Caüsac (Montanha negra)

Pels articles omonims, vejatz Caüsac.
Vilatge d'Occitània

Caüsac[1],[2],[3],[4] (Cahuzac en francés) es una comuna lengadociana de la Montanha Negra situada dins lo departament de Tarn e de la region administrativa d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Caüsac (Montanha negra)
Cahuzac
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La glèisa de Sant Vicenç de Caüsac.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 28′ 17″ N, 2° 04′ 45″ E
Superfícia 5,69 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
288 m
260 m
199 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Parçan Montanha Negra
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània (region administrativa)
Departament
81
Tarn Armas del departament de Tarn
Arrondiment
812
Castras
Canton
8111
Dornha
Intercom
243100567
CC de Lauragués Revèl Soresan
Cònsol Michel Naves
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
363 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

366 ab.
Densitat 66,43 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 81540
Còde INSEE 81049

Geografia

modificar

Comuna situada al pè de la Montanha Negra, dins lo Pargue Natural Regional del Naut Lengadòc

Toponimia

modificar

Dauzat e Rostaing citan la fòrma escrita Causagum, de 1035 (lo nom se disiá *Caüsag, abans l'ensordiment de las sonòras finalas (-g > -k). Pels dos toponimistas, totis los Cahuzac (en francés) an la meteissa origina e Bénédicte Boyrie-Fénié considèra explicitament que los toponimes d'Òlt e Garona, Aude, Gèrs e Tarn venon del meteis nom, emai siá pas exactament lo que causiguèron sos davancièrs. Se pòt donc tornar escriure çò qu'existís dins l'article Caüsac (Òlt e Garona).

Dauzat e Rostaing postulan *Cadusiacum, d'un nom d'òme gallo-roman *Cadusius, del gallés Cadus, amb lo sufixe -acum[5]. Astor òpta per *Caducius, nom d'òme gallés, a partir de Cadusius, e Ernèst Negre per un nom de persona roman Cabutius, amb lo meteis sufixe (los dos citats per Bénédicte Boyrie-Fénié). Pel vilatge agenés, Bénédicte Boyrie-Fénié accèpta lo nomen Cabutius, -b- intervocalic passant a [w], amb sufixe -acu[6]. Pels divèrses Cahuzac, Xavier Delamarre causís tanben Cabutios seguit del sufixe -acon, cabutiācon. Los noms Cabutius, Cabutō son atestats e venon d'una soca celtica cab- « gola, morre » [7]. Çaquelà, lo resultat oral pòt èsser diferent d'un lòc a l'autre.

Monuments e luòcs

modificar
  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2001 2020 Michel Naves    
  2001      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 378, totala: 382
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
204 199 216 235 258 296 318 276 258

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
227 223 201 224 222 197 203 180 181

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
172 174 180 156 142 139 131 115 127

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
135
153
139
218
160
141
332
337
343
347
2009 2010
348
352
359
363
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, reedicion Librairie Guénégaud, 1984, p. 130
  6. Bénédicte Boyrie-Fénié, Dictionnaire toponymique des communes Lot et Garonne, ed. CAIRN, Pau, 2012, p. 74
  7. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012, p. 95 e 334