Besaias

una comuna francesa
Vilatge d'Occitània

Besaias (Bésayes en francés) es una comuna occitana de Daufinat situaa dins lo departament de Droma e la region d'Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Besaias
Bésayes
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 57′ 56″ N, 5° 04′ 48″ E
Superfícia 9,53 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
408 m
250 m
208 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe Ròse Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
263
Valença
Canton
2602
Bourg-de-Péage
Intercom
242600633
du Canton de Bourg de Péage
Cònsol Jean-Paul Pain
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
1 250 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

1 287 ab.
Densitat 121,09 ab./km²
Autras informacions
Gentilici Bésayens (en francés)
Còde postal 26300
Còde INSEE 26049
www.besayes.fr

Geografia modificar

Comunas vesinas modificar

 
Distanças e posicion relativa
  Besaias
 Marches
(2,7 km)
 Charpei
(3,1 km)
 Barbières
(5,2 km)


Toponimia modificar

Atestacions istoricas modificar

Las atestacions istoricas donaas per Brun-Durand son Basaicas (998), Basaias (1070), Baisayas (1240), Baisaias (1247), Baisais (1281), Besaes (1418), Bessaies (1449), Bessayes (1449), Besseyarum (1449), Baysays (1494), Besayes sur Charpey (1563), Cura Besayarum (1549), Prioratus de Basayas (Sègle XIV), Prioratus Beyseyarum (Sègle XV)[1].

Atestacions occitanas modificar

Lo nom de la comuna es estat ortografiat Besaio per F.Mistral en nòrma mistralenca[2].

Etimologia modificar

Segon JC.Bouvier, lo toponim auriá per origina un nom de persona, Besius completat per -acas (sos-entendut "terras")[3].

Realizacion fonetica e toponim occitan modificar

La prononciacion dau nom de la comuna es [beˈzajɔ]. Sa transcripcion en occitan poiriá èstre Besaias, sus la basa de l'etimologia segon Bouvier, o Baisaias, sus la basa de las atestacions istoricas mai ancianas ont se pòt notar l'absencia de fòrma en "bes-" abans 1418. La fòrma Baisaias es coerenta amb la prononciacion locala que coneis una atenuacion dau diftong -ai- en [e].

Istòria modificar

Partida eissida de l'article francés
  • La primièra indicacion de l'existéncia de Villa Basaicas data de l'an 995, de contunh cap a 1100 Bésaias, Baisaias o Baisayas en 1230, de contunh a nòu Bésaias l'an 1250, Bessaies, Bessayes, Besseyarum, Baysayas e fin finala en 1563 Bésayes.
  • Parròquia de Charpey, en 1792 los abitants de Bésayes fan una pétition per èsser separats de Charpey.
  • Es en 1871 #qu'una demanda oficiala i aurà fach près del prefècte de la Drôme e del conselh general.
  • Lo 11 de julhet de 1873, l'Assemblada nacionala adòpta lo projècte de lei sus Bésayes #que ven una municipalitat independenta.
  • Al Periodic oficial del 24 de julhet de 1873 i aurà publicat la promulgation de la lei sus Bésayes pel president de la Republica francesa, lo maréchal de Mac Mahon, pòrti de Magenta.
  • Los electors de la notícia comuna de Bésayes an convocat lo dimenge 24 d'agost a elegir dotze conselhièrs municipales, lo notaire Adrien Bayle contestera ne va lo déroulement d'aquela eleccion, #çò que la empedirà pas èsser cònsol a doas recuperacions de 1874 a 1876 e de 1884 a 1896.
  • Lo 7 de setembre de 1873, lo conselh municipal a installat ; al cors d'aquela primièra session lo Sr. Jean-Paul Rochaland a proclamat cònsol e lo Sr. Frédéric Chovet, Adjunt al cònsol.
Tèxte originau de l'article francés
  • La première indication de l'existence de Villa Basaicas date de l'an 995, puis vers 1100 Bésaias, Baisaias ou Baisayas en 1230, puis à nouveau Bésaias en 1250, Bessaies, Bessayes, Besseyarum, Baysayas et enfin en 1563 Bésayes.
  • Paroisse de Charpey, en 1792 les habitants de Besaias font une pétition pour être séparés de Charpey.
  • C'est en 1871 qu'une demande officielle sera faite auprès du préfet de la Drôme et du conseil général.
  • Le 11 juillet 1873, l'Assemblée nationale adopte le projet de loi sur Besaias qui devient une commune indépendante.
  • Au Journal officiel du 24 juillet 1873 sera publiée la promulgation de la loi sur Besaias par le président de la République française, le maréchal de Mac Mahon, duc de Magenta.
  • Les électeurs de la nouvelle commune de Besaias sont convoqués le dimanche 24 août à élire douze conseillers municipaux, le notaire Adrien Bayle contestera en vain le déroulement de cette élection, ce qui ne l'empêchera pas d'être maire à deux reprises de 1874 à 1876 et de 1884 à 1896.
  • Le 7 septembre 1873, le conseil municipal est installé ; au cours de cette première séance M. Jean-Paul Rochaland est proclamé maire et M. Frédéric Chovet, adjoint au maire.


Administracion modificar

Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2008 2014 Jean-Paul Pain    
març de 2001 2008      
Totas las donadas son pas encara conegudas.

Demografia modificar

modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 1154, totala: 1183
 


1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 759 719 673 645 609

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
582 630 633 573 583 548 528 507 506

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
509
520
552
718
762
911
985
1 027
1 006
1 035
2009 2010
1 082
1 110
1 103
1 132
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments modificar

Personalitats ligadas amb la comuna modificar

Veire tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Nòtas modificar

  1. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.35, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f121.item
  2. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.1, A-F, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.273, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f280.item
  3. JC.Bouvier, Noms de lieux du Dauphiné, Bonneton, 2002, p.49