Vitamina
Las vitaminas (del latin vita (vida) + ammoniakós (del grèc 'producte libi', 'amoníac') + -ina (del latin substància)), son de compausats eterogenèus indispensables per la vida.
Las vitaminas son de moleculas organicas que lor manca pòt provocar de malautiás dichas avitaminòsis. L'organisme las pòt pas sintetizar, mas las deu aquerir amb las noiriduras. Una dieta que i mancan provocarà de tresviraments metabolics. Lor excès dich ipervitaminòsi pòt èsser toxic, especialament dins lo cas de las vitaminas liposolublas. L'intoxicacion per lor acumulacion dins lo còrs es possibla, après un periòde long d'abús. Las vitaminas agisson tanben coma substàncias antioxidantas, que prevenon mantun tipe de càncer, coma coenzimas e coma grops prostetics dels enzims. I a actualament 13 vitaminas classificadas dins dos bèls grops:
Vitaminas idrosolublas
modificar- Complèxe B
- Vitamina B1 o Tiamina (Antineuritica)
- Vitamina B2 o Riboflavina
- Vitamina B3, Vitamina PP o Niacina
- Vitamina B5 o Acid pantotenic
- Vitamina B6 o Piridoxina
- Vitamina B8, Vitamina H o Biotina
- Vitamina B9, Vitamina M o Acid folic
- Vitamina B12 o Cianocobalamina
- Vitamina C o acid ascorbic (Antiescorbutica)
Vitaminas liposolublas
modificar- Vitamina A o Retinòl
- Vitamina D o Colecalciferòl (antiraquitica)
- Actualament la vitamina D, se considèra pas una vitamina, mas una ormona.
- Vitamina E o Tocoferòl
- Vitamina K o Naftoquinona (antiemorragica)
Besonh en vitaminas
modificarVitamina | AJR | AOJ |
---|---|---|
Vitamina C | 60 mg | 1000 mg |
Vitamina B3 | 18 mg | 190 mg |
Vitamina B5 | 6 mg | 400 mg |
Vitamina B6 | 2 mg | 10-20mg |
Vitamina B2 | 1,6 mg | 50 mg |
Vitamina B1 | 1,4 mg | 50 mg |
Vitamina B9 | 200 µg | 800 µg |
Vitamina B8 | 150 µg | N.D. |
Vitamina B12 | 1 µg | 100 - 1000 µg |
Vitamina D | 5 µg | 400-15000 UI levat se i a exposicion al solelh de 20 minutas |
Vitamina E | 15 UI | 300-400 UI |
Vitamina A | 800 µg | 5000 UI |
Vitamina K | 100 µg | 80 µg |