La Torre Eiffel (Tour Eiffel en francés) es una estructura concebuda e dessenhada per l'engenhaire francés Gustave Eiffel a l'ocasion de l'Exposicion Universala de 1889 a París (França).

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Torre Eiffel
Donadas
TipeTorre de trelís, torre d'observacion, atraccion toristica e amira Modifica el valor a Wikidata
Part deribas de la Sèina a París Modifica el valor a Wikidata
ArquitècteStephen Sauvestre (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
ConstructorGustave Eiffel Modifica el valor a Wikidata
EngenhaireÉmile Nouguier (ca) Traduire e Maurice Koechlin (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Construccion28 de genièr de 1887 Modifica el valor a Wikidata
Inauguracion31 de març de 1889 Modifica el valor a Wikidata
Foncionatraccion toristica Modifica el valor a Wikidata
Caracteristicas
Materialfèrre fargat, Acièr e fer puddlé (fr) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Dimensionsauçada maxima: 330 (auçada) × 324 (auçada) m
auçada arquitectonica: 300 (auçada) m
Estanças3 Modifica el valor a Wikidata
Ascensors8 Modifica el valor a Wikidata
Localizacion geografica
EstatFrança
Division territoriala francesaFrança metropolitana
Region francesaIlla de França
DepartamentSèina
Collectivitat territoriala francesa amb estatut especialParís
Districte municipalVII arrondiment de París Modifica el valor a Wikidata
LocalizacionCamp de Mart Modifica el valor a Wikidata
Carte
monument istoric inscrit (1964) Modifica el valor a Wikidata
Proprietariciutat de París
Govèrn francés (1889–) Modifica el valor a Wikidata
OperatorSociété d'exploitation de la tour Eiffel Modifica el valor a Wikidata
Visitaires anuals6 207 303 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Site webtoureiffel.paris Modifica el valor a Wikidata
Facebook: TourEiffel Twitter: LaTourEiffel Instagram: toureiffelofficielle Youtube: UCMYYoL1lRGp9yWf4zJufVhA Modifica el valor a Wikidata
La Torre Eiffel
Fòto presa dempuèi lo Pòrt de Suffren, al pè de la torre, costat èst.
Torre Eiffel

Construïda en plena controvèrsia amb los artistas de l'epòca, que la percebián coma un mostre d'acièr, es considerada coma lo simbòl màger de l'Estat francés e subretot de la vila de París. Es lo monument mai visitat del mond.

Caracteristicas tecnicas modificar

La Torre es nauta de 300 m. Amb l'antena de ràdio qu'es a sa cima, la torre arriba a mesurar 324 m. Quand foguèt bastida, la Torre pesava aperaquí 7300 tonas, a mai se uèi se calcula que son pes passa 10 000 tonas (per encausa del musèu, dels restaurants e de las botigas que encabís actualament). Èra previst que la torre arribèsse a 350 m, mas los vesins èran espantats (de paur qu'un edifici talament naut e bastit sens pèiras poguèsse tombar) e se manifestèron, provocant un cambiament dins los plans. Los 24 darrièrs mètres correspondon a una antena de ràdio que foguèt aponduda plan mai tard.
(Situacion geografica 48º 51' 29,04" N; 2º 17' 40,10" E)

En foncion de la temperatura ambienta, la cima de la Torre Eiffel se pòt sarrar o alunhar del sòl de gaireben 8 cm, per encausa que la dilatacion termica del metal que la vertèbra. Segon lo site oficial del monument, per aténher la cima cal montar 1665 escalons (e non pas 1792, nombre que d'unes creson cèrt en allusion a l'annada de la Primièra Republica Francesa).

Lo manteniment de la torre demanda l'aplicacion de 50 t de pintura cada sèt ans, pr'amor de la protegir de la corrosion. Qualques vegadas, la color de la pintura se càmbia, a mai se en (2005) la torre aguèt una tonalitat parda. Al primièr nivèl, i a de consòlas que permeton de votar per la causida de la futura color de l'estructura. La color originala de la torre èra lo jaune, a mai se actualament demòra pas res d'el.

Istòria modificar

L'estructura se construiguèt entre 1887 e 1889 pr'amor que venguèsse arca de dintrada de l'Exposicion Universala, una fièra mondiala organizada per commemorar lo centenari de la Revolucion Francesa. La torre foguèt inaugurada lo 31 de març de 1889, e foguèt dobèrta al public lo 6 de mai d'aquela annada.

Gaireben 200 obrièrs uniguèron 18 038 pèças de fèrre, en emplegar dos milions e mièg de bolons, e en seguir lo dessenh estructural de Maurice Koechlin.

Per encausa de la proximitat del flum e de la natura del sòl sos cements an, a una de sus pautas, una prigondor de 30 mètres.

En diferéncia dels gratacèls modèrnes, la torre ten una estructura dobèrta sens nivèls intermediaris, se fasèm excepcion de sas doas plataformas. Malgrat las precaucions immensas d'Eiffel devèrs sos obrièrs (que inclusián l'emplec d'arneses), un d'eles tombèt durant l'installacion dels ascensors. Coma anecdòta, cal notar que l'engenhaire francés Gustave Eiffel presentèt d'en primièr son projècte de torre als responsables de la Comuna de Barcelona, per que la torre siá construida a Barcelona a l'ocasion de l'Exposicion Universala de Barcelona (1888). Mas un projècte aital semblèt als responsables de la comuna barcelonesa una construccion estranha e cara, que convendriá pas ges a l'arquitectura de la vila. Aprèp la responsa negativa de las autoritats de la ciutat, Eiffel presentèt son projècte als responsables de l'Exposicion Universala de París, que se faguèt un an mai tard, en 1889. Aqueles acceptèron de bastir la torre, malgrat que a la debuta pensèssen que se deuriá desmontar un còp s'acabèsse l'exposicion. Sonque la volontat populara evitèt que se tombèsse.

Vejatz tanben modificar

Ligams extèrnes modificar

Suls autres projèctes Wikimèdia :