles modèls ; aital que, en França tanben cèrts afars administratius son jutjats pel jutge judiciari; e als Estats Units o al Reialme Unit, se son multiplicadas de jurisdiccions d’atribucions administrativas.

Drechs administratius nacionals