Directiva (UE)

(Redirigit dempuèi Directiva comunautària)


Una directiva es un acte normatiu pres per las institucions de l'Union Europèa. Amb los reglaments e las recomandacions, las directivas comunautàrias fan partida del drech derivat de l'Union Europèa.

A la diferéncia d'un reglament comunautari que s'aplica totalament e dirèctament, una directiva dona d'objectius a aténher pels païses membres, amb un delai. Aquel delai permet als govèrns nacionals de s'adaptar a la novèla reglamentacion.

Presentacion

modificar

Segon l'article 288 del Tractat de fusion de las Comunautats Europèas[1], «La directiva liga tot Estat membre destinatari quand al resultat a aténher, tot en daissant a las instàncias nacionalas la competéncia sus la forma e los mejans». Es a dire que, la directiva es un tèxte adoptat per las institucions de l'Union Europèa que fixa de règlas que los Estats membres devon inclure dins lor drech intèrne (se dich « transposicion » en drech nacional), entre autre per d'actes legislatius o reglementaris. Los Estats dispausan per o far d'un delai de transposicion.

La directiva fixa doncas una tòca d'aténher, mas daissa als Estats la causida dels mejans per i capitar. Al contrari dels reglaments, las directivas son pas d'applicacion dirècta dins lo drech intèrne; demandan una intervencion dels Estats, mas aquela intervencion es pas assimilabla a una mesura de recepcion, coma en drech internacional.

En França coma dins los autres Estats membres, la lei a per objècte d’aplicar una disposicion comunautària dins 60 a 70 % dels cases per de nòu textes[2]. Aquel percentatge deu pasmens provocar d'error. En efècte, la forma de donar a aquela transposicion demòra, segon l'article 288, de la competéncia dels Parlaments e de las autoritats nacionalas. S'agís doncas pas d'una simpla traduccion de normas elaboradas per las institucions comunautàrias e inscritas tal coma son dins lo drech intèrne. Las directivas son de « leis-encastres », segurament obligatòrias sus la tòca perque ligan los Estats membres al subjècte del resultat a aténher, mas son las autoritats nacionalas que definisson la forma d'aquela tòca en drech intèrne.

Procèssus d'elaboracion d'une Directiva

modificar

Pasmens que la Directiva en definicion siá un acte normatiu del Conselh de l'Union Europèa, las seunas elaboracion e adopcion prenon de temps e son marcadas per mai d'una estapas. Mai d'una institucions intervengan dins aquel procèssus e entre lo "triangle institucionnel" :

Las règlas e las proceduras de decision al sen de l’UE son definidas dins los tractats fondators[3]. En principi, aparten a la Comission de prepausar de nòus actes legislatius europèus e al Parlament e al Conselh de los adoptar. La Comission e los Estats membres se cargan enseguida de los aplicar. La Comission vigila a lor respècte.

Proposicion

modificar

La Comission Europèa, composada dels comissaris nomenats pels Estats membres, elabora e adopta una proposicion de directiva que somet al Conselh de l'Union Europèa e al Parlament Europèu.

Elaboracion

modificar

La proposicion de la Comission segís alara en general, doas vias parallèlas per que siá presentada al Conselh de l'Union Europèa d'un costat e del Parlament Europèu d'autre costat.

  • La via del Conselh: un grop de trabalh, compausat de representants dels païses membres o de lors ministèris, prepara lo tèxte. Enseguida es estudiada pel Comitat dels representants permanents o COREPER abans d'èsser inscrit a l'òrdre del jorn de la reünion del Conselh de l'Union Europèa.
  • La viá del Parlament: una de las comissions del Parlament estudia la proposicion de la Comission. Un rapòrt es redigit per un raportaire e lo tèxte es inscrit a l'òrdre del jorn del Parlament.

Adopcion

modificar

Eventuelament pel Parlament europèu

modificar
 
Emicicle del Parlament e Estrasborg.

