Alés

(Redirigit dempuèi Alèis)
Vila d'Occitània

Alés (Allex en francés) es una comuna dau Daufinat occitan, situaa dins lo departament de Droma e la region d’Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups.

Alés
Allex
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostau de comuna.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 45′ 53″ N, 4° 55′ 03″ E
Superfícia 20,17 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
220 m
160 m
124 m
Geografia politica
País  Daufinat
 Occitània
Estat Bandièra de França França
Region
84
Auvèrnhe-Ròse-Aups, ancianament de Ròse-Aups
Departament
26
Droma Armas deu Departament de Droma
Arrondiment
261
Diá
Canton
2607
L'Auriòu de Droma, ancianament de Crest-nòrd
Intercom
242600252
Comunautat de comunas de la Vau de Droma
Cònsol Gérard Crozier
(2014-2020)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2019)
2 495 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

2 572 ab.
Densitat 122,51 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 26400
Còde INSEE 26006

Geografia

modificar

Comunas vesinas

modificar
 
Distanças e posicion relativa
  Alés
 Ambonil
(3,4 km)
 Grâne
(3,7 km)
 Monteison
(4,2 km)
 Chabrelha
(4,9 km)
 Uèrre
(5,8 km)


Toponimia

modificar

Atestacions istoricas

modificar

Las atestacions istoricas son Alisium (928), Ælisium seu Elysium in agro Elisiense seu Elysiensi in pago Valentinense (954), castrum Alisii (1157), Alez (1158), Alescum (1165), Aleis (1191), de Alesio (1280), Aleysinum e Aleysium (1296), castrum Alaysii (1397), Alesium (1450), Allez (1456), Ales (1590), Alles (1620), Alex (1705), Alaix (1781)[1].

Atestacions occitanas

modificar

Es estat ortografiat Allèi per H.Schook[2][3] e Alés dins la revista Pòrta d'Òc[4]. Es estat ortografiat alèis, alèi per F.Mistral en nòrma mistralenca[5].

Etimologia

modificar

Lo nom d'Alés derivariá de la racina celtica *ail (ròc) qu'auriá donat Alisium[6].

Realizacion fonetica e toponim occitan

modificar

La prononciacion dau nom de la comuna es [aˈle]. La chausiá de H.Schook de transcriure una accentuacion amb diftongason en -èi es probablament per analogia amb la prononciacion de Crest ([kʀɛj]). Es pasmens desmentiá per las ocurréncias istoricas donaas per Brun-Durand tre la segonda mitat dau sègle XV, e subretot per la prononciacion daus locutors occitans dau vau de Droma. Se la -s finala etimologica s'escafa foneticament, es conservaa a l'escrich. L'accent grafic permet de marcar l'accentuacion finala. Ensin, la fòrma Alés correspond a la realitat locala, amai se l'evolucion mai logica seriá estaa *Alès.

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista deus cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març 2008 2020 Gérard Crozier UMP, LR artesan
març 2001 2008 Gilbert Ninoux    
1977 2001 Marius Raillon    
  1977      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 2471, totala: 2548
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1 177 1 024 1 291 1 301 1 442 1 475 1 522 1 562 1 669

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1 676 1 621 1 558 1 621 1 646 1 437 1 450 1 353 1 456

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1 419 1 459 1 550 1 399 1 405 1 304 1 395 1 262 1 274

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
1 208
1 219
1 179
1 487
1 704
2 009
2 369
2 413
2 472
2 541
2009 2010
2 497
2 567
2 495
2 576
Fonts
Base Cassini de l'EHESS - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • 2016: 2495

Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar

Nòtas e referéncias

modificar
  1. J.Brun-Durand, Dictionnaire topographique du département de la Drôme, Paris, Imprimerie nationale, 1891, p.6, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k392934/f92.item
  2. H.Schook, Lo Pitron, No.48, Ed. Lou Pitrou, 1990, p.6
  3. H.Schook, Lo Pitron, No.96, Ed. Lou Pitrou, 2014, p.5 e p.9
  4. Revista Pòrta d'Òc, No.17, IEO Ròse-Aups, 1980, p.13 e p.16
  5. F.Mistral, Lou Tresor dóu Felibrige, T.1, A-F, Marcel Petit C.P.M., 1979, p.67, https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k74854/f74.item
  6. JC.Bouvier, Noms de lieux du Dauphiné, Bonneton, 2002, p.33