Liechtenstein

Liechtenstein (prononciacion alemanda [lɪçtn̩ˌʃtaɪ̯n]), oficialament lo Principat de Liechtenstein (en alemand Fürstentum Liechtenstein; en alemanic Förschtatum Liachtaschta) es un país d'Euròpa Centrala sens accès a la mar. Confronta Soïssa a l'oèst, e Àustria a l'èst. Sa capitala es Vaduz e la ciutat mai poplada es Schaan.

Liechtenstein

Bandièra	Escut
Devisa nacionala: Für Gott, Fürst und Vaterland

Lenga oficiala	alemand e walser (cooficial dins la municipalitat de Triesenberg)
Capitala	Vaduz
Prince	Joan Adam II (1989-)
Regent	Loís de Liechtenstein
Cap del govèrn	Daniel Risch (2021-)
Populacion (31/12/2015)	37 500^[1]
Superfícia	160 km² (189°)
Densitat	215 ab/km²
Moneda	Franc soís
Ora	UTC+1
Imne nacional	Oben am jungen Rhein (en alemand: «Al dessús del jove Ren») Escotar^ⓘ ^/?
Domeni internet	.li
Indicatiu telefonic	`+423`
Còde del país (ISO 3166)	LI, LIE, 438
Independéncia	Sant Empèri Roman Germanic 23 de genièr de 1719
Fèsta nacionala	15 d'agost

Istòria Modificar

Lo territòri actual del Liechtenstein constituïssiá un còp èra una partida pichona de la província romana de Rètia. Abans l'aveniment de la dinastia actuala, la region èra infeudada a una branca de la familha dels Absborgs. L'istòria del Liechtenstein coma principautat comença en 1719, quand l'emperaire Carles VI unifiquèt la senhoriá de Schellenberg e lo comtat de Vaduz.

Politica Modificar

Liechtenstein es una monarquia parlamentária. Seguís una politica de neutralitat e fa partida dels Estats sens fòrças armadas

Geografia Modificar

Lo Liechtenstein, lo quatren plus pichon estat d'Euròpa, es situat dins la val de Ren, dins los Alps, entre Soïssa e Àustria. Tota la frontièra occidentala del Liechtenstein es formada per aquel riu. En Euròpa, es l'un dels tres sols estats (los dos autres son Andòrra e Moldàvia) qu'an una dobla frontièra tripla amb los dos meteisses nacions.

La partida orientala del país es entièrament montanhosa, lo ponch culminant essent lo Grauspitz, culminant a 2 599 m. Malgrat la situacion alpina, lo climat del Liechtenstein es pro doç, gràcias als vents que bufan del sud. Pendent l'ivèrn, las montanhas ofrisson un certan nombre d'excellentas estacions d'espòrts d'ivèrn.

Subdivisions administrativas Modificar

Liechtenstein es compausat de dos païses o circonscripcions electoralas que correspondon als dos domenis feodals que serviguèron a crear l'estat:

Liechtenstein Bas, Unterland, anciana senhoria de Schellenberg;
Liechtenstein Naut, Oberland, ancian comtat de Vaduz.

Lo país bas es devesit en cinc comunas, lo país naut es devesit en 6 comunas. La constitucion de Liechtenstein autoriza la secession de las comunas (article 4).