Alara que la Directiva es un acte normatiu del Conselh de l'Union Europèa, seguent lo domèni tractat, lo Parlament Europèu, compausat dels representants dels ciutadans de l'Union, a mai o mens de poder d'intervencion dins l'adopcion d'una directiva. Las tres principalas proceduras a disposicion son:

  • la consultacion: lo Parlament pòt adoptar, rebutar o demandar l'amendament de la proposicion de la Comission;
  • l’avís conforme: la Parlament pòt adoptar o rebutat en blòc la proposicion de la Comission mas pòt pas demandar d'amendament;
  • la codecision: lo Parlament fan mai que donar son avís mas es associat al Conselh dins l'elaboracion del tèxte. Malgrat la mesa en plaça de la procedura de codecision, lo Conselh dels ministres, compausat dels ministres dels govèrn dels Estats membres, demòra l'organ decisionari suprèm de l'Union.

Sistematicament pel Conselh de l'Union Europèa

modificar
 
Sala del Conselh.

Lo Conselh de l'Union Euromèa, compausat de ministre de cada Estat membre, examina lo tèxte que li es prepausat. Seguent lo domèni tractat e la procedura seguida, pòt o deu prene compte de l'avís del Parlament. Un còp adoptat pel Conselh, lo tèxte ven una Directiva europèa al sens pròpri del tèrme.

L'estapa seguenta es la transposicion.

Transposicion

modificar

En general, la directiva fixa lo delai al tèrme que la legislation transpausada deu èsser adoptada. La transposicion e l'aplicacion (implementacion) devon pas èsser confondudas. L'implementacion visa pas sonque la transposicion formala mas toras las mesuras que concorrisson a la mesa en òbra efectiva de la directiva (informacion, formacion, incitacion, mesa en òbra de sanccions administrativas, civilas e penalas, eca.).

Las mesuras nacionalas devon èsser notificadas a la Comission dins los delais requesits. Una procedura especiala de Notificacion Assistada per Ordinator foguèt mesa en plaça a aquel efècte.

Los retards de notificacion an un impacte negatiu sus l'armonizacion de las leis, la realizacion del marcat unic, la proteccion dels ciutadans e de l'environament la legislacion transpausada tòca a l'òrdre public. De fach, lo retard o l'abséncia de transposicion d'una directiva permet entre autres als requerents privilegiats (institucions e Estats membres) d'engatjar un recors en caréncia o en responsabilitat contra de l'Estat mancant.

La manca d'armonie de la legislacion transpausada amb la directiva es sanccionada per las jurisdiccions europèas coma fasent prejudici a l'objectiu perseguit per la directiva. Aquò concerna subretot la liura circulacion dels produichs e servicis, per que de diferéncias de legislacion amagant sovent d'« obstacles als escambis ». Dins l'avís 3/2005[4], la Cort dels Comptes Europèa nota que la transposicion d'una directiva será incorrècta s'es pas conforma a la directiva d'origina: «Quitament s'aquel objectiu foguèt atengut per gaireben totas las modificacions prepausadas, la Cort observa que, sus mai d'un punts, la transposicion de la directiva manca de coeréncia, entre autre pel fach:

  • de l’utilizacion de tèrmes o de definicions diferents d'aqueles figurant dins la directiva, e aquò sens cap de justificacion;
  • d’una transposicion incomplèta de qualques disposicions;
  • d’una transposicion erronèa de la directiva;
  • de l’introduccion de tèrmes o d’elements que son pas prevists dins la directiva;
  • d’una transposicion efectuada sens que lo contèxte comunautari siá pres en consideracion;
  • de contradiccions dins la quita directiva. »

S'un Estat membre adopta pas una legislacion compatibla, la Comission Europèa pòt pledejar contra el. La sanccions pòdon costat car e son frequentas. Al 1r de mai de 2008, èra 1 298 las proceduras d'infraccion dubertas contra los Estats membres (voir le Marcas del Mercat interior.

Mesa en òbra

Un còp mesas en vigor, se sap que las leis son pas totas aplicadas de biais satisfasent. Est la rason que las directivas mai recentas ensajan d'enonciar d'indicators mesurablas e escalonats dins lo temps per assugurar lar mesa en òbra efectiva. Aquela practica es plan remarcabla dins lo domèni de l'environament.

