Liechtenstein
| Liechtenstein | |
.svg)
|
 |
| Bandièra | Escut |
| Devisa nacionala: Für Gott, Fürst und Vaterland | |
| |
| Lenga oficiala | alemand e walser (cooficial dins la municipalita de Triesenberg) |
| Capitala | Vaduz |
| Prince | Joan Adam II (1989-) |
| Regent | Luis de Liechtenstein |
| Cap del govèrn | Daniel Risch (2021-) |
| Populacion | 37 500[1] (31/12/2015) |
| Superfícia | 160 km² (189°) |
| Densitat | 215 ab/km² |
| Moneda | Franc soís |
| Ora | UTC+1 |
| Imne nacional | Oben am jungen Rhein (en alemand: «Al dessús del jove Ren») |
| Domeni internet | .li |
| Indicatiu telefonic | +423
|
| Còde del país (ISO 3166) | LI, LIE, 438 |
| Independéncia | .svg){kind=small} Sant Empèri Roman Germanic
23 de genièr de 1719 |
| Fèsta nacionala | 15 d'agost |
Liechtenstein (prononciacion alemanda [lɪçtn̩ˌʃtaɪ̯n]), oficialament lo Principat de Liechtenstein (en alemand Fürstentum Liechtenstein; en alemanic Förschtatum Liachtaschta) es un país d'Euròpa Centrala sens accès a la mar. Confronta Soïssa a l'oèst, e Àustria a l'èst. Sa capitala es Vaduz e la ciutat mai poplada es Schaan.
IstòriaModificar
Lo territòri actual del Liechtenstein constituïssiá un còp èra una partida pichona de la província romana de Rètia. Abans l'aveniment de la dinastia actuala, la region èra infeudada a una branca de la familha dels Absborgs. L'istòria del Liechtenstein coma principautat comença en 1719, quand l'emperaire Carles VI unifiquèt la senhoriá de Schellenberg e lo comtat de Vaduz.
PoliticaModificar
Liechtenstein es una monarquia parlamentária. Seguís una politica de neutralitat e fa partida dels Estats sens fòrças armadas
GeografiaModificar
Lo Liechtenstein, lo quatren plus pichon estat d'Euròpa, es situat dins la val de Ren, dins los Alps, entre Soïssa e Àustria. Tota la frontièra occidentala del Liechtenstein es formada per aquel riu. En Euròpa, es l'un dels tres sols estats (los dos autres son Andòrra e Moldàvia) qu'an una dobla frontièra tripla amb los dos meteisses nacions.
La partida orientala del país es entièrament montanhosa, lo ponch culminant essent lo Grauspitz, culminant a 2 599 m. Malgrat la situacion alpina, lo climat del Liechtenstein es pro doç, gràcias als vents que bufan del sud. Pendent l'ivèrn, las montanhas ofrisson un certan nombre d'excellentas estacions d'espòrts d'ivèrn.
Subdivisions administrativasModificar
Liechtenstein es compausat de dos païses o circonscripcions electoralas que correspondon als dos domenis feodals que serviguèron a crear l'estat:
- Liechtenstein Bas, Unterland, anciana senhoria de Schellenberg;
- Liechtenstein Naut, Oberland, ancian comtat de Vaduz.
Lo país bas es devesit en cinc comunas, lo país naut es devesit en 6 comunas. La constitucion de Liechtenstein autoriza la secession de las comunas (article 4).
EconomiaModificar
Lo Liechtenstein participa a una union doanièra amb Soïssa e utiliza lo franc soís coma moneda nacionala.
BibliografiaModificar
Nòtas e referénciasModificar
- ↑ Popolacion del Liechtenstein, sus llv.li.
Ligams extèrnesModificar
- (de) Site web oficial del Govèrn de Liechtenstein.
Voses connèxasModificar
|
|
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Liechtenstein. |
