Afaire dau 15en còrs

L’afaire du 15en còrs designa una campanha de denigrament e d'estigmatizacion organizada en aost de 1914 per la ierarquia militara còntra lei soudats provençaus dau 15en còrs d'armada. En despiech dei pèrdas importantas subidas per aquela unitat e de quauquei desmentiments oficiaus, lei soudats provençaus foguèron victimas de discriminacions au sen de l'armada francesa fins a 1918. De mai, lei victimas foguèron jamai reabilitdas.

La revirada de l'ofensiva en Lorena modificar

Format a partir de soudats principalament originaris de Provença, deis Aups e de Corsega, lo 15en còrs d'armada èra principalament compausat au començament de la guèrra per lei 29a e 30a divisions d'infantariá e per quauquei batalhons de caçaires aupencs. Plaçat sota la direccion dau generau Espinasse, fasiá partida de la IIa armada comandada per lo generau de Castelnau. Dins l'encastre dau plan XVII, foguèt concentrat en Lorena onte deviá participar a l'invasion de la Lorena Alemanda definida dins lo Plan XVII.

Ofensiu, aqueu plan donava una gròssa importància ais atacas d'infantariá teniá pas pron còmpte deis evolucions tecnicas de la fin dau sègle XIX e dau començament dau sègle XX (generalizacion dei mitralhièras, desvolopament de l'artilhariá pesuca...)[1]. Au contrari, leis Alemands avián compres l'interès deis armas novèlas e establits de fortificacions solidas, protegidas per de canons e de mitralhièras, que permetián de fornir a un pichon nombre de defensors la poissança de fuòc necessària per arrestar de cargas d'infantariá ò de cavalariá[2]. Ansin, lo plan defensiu alemand foguèt de laissar lei Francés s'avançar en fòra de sei posicions lòng de la frontiera per lei destrurre ambé de tirs d'artilhariá pesuca[3].

Article detalhat: Batalha de Lagarda.

La concentracion dau 15en còrs en Lorena se debanèt dau 5 au 14 d'aost. En despiech deis òrdres de Castelnau de pas atacar avans la fin de la concentracion, la 30a division participèt a l'ataca còntra lo vilatge de Lagarde organizada lo 10 d'aost. L'endemans, deguèt abandonar l'endrech après una viva còntra-ofensiva alemanda e la pèrda de 2 000 òmes.

Tres jorns après aquela batalha saunosa, lo 15en còrs, establit a Serres e Drouville, foguèt engatjat dins l'ofensiva generala vèrs l'èst. Basada sus l'infantariá, aquela ataca anava se turtar ai fortificacions alemandas dau sector qu'èran protegidas per de pèças d'artilhariá pesuca. Ansin, tre lo premier jorn de l'ofensiva, la 29en division perdiguèt aperaquí 2 600 òmes en causa dei bombardaments. Pasmens, lo 15en còrs capitèt d'avançar e de conquistar seis objectius qu'èran lei vilatges de Coincourt e de Moncourt. Lo 17, agantèt Dieuze que foguèt ocupat sensa resisténcia significativa. A partir d'aquela posicion, ataquèt e ocupèt Bidestroff onte deguèt arrestar una violenta còntra-ataca.

Article detalhat: Batalha de Morhange.

Enterin, leis Alemanha avián detectat lei dificultats de joncions entre lei 15en e 20a còrs d'armada francés. Per agravar aqueu problema, lo generau Foch, comandant lo 20en còrs, aviá atacat Morhange sensa l'autorizacion de Castelnau. Rebutada per la resisténcia alemanda, son ofensiva aviá entraïnat la quasi destruccion de la 39a division e necessitat lo desplegament de la 11a division que podiá plus sostenir l'ofensiva principala de la IIa armada. Lo 20 d'aost, lei 15en e 16en còrs ocupavan donc una posicion fòrça malaisada. Dins la nuech, la situacion contunièt d'evolucionar a l'avantatge deis Alemands car d'òrdres mau recebuts entraïnèron lo retirament dei tropas cargadas de protegir lo flanc nòrd dau 15en còrs.

Lo 20 d'aost, l'armada alemanda poguèt donc organizar una importanta còntra-ofensiva còntra lei tres còrs d'armada francés. Atacat a partir de plusors direccions diferentas, lo 15en còrs foguèt esquichat per l'artilhariá e recebèt l'òrdre de se retirar a 10h. Dins lo caòs, de batalhons de caçaires aupencs foguèron cargats de tenir plusors vilatges per alentir la progression alemanda e certaneis unitats foguèron enceucladas e capturadas. Finalament, doas mitralhièras installadas a l'entorn de Bidestroff permetèron de protegir la retirada.

