Lo tèrme cogorda, cocorda (cocorla, cacorla, cogorla), tuca o coja/goja designa qualques espècias de plantas de la familha de las cucurbitacèas. Son mai sovent cultivada pels fruchs comestibles mas tanben pòdon o èsser per lors granas oleaginosas. Los fruchs an la proprietat de se servar aisidament quand madurs e son utilizats en cosina coma un legum o de noiritura pels animals.

Noms vernaculars

modificar

La cocorda es apelada:

Genre Cucurbita

modificar

Descripcion

modificar

Las cogordas an la particularitat de lançar d'organs de sosten nommés "vedilhas" quo lor permeton de s'ancrancar als elements a l'entorn per sostener lor creissença.

Espècias

modificar

Las cogordas apartenon a las espècias botanicas del genre Cucurbita e dotadas d'una fòrça grand variabilitat genetica, que se vei, pels fruches, per d'inombrablas formas e colors e tanben una granda diversitat de talhas.

Levat qualques exepcions las espècias diferentas s'ibridan gaire entre elas pas e lo mai sovent donan de granas nautament esterilas.


 
Cucurbita maxima
 
Cucurbita moschata
 
Cucurbita pepo

Se semena las cogordas al començament de prima aprèp lo darrièrs gèls d'hiver (idealament lo sol de cultura deu èsser ric, a 20 °C e a un pH a l'entorn de 6.5). Los plants en plaça devon èsser espaçats de 1 m de totes costats e per las varietats corradissas fins 1,20 m amb 2 m entre los rengs.

Semenar cada setmana fins al 15 de julhet per aver una produccion espandida de miègjunh fins a octobre.

Apalhar lo sol a l'entorn de las cucurbitacèas per gardar l'umiditat dins lo sol e ofrir un "lièch" sec als fruchs butant sul sol.

Per fructificar melhor, las lianas de las cocordas devon èsser talhadas a 25 cm del darrièr fruch conservat[2].

culhir las corgetas 60 jorns après lo sement (doncas avant maduretat complèta levat se se vol recuperar las granas per la sason segenta) e las cogordas avant las primièras geladas. Talhar la camba a 5–6 cm de la basa del fruch.

La conservacion de las cogordas gaireben aisida permet una comercializacion fins a la prima. Se la deu servar en luòc frecs e vigilar de temps en temps. Son sensiblas als tusts e las manipular amb precaucion.

Malautiás e nosibles

modificar
  • Asagar pas tròp lo sol e encra mens las fuèlhas per eviter l’oïdium.

Produccion

modificar

Produccion en tonas de cogordas. Chifres 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO

  2004   2005  
  China 5 667 398 29 % 5 767 700 30 %
 Índia 3 500 000 18 % 3 500 000 18 %
 Ucraïna 1 023 200 5 % 1 072 000 5 %
  Estats Units 815 320 4 % 861 870 4 %
 Egipte 678 254 4 % 690 000 4 %
 Mexic 535 000 3 % 560 000 3 %
 Cuba 517 151 3 % 520 000 3 %
 Iran 505 000 3 % 505 000 3 %
  Itàlia 495 372 3 % 488 083 2 %
 Sud-Africa 367 755 2 % 378 776 2 %
 Turquia 374 000 2 % 376 000 2 %
 Corèa del Sud 304 337 2 % 310 000 2 %
  Espanha 300 000 2 % 300 000 2 %
 Romania 290 832 2 % 300 000 2 %
 Argentina 296 000 2 % 296 000 2 %
Autres païses 3 640 985 19 % 3 602 520 18 %
Total 19 310 604 100 % 19 527 949 100 %

Utilizacion

modificar
 
Cucurbita maxima

Pel gost, se reconéis d'aròmas de fruchs secs. La carn remenbra lo gost de la castanha.

Se consoma de totas mens: de la sopa al crosta, passant per las tartas, mas tanben coma pastas: la cogorda spaghetti que la carn filamentos paréis als spaghettis.

La cogorda es un legum paure en calorias que conven a totes los regimes alimentaris.

En grana es utilizada per sas proprietats vermifugas, prevenir las carias o equilibrar los acids grasses insaturats. En òli es utilizda per solatjar lo problèms benin de la prostata.


Notas e referéncias

modificar
  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 https://web.archive.org/web/20221108233512/https://locongres.org/oc/aplicacions/dicodoc-oc/dicodoc-recerca?option=com_dicodoc&view=search&Itemid=168&type=fr-oc&dic%5B%5D=BASIC&dic%5B%5D=RBVD&dic%5B%5D=ALPC&dic%5B%5D=ATAU&dic%5B%5D=PROV&dic%5B%5D=PNST&dic%5B%5D=OMLH&dic%5B%5D=LAUS&dic%5B%5D=LAGA&dic%5B%5D=LEMO&q=Citrouille&q2=&submit=Cercar
  2. (fr)Talhar de cogordas

Vejatz tnben

modificar

Articles connèxes

modificar

Bibliografia

modificar
  • (fr)Histoire naturelle des courges, 1786 per Antoine Nicolas Duchesne.
  • (fr)Les dessins d' Antoine Nicolas Duchesne pour son histoire naturelles des courges, Harry S., París (2007), Publications scientifiques du Muséum national d'histoire naturelle : 454 p. (coll. Des Planches et des Mots 4) (ISBN 978-2-85653-604-9).
  • (fr)L'épopée des courges - Cultures et consommations en Europe. (Exposition au potager du roi du 9 octobre au 9 novembre 2005), École nationale supérieure du paysage, Versalhas, 2005.
  • (fr)Les courges, les cultiver, les conserver, les cuisiner, Jean-Baptiste et Nicole Prades, Victor Renaud, Rustica, Paris, 1998, ISBN 2-84038-240-7, 147 portraits de courges
  • (fr)Le grand livre des courges, Jean-Baptiste et Nicole Prades, Victor Renaud, Rustica, Paris, 1995, ISBN 2-84038-080-3
  • L'univers des courges, Michel Brancucci, Erica Bänziger, éditions Viridis, Delémont (Suisse), 2000, ISBN 2-940306-00-1
  • (fr)Bruno Defay, Trésors de courges et de potirons, Terre Vivante, 2004, ISBN 2-904082-47-6
  •  Espèces de courges, cultures et usages des cucurbitacées. Barbentana: éditions Équinoxe / Musée et patrimoine de Cavaillon, 2000, Barbentane (France), 2000. ISBN 978-2-84135-219-7. 

Ligams extèrnes

modificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Cogorda.