Lo sesam (Sesamum indicum) es una planta de la familha de las Pedaliacèas e un produch agricòla cultivat en granda partida per sas granas.

Lo sesam es en fòrt desvolopament dins los païses subsaharians perque es de bon cultivar e amb un còst mendre. La produccion de varietats de color blanca e blanc crèma conéis un fòrt taus de creissença a causa de lor emplec tradicional en Asia e de la creissença de la populacion dins aqueles païses, en mai de l'utilizacion totjorn mai importanta en Euròpa en pastissariá e pels pans especials.

En Índia, las granas de sesam sont consideradas coma un simbòl d'immortalitat.

Granas de sesam sus un hamburger
Granas de sesam sus de nougat chinés

UtilizacionModificar

La pichona grana de color blanca, blanc crèma cap a bruna o negra (Vietnam, China, Corèa) es utilizada en cosina per sa sabor doça que sembla a aquela de las avelanas aprèp torrefaccion. Las granas de sesam permeton la produccion de l'òli de sesam qu'es subretot utilizada dins las saladas o plats freds, coma per exemple al centre de China o en Corèa, mas tanben dins de sopas, fondudas o d'autres plats cauds. Son tanben utilizadas dins de pastissariás en Vietnam, mena de nogats mols mesclant sucre, cacauètas e granas de sesams.

Son tanben utilizadas aprèp espelofatge en pastissariá (pan e crocants de sesam) e per la fabricacion de la pasta de sesam. Aquela pasta, nomenada tahine en Sirian e libanés o zhima jiang (芝麻酱, « Sauça sesam ») en China, se fa per trissatge amb la mòla e utilizada en Asia, del Mejan, a l'Extrèm Orient. Aquela pasta dintra dins la recèta dels tradicionals tehina (crèma salgada de sesam amb òli d'oliva) e halva, pastissariá compacta de sesam e de sucre. Es tanben utilizada dins de fondudas de Sichuan o dans los reganmian (热干面 pastas caudas e secas)d'Hubei.

Proprietats alimentàriasModificar

La grana de sesam es subretot rica en calci, amb un taus podent aténher 1 gram per 100 grams de granas[1].

ProduccionModificar

 
Sesamum indicum
 
Culhida del Sesam en Tailàndia

Produccion en tonas de granas de sesam. Chifras 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO

  China 704 458,00 22 % 725 470,00 22 %
 Índia 680 000,00 21 % 680 000,00 21 %
 Birmania 550 000,00 17 % 550 000,00 17 %
 Sodan 300 000,00 9 % 300 000,00 9 %
 Oganda 110 000,00 3 % 110 000,00 3 %
 Nigèria 75 000,00 2 % 75 000,00 2 %
 Bangladèsh 49 000,00 2 % 50 000,00 2 %
 Centrafrica 42 800,00 1 % 42 800,00 1 %
 Tailàndia 41 000,00 1 % 42 000,00 1 %
 Tanzania 41 000,00 1 % 41 000,00 1 %
 Egipte 37 382,00 1 % 37 000,00 1 %
 Guatemala 35 049,00 1 % 35 049,00 1 %
 Mexic 33 100,00 1 % 35 000,00 1 %
  Chad 35 000,00 1 % 35 000,00 1 %
 Paraguai 34 000,00 1 % 33 300,00 1 %
Autres païses 478 390,00 15 % 434 760,00 13 %
Total 3 246 179,00 100 % 3 226 379,00 100 %


Produccion en tonas d'òli de sesam. Chifras 2004-2005
Donadas de FAOSTAT (FAO) Basa de donadas de la FAO

  China 210 798,59 25 % 214 803,49 26 %
 Birmania 197 410,05 24 % 197 410,05 24 %
 Índia 157 000,00 19 % 157 000,00 19 %
  Japon 42 000,00 5 % 43 000,00 5 %
 Corèa del Sud 30 174,20 4 % 28 924,50 3 %
 Turquia 25 603,72 3 % 25 603,72 3 %
 Bangladèsh 18 708,40 2 % 19 100,40 2 %
 Iran 15 051,82 2 % 15 051,82 2 %
 Alemanha 10 402,54 1 % 10 402,54 1 %
 Iraq 10 116,24 1 % 9 660,24 1 %
 Mexic 10 000,00 1 % 9 000,00 1 %
 Tailàndia 8 312,26 1 % 8 652,26 1 %
 Somalia 8 550,00 1 % 8 550,00 1 %
 Nigèria 8 000,00 1 % 8 000,00 1 %
 Iemèn 7 752,10 1 % 7 752,10 1 %
Autres païses 76 009,48 9 % 67 289,39 8 %
Total 835 889,40 100 % 830 200,51 100 %

Vejata tanbenModificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Sesam.

ReferénciasModificar

  1. Font: AFSSA