Lo siròc (var. Eisseròc) es un vent saharian violent, fòrça sec e fòrça caud que bufa sus l'Africa del Nòrd e lo sud de la mar Mediterranèa.

CausaModificar

 
Origina del Siròc

Lo siròc se produch quand una massa d'aire tropicala e estacionària installada sul Sahara se trapa entre una zona anticiclonica a la verticala de la linha del tropic del Càncer e una subte zona de forta depression se fasent lèu al dessús de la mar Mediterranèa. La massa d'aire sahariana brutlanta es alara aspirada cap al nòrd per la depression e puja cap al sud-nòrd al dessús de Marròc, d'Argeria e de Tunisia cap a Andalosia, las Balearas, Provença, Lengadòc, Corsega, Sardenha, Sicília, Mezzogiorno e sud de Grècia.

Lo fenomèn es mai corrent a la prima e a la davalada. Los vents pòdon aténher 100 km/h, subretot en març e novembre al maxim de formacion de las depressions mediterranèas.

ImpacteModificar

 
Posca del Sahara al dessús de Kufstein en febrièr de 2004

Lo siròc es associat amb de temps fòrça caud, sec e poscós en Africa del Nòrd alara que la depression dona de temps fresc e plujós en Euròpa. Lo siròc pòt durar de jorns e enviar de pichonets grans de sabla fins als Alps. Aquel sable dona una color jauna rosenca a la nèu e n'accelèra la fusion per baissament de son albedo, amassa amb la temperatura nauta de l'aire. Aquel sable causa de problèmas per l'aparelh respiratòri e d'erosion de la superfícias.

Cada ans, lo siròc conten de langostas, guastadors de las culturas agricòlas.

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Siròc.

ReferénciasModificar