Balaruc Vièlh

una comuna francesa
Vila d'Occitània

Balaruc Vièlh (Balaruc-le-Vieux en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Balaruc Vièlh
Balaruc-le-Vieux
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Vista generala de Balaruc Vièlh.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 27′ 41″ N, 3° 41′ 07″ E
Superfícia 5,92 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
196 m
15 m
0 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
343
Montpelhièr
Canton
3412
Frontinhan
Intercom
243400827
Seta Aglopòl Mediterranèa
Cònsol Norbert Chaplin
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
2 631 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 672 ab.
Densitat 429,73 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 34540
Còde INSEE 34024

Geografia

modificar
 
Comunas a l'entorn.

Toponimia

modificar

La prononciacion es [baladœk]. Las fòrmas ancianas son : alode de Balarug en 961, ecclesiam... S. Martini de Casello quod vocatur Ballaruc en 1083, castrum de Baladuco (varianta : Balasuco), parrochia S. Mauricii de Baladuc (varianta : Balasuco) en 1120, lo castel de Balazuc en 1129, castro de Balazuc en 1129, in Bazaluc (varianta : Bazaluch en 1130), castrum Baladuc, cap a 1140, in Balazuc en 1145, apud Bazalucum en 1166, de Baladuco, castellum Baladuci en 1169, castelli de Baladuco, de Balazuco en 1169, castelli Bazaluci en 1170, ecclesiam S. Mauricii de Baladuc, cap a 1182, castrum de Badaluco en 1210, fòrmas nombrosas Bazaluco, Baladuco, Badaluco en 1226, de Balazuco en 1286, castrum de Balasuco en 1303, Galhardus de Balazuco en 1347, de Balaruco en 1392, Balaruc en 1526, de Bellaruco, Balaruco en 1529, de Balaruco en 1550, Beliculus oppidum, Balerucum, Baleruc en 1579, Ballerut en 1622, Balaruc en 1626, Baleruc en 1643, cap a 1683, Balaruc en 1740-60, 1770-72 (mapa de Cassini)[1].

Segon Dauzat, Balaruc es un nom escur; un ligam amb Balasuc es pauc probable[2] (sic); segon Hamlin, « es evident » (sic) que la fòrma modèrna rebat las fòrmas ancianas e frequentas : un nom prelatin *balaruco-, que justifica pas l'explicacion suggerida per Longnon, lo gallic *baladunum, d'etimologia escura [pel primièr element]. Lo passatge de -r- intervocalica a -d- es normal dins l'airal. L'etimologia de Negre, vada luci, « gas del bòsc » (TGF, l , p. 364) es impossibla, perqué la diferéncia entre b e v es mantenguda plan après lo sègle X[1]. Delamarre fa pas de Baladuc un derivat de dunon[3].

Istòria

modificar

La comuna se creèt lo 11 de decembre de 1886 a partir dels Banhs de Balaruc[1].

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2014 2026 Norbert Chaplin divèrs drecha retirat
març de 1989 2014 Max Serres divèrs esquèrra  
junh de 1954 1989 Lucien Assié sense  
decembre de 1919 junh de 1954 (mòrt en foncions) Marcel Pradel SFIO conselhièr d'arrondiment (1928-1940), conselhièr general (1951-1954)
  1919      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2544, totala: 2595
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
595 - -

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 890 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 530 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
475
533
521
701
1 065
1 802
2 024
2 031
2 026
2 056
2009 2010
2 046
2 089
2 069
2 113
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 2631 abitants e la densitat èra de 444,43 ab/km².

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. 1,0 1,1 et 1,2 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 26, 27
  2. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 48
  3. Xavier Delamarre, Noms de lieux celtiques de l'Europe ancienne, ed. Errance, 2012 (nom absent de la p. 327)