Las vitaminas (del latin vita (vida) + ammoniakós (del grèc 'producte libi', 'amoníac') + -ina (del latin substància)), son de compausats eterogenèus indispensables per la vida.

Las vitaminas son de moleculas organicas que lor manca pòt provocar de malautiás dichas avitaminòsis. L'organisme las pòt pas sintetizar, mas las deu aquerir amb las noiriduras. Una dieta que i mancan provocarà de tresviraments metabolics. Lor excès dich ipervitaminòsi pòt èsser toxic, especialament dins lo cas de las vitaminas liposolublas. L'intoxicacion per lor acumulacion dins lo còrs es possibla, après un periòde long d'abús. Las vitaminas agisson tanben coma substàncias antioxidantas, que prevenon mantun tipe de càncer, coma coenzimas e coma grops prostetics dels enzims. I a actualament 13 vitaminas classificadas dins dos bèls grops:

Vitaminas idrosolublas

modificar

Vitaminas liposolublas

modificar
Actualament la vitamina D, se considèra pas una vitamina, mas una ormona.

Besonh en vitaminas

modificar
Besonhs en vitaminas per un adulte de 70 kg
(1 µg = un milionen de grama).
Vitamina AJR AOJ
Vitamina C 60 mg 1000 mg
Vitamina B3 18 mg 190 mg
Vitamina B5 6 mg 400 mg
Vitamina B6 2 mg 10-20mg
Vitamina B2 1,6 mg 50 mg
Vitamina B1 1,4 mg 50 mg
Vitamina B9 200 µg 800 µg
Vitamina B8 150 µg N.D.
Vitamina B12 1 µg 100 - 1000 µg
Vitamina D 5 µg 400-15000 UI levat se i a exposicion al solelh de 20 minutas
Vitamina E 15 UI 300-400 UI
Vitamina A 800 µg 5000 UI
Vitamina K 100 µg 80 µg