Chassanha (Naut Léger)

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Chassanha[1] [ref. insufisenta] (Chassagnes en francés) z-es una comuna auvernhassa situada dins lo departament del Naut Léger e la region d'Auvèrnhe Ròse Aups, ancianament d'Auvèrnhe.

Chassanha
Chassagnes
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 45° 12′ 55″ N, 3° 32′ 20″ E
Superfícia 12,24 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
871 m
589 m
529 m
Geografia politica
País  Auvèrnhe
Contrada Brivadés
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
43
Naut Léger Armas deu Departament de Naut Léger
Arrondiment
431
Briude
Canton
4316
Lo País de La Faieta (Paulhaguet davant 2015)
Intercom
244300224
CC de las Ribas delh Naut Alèir
Cònsol Mickaël Vacher
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
156 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

158 ab.
Densitat 13,48 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 43230
Còde INSEE 43063

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Chassanha
 Paulhaguet
(2,2 km)
 Salzuit
(4,5 km)
 Couteuges
(4,5 km)
 Daumairac
(4,7 km)
 La Chaumeta
(5,4 km)
 Josat
(5,5 km)
 Montclard
(5,9 km)


Perimètre delh territòri modificar

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son In comitatu Brivatensi, in aice Loiacense (= Joiacense), in villa Cassanias, vès 888, In... aice (Brivatensi), in villa Cassanias en 895, Villa de Chasanhas vès 1250, Chassanas, Chassanhas vès 1260, Ecclesia de Chasanias en 1263, Chassanhes en 1309, Chassaignes en 1379, Chasseignes en 1401, Prior S. Petri de Chasagnes en 1430 [2].
-S finala es constanta. La grafia es Chassanhas. Coma cassaniā e son resultat an dejà un sens collectiu, -s es un pauc pleonasmic.
Segon Dauzat, Chassanhas ven delh latin cassanea, derivat de cassanum, « ancian provençau » cassanha, « cheine, jàrric », emplejat dins un sens collectiu [3].
Segon Xavier Delamarre, Chassanhas es lo resultat de cassaniā, « los cheines, lo luòc ont i a de cheines »; los toponimes d'aquela origina son innombrables [4].

Istòria modificar

En 1789, Chassanhas, qu'èra un fèu vassal de la baroniá d'Aubuçon, fasiá partida de la província d'Auvernhe, de l'eleccion e subdelegacion de Briude e delh ressòrt de Riam. Sa gleisa parochala, diocèsi de Sant Flor e archipreirat de Briude, èra delh vocable de Sant Pèire[2].

Administracion modificar

Lista delhs cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 (2026) Mikaël Vacher    
març de 2001 2014 Jacques Roustide ? pueis UMP agricultor, conselhèir generau (2008-2015)
  2001      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 165, totala: 177
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
551 702 647 669 671 711 702 658 585

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
580 552 586 553 560 546 504 486 506

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
428 440 395 357 355 312 304 261 239

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
198
181
156
144
141
129
169
175
178
186
2009 2010
182
191
178
190
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 156 abitants e la densitat èra de 12,75 ab/km².

Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Institut d'Estudis Occitans, Comission Toponimica Occitana, Luòcs, basa de donadas de toponimia occitana. Cèrca «Chassanha (Naut Léger)».
  2. 2,0 et 2,1 Augustin Chassaing, Antoine Jacotin Dictionnaire topographique... de la Haute-Loire, 1907, p. 68 https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392965/f117.item
  3. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 152, a Cassagnabère
  4. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 108 e 337