Per aténher aqueles objectius, los Estats membres son confrontats al problèma du còdt de la legislacion per lor economia. La conformitat presenta mai sovent d'avantatges plan superiors als inconvenients mas de diferéncias d'eficiéncia dins l'aplication de las leis existentas. Atal s'obsèrva que lo còst d'implementacion de las leis varia sensiblament d'un Estat a l'autre. Segon la Comission, lo còst annadièr d'implementacion als Païses Basses pòt èsser considerat coma representatiu (3,5 % del PIB - Com 2006 - 691).

Per melhorar la situacion e escampilhar las melhoras practicas, la Comission lancèt lo programa « legiferar melhor » que se prepausa de mermar sensiblament los còsts d'implementacion non justificats: «Gaireben totes los còsts preovocats per la legislacion pòrtan suls investiments (per exemple installacion d'équipament de seguritat) necessaris per se conformar a la lei. Mas existís d'autres còsts de caractèr administratiu, coma aqueles provocats per l'obligacion de far rapòrt sus tala o mai activitat. Aqueles còsts devon èsser mermats pasmens sens comprometre la realizacion dels objectius de la legislacion. L'experiéncia dels Estats membres mòstra que las autoritats publicas pòdon far fòrça per mermar las cargas administrativas injustificadas degudas a la legislacion – s'estima que los beneficis economics d'una tala accion correspondent a un augment del PIB podent aténher 1,5 %, o fins a 150 miliard d'èuro» (Com 2006 -689). La Comission es assignada l'objectiu ambiciós de mermar d'un quart aquelas despensas injustificadas d'aquí 2012. Aquel objectiu aviá estat enonciat abans la Crisi de 2008. Per gaireben totes los decidaires europèus, es clar a l'ora d'ara qu'aqueles objectius devos èsser despassadas e que la question de la melhorar dels procèssus de decision e de mesa en òbra ven una prioritat de primièras.

Drech europèu e drech nacional

L’Union eissida dels tractats, juridicament parlant, fa pas de leis e los seus actes an de valor legala qu’un còp transpausada o mesa en òbra per las institucions nacionalas. En efècte, seguent la lettra dels tractats, una directiva comanda a d'institucions (de l'Union o dels Estats membres) e non pas als individús (ròtle de la lei), en fixant d'« objectius » que ligam los Estats membres « suls resultats a aténher ». Nombre de directivas establisson pasmens a l'ora d'ara de règlas en detalh, concebudas per èsser dirèctament transpausada dins la lei nacionala.

Mas, la natura juridica de l’Union europèa cambièt progressivament. Se factors convergèron per afirmar la primautat del drech comunautari sus aquel dels Estats membres.

Cap de jurista pòt tornar sus la primautat de las constitucions nacionalas suls tractats aprèp los dos arrèsts Van Gend en Loos e Costa contra ENEL de la Cort de Justícia Europèa afirmant que «la comunautat constituís un novèl òrdre juridic de drech internacional, al profèit que los estats an limitat, pasmens que dins de domènis restrenchs, lors drechs sobeiran»[5] e que « l'article 12 du tractat instituent la CEE produch d'efèctes imediats e provòa pel compte dels justiciablas de drechs individuals que las jurisdiccions intèrnas devon salvagardar». Seguèt aprèp una abséncia de reaccion dels Estats membres, dins un contèxte europèu que la question aviá encora pauc de portada practica. Puèi en 1998 (arrèst Sarran[6]), lo Conselh d'Estat francés afirmava la primautat de la constitucion francesa[7]. Pasmens, l'article 88-1 de la [[constitucion francesa|Consticution dispausa que «La Republica participa a las Comunautats europèas e a l'Union europèa, constituidas d'Estats qu'an causits liurament, en vertut dels tractats que los an instituidas, d'exercir en comun calcunas de las seunas competéncias», e l'article 55 afirma que «Los tractats o acòrdis regularament ratificats o aprovats an, dempuèi lor publicacion, una autoritat superiora a aquela de las leis, levat, per cada acòrdi o tractat, de la seuna applicacion per l'autre partida.» Atal, lo Conselh constitucional jutja que «la transposicion en drech intèrne d'una directiva comunautària resulta d'una exigéncia constitucionala que poiriá pas èsser fach obstacle sonqu'en rason d'una disposicion expressa»[8] contrari de la Constitucion »[9]. E, dins une decision mai tardièra, declara: «la transposicion d'una directiva sauriá pas anar contra una règla o un principi inerent a l'identitat constitucionala de França, levat a çò que lo constituent i aja consentit»[10]. Enseguida, lo Conselh d'Estat declara dins una decision de 2007 qu'est del seu ressòrt dins l'encastre de la contestacion d'una directiva «d'examinar dirèctament la constitucionalitat de las disposicions reglamentàrias contestadas»[11] dins lo cas o cap de legislacion comunautària aparava ja las disposicions e principis defenduts per la Constitucion francesa, invocats per contestar la directiva.

