Vilatge d'Occitània

Viá [1],[2],[3],[4] o Biò[5],[6],[7],[8] o Biá[9],[10],[11],[12] (Bio en francés) es una comuna carcinòla, en Limarga, situada dins lo departament francés d'Òut e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus.

Viá
Bio
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
L'ostal de comuna.
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 44° 47′ 01″ N, 1° 47′ 08″ E
Superfícia 10,79 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
421 m
320 m
295 m
Geografia politica
País Carcin Armas de Carcin
Parçan Limarga
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
46
Òlt Armas deu Departament d'Òlt
Arrondiment
463
Gordon
Canton
4611
Gramat
Intercom
244600326
CC de Causses e Val de Dordonha
Cònsol Philippe Léonard
(2020-2026)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
344 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

357 ab.
Densitat 31,79 ab./km²
Autras informacions
Còde postal 46500
Còde INSEE 46030

Geografia

modificar

Toponimia

modificar

Dauzat e Rostaing imaginan un mot del latin vulgar, violum, un derivat del latin via, ambe'l sens de caminòl[13]. L'interpretacion es represa ambe una formulacion ambigüa per Gaston Basalgas[14].

En realitat, aquela proposicion pausa un doble problèma. Lo nom occitan viòl es plan conegut, mès sa valor es febla en macrotoponimia : n'i a tant a l'entorn de cada vilatge qu'un sol permet pas una denominacion pro discriminanta. De mai, caldriá explicar la casuda anormala de l finala (la meteissa rason val tanben per un omonime, escrit oficialament Bio, una anciana parròquia situada sul camin dirècte entre Montalban e Vilamur de Tarn).

Per evitar las dificultats de la valor toponimica e de la fonetica, val mai supausar, sense diminutiu, lo mot via, conegut en occitan medieval jos la meteissa grafia, e remplaçat dins la lenga populara per de francismes (voè, etc). Aquel mot èra di-sillabic e dins la lenga modèrna es sovent reviscolat coma tal per l'occitanisme. Pr'aquò, un còp fossilizat dins un toponime, a degut conéisser dempuèi lo sègle XIV una evolucion normala e parallèla a la de avia, vengut aviá. La grafia Viá se pòt donc justificar. Practicament, lo sit Toponimia occitana preconiza Viá, al lòc que Patrici Pojada escriu Biò o, en nòta e ambe un punt d'interrogacion, Biá; se basa sus una fòrma que presenta coma ipotetica, Bia (que tanplan poiriá representar Via, estant que lo parlar carcinòl es betacista).

Istòria

modificar

Administracion

modificar
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
2020 2026 Philippe Léonard    
2014 2020 Matthieu Charles    
junh 1995 2014 André Vermande    
març 1971 1995 Guy Mazeyrac    
  1971      
Totas las donadas non son pas encara conegudas.

Demografia

modificar
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 343, totala: 353
 

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
700 699 708

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 617 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 506 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
277



Cercar
256
288
292
297
307
2009 2010
308
320
310
322
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
 
Evolucion de la populacion 1962-2008


Luòcs e monuments

modificar

Personalitats ligadas amb la comuna

modificar

Veire tanben

modificar

Ligams extèrnes

modificar
  1. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  2. «Toponimia occitana».
  3. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  4. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  5. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  6. «Toponimia occitana».
  7. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  8. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  9. Pojada, Patrici (2009). Repertòri toponimic de las comunas de la region Miègjorn-Pirenèus. Nouvelles Éditions Loubatières. ISBN 978-2-86266-573-3. 
  10. «Toponimia occitana».
  11. Congrès permanent de la lenga occitana. «Top'Òc: Diccionari toponimic occitan».
  12. Institut d'Estudis Occitans. «BdTopoc–Geoccitania».
  13. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud,reedicion 1984, p. 85
  14. Gaston Bazalgues, A la Découverte des Noms de Lieux du Quercy et des Communes du Lot, Les Éditions de la Bouriane et du Quercy, 2002, p. 107.