Lo bilanç dei combats de la jornada foguèt de 9 800 soudats e 180 oficiers perduts. Sus leis uech regiments d'infantariá implicats dins l'ofensiva, cinc èran reduchs a dos batalhons e tres a un solet batalhon. Lei caçaires aupencs avián tanben perdut una partida importanta de seis efectius e lei 23en e 27a batalhons, qu'avián assegurat la màger part dei combats defensius durant la retirada, alinhavan respectivament 350 e 550 òmes.

L'afaire e sei consequéncias modificar

En despiech dei problemas de comunicacions entre lei 15en e 20en còrs d'armada, la revirada de l'ofensiva francesa en Lorena es principalament liada ais errors de concepcion dau Plan XVII. Au contrari de çò qu'imaginava la pensada militara francesa, la tactica dei cargas generalas d'infantariá èra obsoleta en fàcia de la poissança de fuòc que podián reünir mitralhièras e canons[4]. Pasmens, per sostenir lo morau de la populacion e sa fisança en l'armada, aquela revirada podiá pas èsser publicament reconeguda. En mai d'aquò, lo generau Joffre, comandant de l'armada francesa, èra estat personalament implicat dins la concepcion dau plan. Per se sostar auprès dau Ministèri de la Guèrra, Joffre èra donc obligat de trobar un bòchi emissari. Òr, coma lo 20en còrs èra format de soudats lorrencs que podián politicament pas èsser accusat de coarditge durant un conflicte còntra Alemanha, sa chausida se portèt sus lo 15en còrs. Tre lo 21, telefonèt donc au ministre Adolphe Messimy per designar l'unitat coma responsabla de la desfacha[5].

La reaccion de Messimy foguèt viva. A son instigacion, lo senator e jornalista especializada dins lei questions militaras Auguste Gervais publiquèt lo 24 d'aost un article assassin, dins lo jornau Le Matin, intitulat « La vertat sus l'afaire dau 15en còrs » qu'accusava lei soudats meridionaus dau 15en còrs de coarditge :

Aquel article repreniá lei classics deis etnotipes estacats ai « Meridionaus ». Suscitèt una viva polemica lei Francés entre defensors dei Provençaus e partisans de Gervais. En fàcia de l'escandòl, Gervais foguèt ostracizat fins a la fin de sa vida, Messimy foguèt remplaçat per Alexandre Millerand lo 25 d'aost e lo meteis jorn, Joffre deguèt reconóisser publicament lo coratge dei tropas meridionalas engatjadas dins de combats durs per defendre Nancy. En revènge, Joffre e Foch, responsables de la desfacha foguèron jamai inquietats.

Pasmens, una partida importanta de l'opinion publica e deis òmes politics, principalament Georges Clemenceau e aquelei de la drecha nacionalista, sostenguèron l'accusacion e demandèron de mesuras estrictas còntra lei soudats dau 15en còrs. Ansin, una partida dei soudats occitans mobilizats dins l'armada francesa deguèt faciar de tractaments marrits e d'insultas fins a la fin de la guèrra.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Lo Plan XVII èra en realitat concebut per permetre una concentracion rapida deis armadas francesas e per mainatjar divèrsei país. Ansin, èra necessari d'atacar en Lorena e en Alsàcia per contentar Russia. En revènge, una intrada sus lo territòri bèlga èra enebida per contentar lo Reiaume Unit e permetre a Itàlia (pauc interessada per una guèrra ofensiva còntra França maugrat son aliança defensiva en Alemanha) de demorar neutra. Lo Plan XVII èra donc un plan estrategic pauc precís sus la conducha deis operacions.
  2. Dins lei fachs, leis Alemands avián subretot compres l'interès defensiu d'aqueleis armas car realizèron d'errors similaras a aquelei dei Francés durant l'invasion dau territòri francés a la fin d'aost de 1914.
  3. Per aquò, leis Alemands avián establit de marcas per facilitar lo reglatge dei tirs. Ansin, leis atacas francesas foguèron rapidament treboladas.
  4. Avans lo començament de la Premiera Guèrra Mondiala, l'observacion dei guèrras deis ans 1900-1910 (Guèrra dei Boers, Guèrra Russojaponesa e crisi balcanica de 1912-1913) aviá mostrat l'importància de preveire un sosten d'artilhariá per ajudar leis atacas de l'infantariá. Lei militars francés avián ben identificat lo problema e previst de sostenir leis assauts dei fantassins amb de canons de 75 mm. Pasmens, l'articulacion entre lei doas armas foncionèt gaire en 1914 e l'infantariá foguèt sovent obligada de cargar sensa sosten.
  5. « Faguèri retirar en arrier lo 15en còrs, qu'a pas tengut sota lo fuòc e qu'es la causa de la revirada de nòstra ofensiva. I fau foncionar fèrme lei conseus de guèrra ».