Dins aquel cadre incertan, se pòr s'interrogar sus l'autoritat juridica d'una directiva europèa al respèste de la quita constitucion, la superioritat al respècte de la lei essent aquerida. En efèxte, en França, las directivas europèas trapant lor legitimitat dirèctament al sen de la constitucion (lor donant atal un estatut potencialament constitucional), que se passeriá se de clausulas d'una directiva dintran en contradiccion amb de disposicions constitucionalas? Aquò despendriá de la natura d'aquelas disposicions, « expressas »[12] o non, o encora dels principeis inerents a l'« identitat constitucionela de França »?

Aprèp lo Tractat de Roma

modificar

L'article 288 TFUE dispausa que «la directiva liga tot Estat membre destinatari sul resultat a aténher tot en daissant a las instàncias nacionalas la causida sus la forma e los mejans». S'agís d'una vertadièra obligacion de resultat, qu'es pas totjorn respectada pels Estats membres. La Cort de Justícia de l'UE reconeis alara que las directivas an un « efècte dirèste ». Presas pel Conselh o la Comission, las directivas devon èsser publicadas al Jornal oficièl de l'UE (JOUE)[13].

Valor juridica de la directiva non transpausada

modificar

Las directivas venent totjorn mai precisas se pausèt la question de la valor juridica al delá de letra dels tractats. Los particulars pòdon ne beneficiar s'aquelas 4 condicions sont reünidas:

  • lo delai de transposicion es passat;
  • que la trasposicion siá marrida;
  • la directiva compòrta de disposicions claras, precisas e incondicionalas (segon la CJUE);
  • es invocada per un particular contra l'Estat (efècte dirècte ascendant).

Posicion de la CJUE

modificar

La Cort de Justícia Europèa comencèt per creisser lor valor juridica en admetent lor efècte dirècte amb los seus arrèsts Franz Grad c/ Finanzamt[14] e Van Duyn[15]. Tanben admetèt que los justiciables pòscan se ne prevaler en l'abséncia de transposicion (o aprèp une directiva mal transpausada) jos qualques conditions:

  • la directiva deu d'en primièr èsser clara, es a dire que pausa une obligacion de far o de far pas (arrèst),
  • enseguida, deu èsser precisa, es a dire que necessita pas de règlament d'applicacion,
  • Fin finala, deu tanben èsser incondicionala es a dire que será pas dirèctament invocable qu'al tèrme del delai de transposicion.

Posicion del Conselh d'Estat francés

modificar

La jurisprudéncia Cohn-Bendit

modificar

Lo Conselh d'Estat refusèt aquela evolucion amb l'arrèst Cohn-Bendit del 22 de decembre de 1978 en decident que las directivas comunautàrias «pòdon pas èsser invocadas al sosten d'un recors dirigit contra un acte administratiu individual levat tota contestacion sus la legalitat d'aquelas mesuras reglementàrias presas per se conformar a aquela directiva»[16].

Enseguida nuancièt fòrça la seuna decision en admetent l'efècte dirècte de la directiva dins fòrça ipotèsas, per finir per trobar (en contradiccion amb la jurisprudéncia Cohn-Bendit) la possibilitat pel justiciable de se prevaler de las disposicions d'una directiva non transpausada[17].

Le Conselh d'Estat distrièt segon la natura de l'acte atacat, reglementari o individual.

