Corrençan

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Corrensan[1] o puslèu Corrençan[2],[3] (Courrensan en francés) qu'ei ua comuna gascoa d'Occitània situada dens lo departament de Gers e la region d'Occitània, ancianament de Mieidia-Pirenèus.

Corrençan
Courrensan
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Lo castèth de Corrençan.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 51′ 00″ N, 0° 14′ 37″ E
Superfícia 25,16 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
178 m
130 m
95 m
Geografia politica
País  Gasconha
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
32
Gers Armas deu Departament de Gers
Arrondiment
322
Condòm
Canton
3207
Fesensac (Eusa abans 2015)
Intercom
243200458
CC deu Gran Armanhac
Cònsol Bernard Tauziède
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
401 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

406 ab.
Densitat 16,14 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Courrensannais, Courrensannaises (en francés)
Còde postal 32330
Còde INSEE 32110

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Perimètre deu territòri modificar

  L'Agraulet de Gers Gondrin  
Eusa N Ròcas
Justian
O    Corrençan    E
S
Lanapatz Moreda

Toponimia modificar

Lo nom qu'es atestat en 1068 : eccl. Correntiani. Que vengueré segon Dauzat d'un nom d'òmi latin Corentius, damb lo sufixe -anum [4]. Los Feniés que causeishen Currentius [5], mès las duas -r- que's pòden explicar simplament per l'atraccion deu vèrbe córrer.
Segon Negre, Biran que vengueré deu nom de persona Burus (variacion atestada de Burrus), dab lo sufixe -anum[6].
Segon Negre, Corrençan que vengueré deu nom de persona « romanic » (---> latin) Corinthianus, shens sufixe[7].
Corrençan qu'èra donc probablament una anciana grana proprietat antica qu'avèva per mèstre Corentius o Currentius o Corinthianus.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Bernard Tauziède    
març de 2014 2020 Roland Billères divèrs esquèrra agricultor
març de 2001 2014 Honorine Burgan divèrs esquèrra  
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
  • Abans la refòrma cantonala de 2014, aplicada en 2015, la comuna qu'èra deu canton d'Eusa; qu'es adara deu canton de Fezensac (en francés), donc de Fesensac.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 406, totala:
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
950 811 916 990 1 024 1 093 1 063 992

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
960 930 958 869 834 854 860 825 740

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
697 700 637 617 636 654 645 605 565

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
533
461
457
383
369
375
371
374
380
384
2009 2010
385
389
391
395
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion qu'èra de 401 abitants e la densitat qu'èra de 15,94 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas damb la comuna modificar

Jacques Brunel Jogaire e entrainaire de Rugbi de XV

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1.  Grafia d'après la mapa de las comunas de Gers en gascon. del siti oficial del departament de Gers. (fr)
  2. Patrici Pojada, Répertòri toponimic de las Comunas de la Region Miègjorn-Pirenèus, ed. Loubatières, Portèth de Garona, 2009, p. 67
  3. https://web.archive.org/web/20091226181102/http://toponimiaoc.webs.com/32gr.htm
  4. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 213
  5. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 117
  6. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 603, par. 9817
  7. Ernest Nègre, Toponymie générale de la France, 1990-98, vol. I, p. 650, par. 10804