Arrèst Costa contra ENEL

L'arrèst rendut lo 15 de julhet de 1964 dins l'afar Flaminio Costa contra Ente Nazionale per l'Energia Elettrica (o Costa c/ Enel, afar 6/64) per la Cort de justícia de las Comunautats europèas (CJCE) es una de las basas de la jurisprudéncia del drech comunautari. En substància, aquel arrèst que se pòt considerar coma major, consacra lo principi de la primautat del drech comunautari sus las legislacions nacionalas.

Fachs modificar

En 1962, l'Itàlia decidiguèt de nacionalizar lo sector de la produccion e de la distribucion d'energia electrica, regropant las divèrsas societats privadas de l'epòca dins l'Ente Nazionale per l'Energia Elettrica. Flaminio Costa, alara accionari de la societat Edison Volta, perdava pel fach los seus drechs als devidendes e refusava de pagar las facturas d'electricitat, d'un montant total de 1 926 liras[1]. Citat en justícia, argumentèt que la nacionalizacion violava tota una seriá de disposicions del tractat CEE de 1957. Lo Giudice Conciliatore de Milan s'anèr a la CJUE per li demandar mejans una question prejudiciala cossí interpretava lo quita tractat.

Decision

La Cort deviá se prononciar sus la natura juridica de las Comunautats, e tanban sus la portada del drech comunautari dins las jurisdiccions nacionalas (e pas dirèctament sul tòrt o la rason del refús de pagar de M.Costa, aquela decision demorant de la competéncia del Giudice italian).

Al subjècte de la natura juridica de la CEE, la Cort declara qu'«a la diferéncia dels tractats internacionals ordinaris, lo tractat de la CEE (tanben nomenat tractat CE o Tractat de Roma) instituiguèt un òrdre juridic pròpri integrat al sistèma juridic dels Estats membres [...] e que s’impausa a lor jurisdiccion. En instituent una Comunautat de durada ilimitada, dotada d’institucions pròprias, de la personnalitat, de la capacitat juridica, d’una capacitat de representacion internacionala e mai particularament dels poders vertadièrs eissits d’una limitacion de competéncia o d’un transferiment d’atribucions dels Estats a la Comunautat, aqueles an limitat lors drechs sobeirans e crèron atal un corpus de drech aplicable a lors ressortissents e a eles meteisses».

La Cort conclutz «que lo drech del tractat poiriá doncas pas, en rason de la seuna natura especifica originala, se veire judiciàriament opausar un tèxte intèrne quin que siá sens perdre lo seu caractèr comunautari e sens que sia mesa en causa la basa juridica de la Comunautat d'esperela» e atal «lo transferiment operat pels Estats, de lor òrdre juridic intèrne al profèit de l’òrdre juridic comunautari, de drechs e obligacions correspondent a las disposicions del tractat, provòva doncas una limitacion definitiva de lors drechs sobeirans contra que saupriá pas prevaler un acte unilateral ulterior incompatible amb la nocion de Comunautat».

La CEE es doncas un òrdre juridic que las disposicions, dins lo camp fòrça restrench que los Estats membres li an transferat una partida de lor sobeiranetat, priman sul drech nacional de biais irrevocable. Aquela interpretacion será confirmada qualques ans mai tard per l'arrèst Simmenthal de 1978.

Fonts

Referéncias

  1. 1936,27 Lira = 1€

Nòtas de doctrinas

  • (nl) I. Samkalden; S.E.W.; Sociaal-economische wetgeving; 1964; 489-496
  • (it)Cesare Ribolzi; La nazionalizzazione dell'energia elettrica in Italia e la Comunità economica europea; Il Foro padano; 1964; 25-34
  • (de)Jochen Frowein; Zum Verhältnis zwischen dem EWG-Recht und nationalem Recht aus der Sicht des Gerichtshofes der Europäischen Gemeinschaften; Außenwirtschaftsdienst des Betriebs-Beraters / Recht der Internationalen Wirtschaft; 1964; 233-238
  • (it)Paolo Gori; La preminenza del diritto della Comunità europea sul diritto interno degli Stati membri; Giurisprudenza italiana; 1964; vol. I; 1073-1086
  • (de)Dietrich Ehle; Verhältnis des europäischen Gemeinschaftsrechts zum nationalen Recht; Neue juristische Wochenschrift; 1964; 2331-2333
  • (fr)Nicola Catalano; Portée des traités instituant les Communautés européennes et limites des pouvoirs souverains des États membres; Le droit et les affaires, 1964; n°49
  • (it)}Mario Berri; Sulla priorità del diritto comunitario; Giustizia civile; 1964; vol.I; 1894-1898
  • (it)C.G.; Intervento del terzo nelle controversie avanti la Corte di giustizia delle Comunità europee a titolo pregiudiziale|périodique=Rivista di diritto internazionale privato e processuale; 1965; 108-109
  • (en)Eric Stein; Toward Supremacy of Treaty-Constitution by Judicial Fiat: On the Margin of the Costa Case; Michigan Law Review; 1965; 491-518}}
  • (en)Christoph Sasse; The Common Market: Between International and Municipal Law|périodique=Yale Law Journal; 1965 n°5; 695-753}}
  • (fr)Robert Kovar; Journal du droit international; 1965; 697-717
  • (fr)Jean Virole; Questions posées par l'interprétation du traité du 25 mars 1957 instituant la Communauté économique européenne à propos de la nationalisation de l'électricité en Italie; Revue trimestrielle de droit européen; 1965; 369-398
  • (en)Nathan Ostroff; Texas International Law Forum; 1965 n°2; 121-145
  • (it)Giovanni Scarangella; Comunità europee. Ordine costituzionale e norma comunitaria; Jus Gentium; 1966; 280-285
  • (de)Bernhard Großfeld; Recht der Europäischen Wirtschaftsgemeinschaft und nationales Recht - EuGHE X, 1251; Juristische Schulung; 1966; 347-354
  • (fr)Bruno De Witte; Retour à « Costa », La primauté du droit communautaire à la lumière du droit international; Revue trimestrielle de droit européen; 1984; 425-454
  • (nl)I. Samkalden; Annotaties Hof van Justitie EG; W.E.J. Tjeenk Willink;Zwolle; 1995; 9-16
  • (da)Maria Fritz; Domar från EG-domstolen; Ny Juridik; 1996 n°2; 127-129
  • (de)Thomas J. Diekmann & Margret Schulenburg; Europarecht als vorrangiger Prüfungsmaßstab im einstweiligen Rechtsschutzverfahren; Neue Zeitschrift für Sozialrecht; 2003; 518-520
  • (bulgar)Жан Булюи & Роже-Мишел Шевалие; Примат - особености - последици, Най-важни решения на Сьда на Eвропейските общности|éditeur=Институт по Европейско право, Sofia; 2007; 110-113
  • (romanés)Mihai Banu; Lucrǎtori. Liberǎ circulație. Derogare. Atingere adusǎ ordinii publice naționale. Conduitǎ personalǎ. Afiliere la un grup ce nu e interzis|périodique=Revista română de drept al afacerilor; 2008 n°08; 130-148
  • (nl)R. Barents; Kleine dingen en grote gevolgen, Het recht van de Europese Unie in 50 klassieke arresten; Boom Juridische Uitgevers; L'Aia; 2010; 22-28
  • (it)C.G.; Intervento del terzo nelle controversie avanti la Corte di giustizia delle Comunità europee a titolo pregiudiziale; Rivista di diritto internazionale privato e processuale; 1965; 108-109

Vajatz tanben modificar

Articles connèxes modificar

Ligams extèrnes modificar