Pels actes reglamentaris
modificar
  • Se pòt prendre d'actes contraris als objectius de la directiva abans l'expiracion del delai,
  • L'absencia de transposidion dins los delais es illegala,
  • Aquela abséncia de transposicion engatja la responsabilitat de l'Estat (arrèst SA Arizona Tobaco Products del Conselh d'Estat del 28 de febrièr de 1992[18] que seguís l'arrèst Andréa Francovich c/ Italie del 19 de novembre de 1991 de la CJUE[19]).
Pels actes individuals
modificar
  • L'Estat francés pòt se prevaler d'una directiva non transpausada (arrèst Lilly france del Conselh d'Estat[20]).
  • La jurisprudéncia Cohn Bendit[21] refusèt l'invocabilitat d'una directiva non transpausada contra un acte individual. Mas en aplicant la teoria de l'excepcion d'illegalitat, lo Conselh d'Estat annula pasmens en se fondant sus l'acte reglamentari sul fondament que foguèt pres l'acte individual. Tanben foguèt aplicada aquela teoria en l'abséncia del tèxte, en sanccionant un estat del drech o una jurisprudéncia.

Lo cambi de la jurisprudéncia Perreux

modificar

Per un arrèst del 30 d'octobre de 2009[22] , lo plen del contencós del Conselh d'Estat decidiguèt que «tot justiciable pòt se prevaler, amb lo sosten d’un recors dirigit contra un acte administratiu non reglementari, de las disposicions precisas e incondicionalas d’una directiva, quand l'Estat a pas pres, dins los delais impartits per aquela, las mesuras de transposicion necessàrias.»

Vigiléncia juridica de las entrepresas

modificar

Las entrepresas europèas fan generalament una vigiléncia regulara sus las directivas en cors o a venir.


Nòtas e referéncias

modificar

References

modificar
  1. Ancian 249 TCE
  2. Chifra estimat pel secretariat general del govèrn PDF « À armes égales », rapòrt al Primièr ministre, julhet de 2006, p. 29.
  3. (fr) Traitat sus l'Union Europèa, Tractat instituent la Comunautat europèa, Tractat instituent la Comunautar europèa de l'energia atomica.
  4. (fr)Tèxte integral
  5. O encara: «lo transferiment operat pels estats, de lor òrdre juridic intèrne al profèit de l'òrdre juridic comunautari, dels drech e obligacions correspondent a la disposicions del tractat, provòca doncas una limitacion definitiva de lors dreches sobeirans contra que sauriá pas prevaler un acte unilateral ulterior incompatibla amb la nocion de comunautat».
  6. Consultar sus (fr) Conselh d'Estat, Legifrance o Conselh Constitucional
  7. « Considrrant que se l'article 55 de la Constitucion dispausa que los tractats o acòrdis reguliarament ratifiicats o aprovats an, dempuèi lor publicacion, una autoritat superiora a aquela de las leis levat, per cada acòrdi o tractat, de son aplicacion pdr l'autra partida, la supremacia atal conferida als engatjaments internacionals s'applica pas, dins l'òrdre intèrne, a las disposicions de natura constitucionala ».
  8. dispExpresse" Es a dire citadas clarament e explicitament dins la Constitucion, la jurisprudéncia del Conselh essent exclusa, cf. (fr)comentari, PDF quasèrn n°17 del Conselh constitucional
  9. Decisions n°2004-496 DC del 10 de junh de 2004 (Legifrance) e n°2004-498 DC del 29 de julhet de 2004 (Legifrance)
  10. Conselh Constitucional o Legifrance
  11. Conselh d'Estat o Legifrance
  12. "dispExpresse"
  13. art. 297 TFUE
  14. Tèxte sus EUR-Lex
  15. Tèxte sus EUR-Lex
  16. name="CE11604" CE, ass., 22 déc. 1978, Min. int. c/ Cohn-Bendit : Rec. CE 1978, p. 524 / Decision n°11604 sus Conseil d'État ou Legifrance
  17. "CE298348" CE, ass., 30 oct. 2009, n°298348, Modèl:Mme / Consultar sus Conselh d'Estat o Legifrance
  18. Decision n°87753 sus Conselh d'Estat o Legifrance
  19. Arrèst sus EUR-Lex
  20. Consulter sur Conselh d'Estat o Legifrance
  21. "CE11604"
  22. "CE298348"

Bibliografia

modificar

Vejatz tanben

modificar

Articles connèxes

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  • (fr) EUR-Lex, basa de donadas del drech europèu