Bolon
Un bolon es un organ de montatge constituit d'una vitz amb filetatge uniforme e de tèrme plan (o tija filetada), e d'una escrova (e per cas d'una rondèla).
Un bolon crea un ligam complet, regde e desmontable, entre las pèças per ont passa sarrant l'una contra l'autra. De fach, los bolons agisson coma de ressòrts fòrça regdes que l'elasticitat permet de manténer lo sarratge de las pèça malgrat l'influéncia de factors exteriors coma las accions mecanicas, las vibracions o los cambiaments de temperatura. Una o mai rondèlas plaçadas de cada costat de las pèças permeton de repartir melhor l'esfòrç de compression, d'espandre lo mastatge eventual de las superfícias e/o de protegir lo substrat de desformacions non desiradas. Una escrova suplementària (contraecrova) pòt venir frenar l'assemblatge e evitar que se desclave. Lo nom de bolon integra per extension aqueles equipaments complementaris.
Lo bolon constituís un dispositiu d'assemblatge preconstrench. De fach, la traccion mecanica manten dins la tija provòca un fregadís qu'empacha la rotacion de la tèsta de la vitz e aquela de l'escrova al respècte de la pèça fixada. Alara la traccion desaparéis (aplatiment de la superfícia de contacte en +/- 15 min, fluatge en +/- 10 ans), l'assemblatge perís.
Mai d'un dispositius permeton d'evitar lo desclacatge de l'escrova, amb arrèst mecanic (rondèlas de rebatre, perçatge e passatge d'un fial en aviacion, clavetatge, escrova de dentelhs), o per efièch du sarratge coma las rondèlas frens ascladas e elasticas (« Grower » o « W »), ondejadas, encrenadas, per frenatge de la quita escrova (escrova Nylstop, de colareta); la tendéncia modèrna essent a l'empegatge per des adesius anaerobis, desmontables per caufatge o fòrça bruta.
Las caracteristicas de definicion d'un bolon
modificar- tenent a la tija:
- forma de tèsta: exagonala, carrada, cilindrica, fresada, de sièis pans clotes, Torx, XZN, diamand, halfen...
- agençament de la tèsta, ligada al sistèma de manòbra: fenda, emprenta, eca. (per viravitz plan o crucifòrme, clau de 6 pans, Torx,...)
- longor de tija e longor filetada (definidas per de normas),
- tenen a l'escrova:
- forma (exagonala per abituda),
- nautor.
- tenent a ambedoas:
- diamètre nominal du filetatge,
- perfil del filat e pas de vitz,
- matèria (acièr E36, E24, 35CD4… Inòx, Alumini, Platina...)
- classa de materials (critèris de resisténcia: classa 4.6, 5.8, 6.8, 8.8, 10.9, 12.9, A70...).
- Lo 1èr chifra correspond au decen de la valor de la limita de rompadura a la traccion, amb per unitat daN/mm².
- Lo produch de 1èr pel 2nd chifra de la classa dona una approximacion la limita elastica en daN/mm².
- capa -- sonque pels bolons en acièr -- (galvanizat a caud al trempar, electrozingat, bicromatat, brut...)
Exemple de designacion : Bolon CHc M8x1-50, 8.8 Zn
La capa e la matèria del boulon jogan un ròtle fòrça important a causa dels parelhs electroquimics en jòc.
Bolon d'uèlh
modificar
La tèsta de la vitz es un « talh » de clindre cròt, sòudat perpendicularament a l'axe general de la vitz, e l'escrova es sovent una escrova moletejada. Aquel tipe de bolon s'utiliza mai sovent per de montatges e desmontatges aviats e a la man, la tèsta de vitz essent simplament engatjada sur una candela.
Notas
modificar