La vitamina K son en realitat un ensems de fòrça vitaminas, per exemple, lei vitaminas K1, K2, K3. Son totei analògas de la 1,4-naftoquinona o derivadas d'aquela. Lei vitaminas K constituisson lei factors de coagulacion dau sang; protrombina (factor II), factor VII, factor IX, factor X, proteïna C, proteïna S e proteïna Z. La premiera forma de vitamina K foguèt descubèrta per lo danés Henrik Dam en 1935 ensajant de garir de galinas que morián en pauc de temps d'una malautiá emorragica. Per aquela descubèrta, recebèt lo Prèmi Nobel de Medecina en 1943. D'un biais naturau se tròba en quauqueis aliments: leis aliments dei fuèlhas verdas (leis espinarcs, la carda, ...), la pomas d'amor, lo fetge, lo caulet, lo caulet flòri, la pastenaga, lo chocolat e la bièrra..

Estructura de la vitamina K1