Casalrenos

una comuna francesa

Vilatge d'Occitània

Casalrenos ? Calès ? (Cazalrenoux en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Aude e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Casalrenos
Cazalrenoux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Darrèr la glèisa fortificada, las eolianas de Ròcatalhada e lo Puèg de Bugarag.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 11′ 59″ N, 1° 57′ 01″ E
Superfícia 13,35 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
410 m
330 m
285 m
Geografia politica
País  Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
11
Aude Escut del Departament d'Aude
Arrondiment
111
Carcassona
Canton
1101
De la Puèja al Rasés (Fanjaus abans 2015)
Intercom
200035707
CC de Puèja Lauragués Malapera
Cònsol Brice Asensio
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
91 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

92 ab.
Densitat 6,14 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 11270
Còde INSEE 11087

Geografia modificar

 
Comunas a l'entorn.

Toponimia modificar

Las fòrmas ancianas son : Homines de Casali Renols en 1269, Casalrenolph en Lauragois en 1270, Villa de Casali en 1271, Casale Ranulphi en 1274, Casalrenols en 1289, Casalranols en 1289, Casale Radulphum en 1296, De Casali Ranulpho en 1318, De Casalirenulpho en 1488, Ad Casalrenhos en 1494, Cazalrenoux en 1781, etc. La prononciacion occitana es Calès [1], dins la grafia de l'abat Antòni Savartés, donc, se supausa, [ka'lɛs].
Casalrenós (nom tradicional supausat) ven d'un derivat de casa (cabana ---> ostal rural ---> domeni, proprietat), latinizat en cas-ale, « bòria, bòrda, mitadariá », determinat pel nom [germanic] del proprietari [2],[3].
Ni las fòrmas ancianas, nimai la mapa, esclarzisson pas lo mistèri del nom occitan relevat per l'abat Savartés e son ligam ambe'l nom fornit per las fòrmas ancianas.

Barçan modificar

Barçan es una anciana proprietat del monestièr de Prolha, un ancian priorat dedicat a Sant Sarnin. Las fòrmas ancianas son : Barsanum en 1269, Barssanum en 1298, Decimarium Sancti Saturnini de Barsano en 1315, Barzanum en 1320, Borssanum, comprene Barssanum en 1298-1323, Barsa en 1781[4].
Se lo nom es pas un transferiment, es una proprietat galloromana o un pauc posteriora, formada del nom del mèstre e del sufixe latin -anum. En consultant Barçac (Gironda) e Barçac (Nauta Vinhana), acabats pel sufixe celtic -ācon, latinizat en -acum, se pòt trobar de candidats : lo nom germanic d'òme Bert(i)us, lo nom gallic d'òme Bercius o sa varianta inatestada *Barcios.

Istòria modificar

Administracion modificar

Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 (2026) Brice Asensio    
2001 2014 Raymond Belmas    
  2001      
1925 1940 Léopold Fort radical conselhièr d'arrondiment
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 82, totala: 83
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
331 346 343

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 243 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 214 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
124
92
73
78
70
84
77
76
76
77
2009 2010
75
76
77
77
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 91 abitants e la densitat èra de 6,82 ab/km².

Lòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Véser tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 82, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f174.item.texteImage
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 151, a Casabianca
  3. Bénédicte Boyrie-Fénié, Jean-Jacques Fénié, Toponymie des Pays Occitans, edicions Sud-Ouest, 2007, p. 280
  4. Abbé Sabarthès, Dictionnaire topographique du département de l'Aude, 1912, p. 23, legir en linha https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k110095d/f115.item.texteImage