Separacion dels poders
La separacion dels poders (en latin trias politica) es l'atribucion distributiva de las foncions de l'Estat, ont caduna d'aquelas es fisada a un organ o organisme public distint. Amb l'adopcion d'una constitucion dels dreches fondamentals, es un dels principis que caracterizan l'Estat de Drech modèrne.
Actualament la doctrina juridica interprèta aquela teoria, dins un sens estricte, de la separacion de las foncions o separacion de las facultats, fins a considerar lo poder coma unic e indivisible que l'apertenéncia a l'origina e per esséncia es aquela de la sobeiranetat (nacion o pòble), aquò redent impossible de concebre que l'exercici d'aquela pòsca èsser divisada.
Istòria
modificarLa teoria de la separacion dels poders foguèt comuna a fòrça pensadors del sègle XVIII que la descriguèron pendent lo Sègle de las Luses, coma Alexander Hamilton, John Locke, Jean-Jacques Rousseau e Montesquieu.
Segon la vision de las Luses, l'Estat existís amb la finalitat d'aparar l'òme contra los autres òmes. L'òme, alara, sacrifica una plena libertat per sa securitat d'èsser pas dometjat dins lo drech a la vida, la integritat, la libertat e la proprietat. Pasmens, l'existéncia d'un tal Estat es pas una garantida per aparar de los drechas de la persona. En efècte, sovent l'òme se vei aparat contra los autre òmes, mas pas contra l'Estat el meteis, aquel podiá l'oprimir impunidament per mejan de las foncions coercitivas que d'esperela la collectivitat li balhèt.
Dins la formulacion classica, las foncions de l'Estat consideradas coma necessàrias per la proteccion del ciutadan foguèron fondamentalament aquela de donar las Leis, de metre aquelas leis en practica en forma generala e pus particularament, amb la finalitat de resòlver los conflictes e l'administracion de l'aparelh del govèrn, foncions que pendent el Regim Ancian èran lo monopòli d'una sola entitat: monarquia absoluda que lo practiquèt amb despotisme.
Checks and balances (Contraròtles e Equilibres)
modificarPer empachar qu'una branca del poder suplante una autra, e per las incitar a cooperar, los sistèmas de govèrn que practican la separacion dels poders crèan sovent un sistèma de "checks and balances" (Contraròtles e Equilibris). Alara que lo concèpte de separacion dels poders es atribuit Montesquieu, lo tèrme Checks and balances se referís a las règlas de foncionament constitucional anglosaxon que permeton qu'una de las brancas limitar l'autra, per exemple, per mejan del vèto que lo president dels Estats Units d'America a sus la legislacion aprovada pel Congrès, o lo poder del Congrès d'intervenir sus la composicion e lo poder jurisdiccional dels tribunals federals. Cada país que practica la separacion dels poders deu trobar son pròpri mecanisme de checks and balances; d'ont mai un país s'apròcha d'un sistèma presidencial, d'ont mai contraròtles deurián existir entre los distintas brancas del poder, e mai egals deurián èsser dins sos poders relatius.
Los constitucionalistas anglosaxons ne tròban l'origina dins la Magna Carta, l'utilizant en practica dins las luchas entre la monarquia e lo parlament pendent las guèrras civilas anglesas del sègle XVII. Montesquieu, al sègle XVIII, melhorèt la formulacion teorica d'aquò que los angleses practicavan lo sègle precedent.
De l'Esperit de las Leis
modificarLa formulacion definitiva es deguda al baron Carles Loís de Secondat, baron de La Breda e de Montesquieu dins son òbra "De l'Esperit de las Leis" ont definís lo poder al meteis temps coma foncion e coma organ. Dins son òbra se descriu la division de los Poders de l'Estat en poder legislatiu, executiu e judiciari e prepausa d'atribuir las cargas respectivament al Parlament o Congrès, al Govèrn e los Tribunals de Justicia.
Adopcion
modificarLos principis meses en evidéncia foguèron adoptats pels corrents del liberalisme politic. Lo respècte dels dreches fondamentals de las personas, la division o separacion de poders venon ambedós l'element fondamental de çò se que nomena l'Estat Liberal e que, encara, es l'element de basa del Constitucionalisme Modèrne.
Pasmens, lo principi de separacion de poders foguèt aplicat de forma diferenta dins los divèrses sistèmas de Govèrn, aquel principi doctrinal que de facto faguèt del parlament lo poder central se modifiquèt segon la doctrina de la separacion en poder constituissent e los poders constituits d'Emmanuel Joseph Sieyès faguèron de la separacion de poders una interrelacion (la separacion de poders desapareis pas per evitar atal lo contraròtle per un sol grope o òme, mas l'interrelacion entre los depositaris dels deferents poders ven mai entravacós), l'Estat arrèsta d'èsser abstencionista e daissa intervenir la societat, autreja lo sufragi universal (no solament pe la borgesiá) e fa emergir los partits politics de massas, davancièr de l'estat actual, l'Estat Social, ont s'acaba l'idèa de confusion entre parlament e nacion, alara la lei es l'expression de la volontat de la majoritat, e quand càmbia la formacion del parlament, càmbian las leis, atal la lei es pas mai l'expression de la rason, de la sobeiranetat, per venir aquela de la majoritat.
Desapareis la legitimacion del sistèma juridic coma consequéncia d'aqueles cambis e par aquò s'adòpta la distincion de Sieyès entre "poder constituent" e "poder constituit", dins lo primièr es el pòble qu'exercís lo seu poder sobeiran, mejans aquel apròva la constitucion e crèa los poders constituits: l'executiu, lo legislatiu i lo judiciari; e ont lo legislatiu apròva las leis, leis dempuèi alara demòran subjèctes de la Constitucion aquela exprimís las valors patejadas per totes e se crèa un tribunal [1] per garantir aquelas valors.
Nòtas
modificarReferéncias
modificar- (es) Vázquez, E., Aguilera, C., y Olmeda, C., «Checks and balances» en el “Diccionario Histórico y Artístico” en La expansión de Gran Bretaña, Sarpe, 1985. ISBN 84-7291-890-4