Dobrir lo menú principal
De castanhas
Aquelas castanhas son pas encara maduras.

La castanha (var. chastanha, chastinha) es lo fruch comestible del castanh. Sovent se nomena marrons lo fruch de l'arbre empeutat. Los marrons son de castanhas gròssas, redondas e sens separacion, que se devon pas confondre amb l'amaron qu'es toxic. La castanha foguèt longtemps la basa de l'alimentacion umana dins fòrça regions. S'utilizava tanben per l'alimentacion dels pòrcs.

Lo pelon es la pelofa eriçada de picants qu'apara los fruchs. Los diferents mots designant la castanha en Euròpa venon totes del latin Castanea.

Somari

DescripcionModificar

Una castanha es formada d'un clòsc prim, solide, brun e brilhant contenent una grana. Lo clòsc es un pericarp de tres sisas classicas de la paret d'un fruch: epicarp, mesocarp e endocarp. La castanha se destaca del clòsc per son hil. A un costat salhent qu'emergís una pichona mata rèsta secada del pistil e de cinc o sèt « estigmatas » florals e qu'apara lo grèlh. Dins fòrça varietats, lo fruch es espotit sus un o dos costats.

La grana es envelopada dins un tegument, una pelòfra rogenca e astringenta (apelada "lo tan" en lemosin) qu'es a l'origina dels tanins que conten, que penètra dins los replecs de l'amètla, e que se deu levar abans de consomir la castanha. Las varietats de castanhas, que lo tegument de la grana separa pas l'amètla, son nomenadas marrons. Lo pes de la castanha pòt variar de 10 a 25 gramas segon la varietat.

Valor nutritivaModificar

L'amètla fresca conten fins a 35% de glucids (amidon, sacaròsa, dextrinas), 5 % de fibras, mas es paura en protids (albuminas) e lipids. Contenon atal de vitaminas, coma de la vitamina C e d'elements minerals, coma de potassi. Lo taus de sucre del fruch evoluís dins lo temps: es mai important qualques setmanas aprèp la culhida.

La farina de castanha conten mai de 75 % de glucids, çò que ne fa un aliment energetic.

Castanha, grilhada
(valor nutritiva per 100 g, segon Afssa[1])

aiga : 40,5 g cendres totalas :  g fibras : 5,1 g valor energetica : 869 kJ
proteïnas: 3,17 g lipids: 2,2 g glucids: 42,6 g amidon : 32 g
oligoelements
calcium : 29 mg fèrre : 0,91 mg magnèsi : 33 mg fosfòr : 107 mg
potassi : 592 mg manganès : 1,18 mg coire : 0,5 mg sòdi : 2 mg
vitaminas
vitamina C : 26 mg vitamina B1 : 0,24 mg vitamina B2 : 0,17 mg vitamina B3 : 1,34 mg
vitamina B5 : 0,55 mg vitamina B6 : 0,49 mg vitamina B9 : 117 µg vitamina B12 : 0 µg
betacarotèn : 14 µg retinòl :   µg vitamina E : 1,2 mg EAT vitamina K :  µg
polifenòls segon Phenol-Explorer[2] per la castanha cruda
acid ellagic: 735,44 acid gallic: 479,9 mg proantocianidòl trimèra C-1 : 0,02 mg (+)-catechina : 0,001 mg

Punts fòrts de la castanha: La castanha es paura en matèria grassa e fòrça paura en colesteròl e sòdi. Es une bona font de manganès.

Qualquas varietatsModificar

En Viena Nauta :

ConsomacionModificar

 
Castanhas dins sa pelofa.
 
Marrons cauds
 
Preparacion

Las castanhas pòdon se consomir grilhas jos la cendre o dins de padenas traucadas o, mai simplament, bolhidas o grilhadas al forn.

Se pòt tanben las consomir frescas.

Se pòdon confire amb de sucre e cristallizadas (los marrons glaçats, que se vendon subretot a la fin de l'an), mesas dins d'alcòl, cuèchas en confitura o en purèa.

Secadas, puèi molinadas, donan de farina dificilament panificabla que, mesclada, a 30 %, amb de farina de froment se pòt far de pan, de pescajons, de còcas.

SèrvaModificar

EconomiaModificar

La culhida mondiala de castanhas es de prèp 1 milion de tonas (FAO 2002).

La produccion francesa, localizada subretot en Ardecha (26%), en Dordonha e dins Var, es de gaireben de 12 000 t par an (en 2004, contra 110 000 t en 1945[4]). Aquela produccion cobrís pas l'ensems dels besonhs nacionals, subretot pels produchs transformats, França impòrta de 13 000 t a 14 000 t alara qu'exporta prèp de 2 000 t[5].

En 2006, l'INAO reconeguèt l'AOC Castanha d'Ardecha. Una ectara de castanh pòt produire de 1 a 4 tonas de fruch par an (segon las varietats) se vendent en 2009 pel productor entre 1 € e 2,5 €/kg (segon las varietats).

Produccion annala de castanhas (en tonas)

Donadas de FAOSTAT (FAO)

País 2003 2004
  China 715 000 69 % 715 000 69 %
 Corèa del Sud 72 405 7 % 72 405 7 %
  Itàlia 50 000 5 % 50 000 5 %
 Turquia 48 000 5 % 48 000 5 %
 Bolívia 35 000 3 % 35 000 3 %
 Portugal 32 856 3 % 33 000 3 %
  Japon 25 100 2 % 25 100 2 %
 Russia 17 000 2 % 17 000 2 %
 Grècia 12 000 1 % 12 000 1 %
  França 10 118 1 % 11 000 1 %
Autres païses 24 022 2 % 24 238 2 %
Total 1 041 501 100 % 1 042 743 100 %

Nòtas e referénciasModificar

  1. afssa
  2. INRA
  3. http://chataignier-limousin.com/index.php?p=14
  4. (fr)Le chancre du châtaignier en Europe
  5. Font:INRA

Articles connèxesModificar

BibliografiaModificar

  • (fr)CHAPA, J. - INRA, 1982 : "Situation de la castanéiculture française. Convegno internazionale di Frutticoltura montana," Saint-Vincent d'Aoste, IT
  • (fr)INRA. CTPS., 1986 + 1987 : "Premier catalogue officiel des variétés de châtaignes et marrons," Documents GEVES, p. 31-33, FR
  • (fr)CHAPA, J. - INRA, 1987 : "Châtaignes et marrons, variétés inscrites au Catalogue officiel. Arboriculture fruitière," No 399, p. 21-30
  • (fr)CTIFL Henri BREISCH 1995 "Châtaignes et Marrons"